Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Tres joves salten a la vegada. El que no sap el del mig és que, quan estigui a l’aire, els altres dos li faran perdre l’equilibri d’una puntada i caurà d’esquena, mentre un tercer enregistra l’escena per penjar-lo a les xarxes. Des de començaments de febrer, aquesta broma denominada rompecráneos s’ha multiplicat entre joves a plataformes socials com TikTok, Instagram o Facebook. El fenomen s’ha reproduït a Espanya, Mèxic, Colòmbia, Xile, l’Equador, Guatemala, entre altres països.
La condemna cap a aquest repte viral no s’ha fet esperar. Com en altres casos anteriors es llança una alarma sobre els perills de les xarxes socials per als adolescents, seguit d’una sèrie de pronunciaments en mitjans de comunicació, institucions educatives, parlaments i fins i tot governs. No obstant això, passada l’alarma, el problema d’arrel no s’aborda i es repeteix, com ja ha passat amb altres reptes com la balena blava, la ruleta sexual o el momo, que fàcilment es pot trobar en internet.
A això s’hi sumen altres riscos, com quan els joves es fan fotografies en llocs inadequats, com en terrasses o en esdeveniments massius. Alguns d’aquests autoretrats acaben en accidents fatals, com és el cas de la noia de 14 anys que va morir fa uns dies quan es va precipitar d’un edifici a la Ciudad Líneal de Madrid.
Organitzacions, entitats públiques i privades han desenvolupat iniciatives per combatre la desinformació, advertir sobre els riscos de pràctiques perilloses a internet i desmentir la gran quantitat que fake news que circulen diàriament en portals en línia. Molts d’ells s’han enfocat a generar consciència sobre l’ús responsable de les noves tecnologies de la informació i comunicació, així com obrir espais de diàleg per adolescents, on puguin compartir els seus criteris i resoldre dubtes amb professionals.
Com fer front als reptes virals perillosos
L’abordatge d’aquests temes representa un repte per als adults que estan al voltant de l’adolescent. Jaume Funes, psicòleg educatiu, i José Ramón Ubieto, acadèmic en psicologia de la Universitat Oberta de Catalunya, coincideixen que els desafiaments sempre han estat associats a l’adolescència. Ubieto explica que el camí de la infància a l’edat adulta implica travessar “ritus de passatge”. A través d’ells, es busca superar una prova i, a causa de la mateixa naturalesa del desafiament, s’espera que es donin al marge de la família.
Els joves construeixen identitats en diferents espais, més enllà que es generin en un món analògic o al davant de les pantalles dels telèfons mòbils. Esbrinar quin valor té per ells cadascun d’aquests espais resulta fonamental per advertir si existeix algun risc. No obstant això, existeixen algunes asimetries que s’han de considerar. A diferència d’altres espais analògics, les xarxes socials poden generar un efecte de “cambra de ressonància”, per la seva tendència a unificar opinions, com ho explica Ubieto: “Els mateixos algorismes que regeixen en la realitat digital tendeixen a la repetició. Això fa que si un busca dubtes sobre l’anorèxia trobarà moltes opinions que ratifiquin la seva primera opinió”.
Els joves tenen la necessitat d’explorar i descobrir els límits. Davant d’això, els psicòlegs recomanen estar pendents de les seves inquietuds i obrir canals de diàleg. Desaconsellen censurar l’ús de les tecnologies perquè pot resultar contraproduent. Com diu Funes, “el problema no és internet. La majoria d’adults passen de la vida dels adolescents i cal saber qui escolta o no en el món virtual. Ells perceben quan un tutor està prop d’ells”.
El teu testimoni, la millor aportació
Els professionals insisteixen que el diàleg sincer i un acompanyament empàtic poden ser accions de gran ajuda per comprendre els seus dubtes i arribar a acords. En aquest diàleg es pot desenvolupar una visió crítica sobre els problemes dels espais digitals i acordar regles de convivència que estiguin d’acord amb els valors de la seva comunitat i d’ells mateixos.
És recomanable que els pares i els tutors construeixin un canal regular de comunicació amb els adolescents, on els adults puguin compartir els seus mateixos testimonis, en comptes de llençar un sermó o, en el pitjor dels casos, obviar el tema i no dir res. Ubieto aconsella mantenir converses informals que permetin conèixer la posició i opinió dels joves sobre les problemàtiques que els enfronten, abans que jutjar les accions des de l’autoritat.
“La manera d’introduir una responsabilitat és parar esment en les seves preocupacions. La millor aportació que poden compartir amb els seus fills és el testimoni del que va ser per a ells (els pares) l’adolescència”, senyala el professor.
Una iniciativa contra la desinformació
El desenvolupament de consciències crítiques i responsables, des de les edats més curtes, ajuda a corresponsabilitzar als nois amb el seu entorn i amb ells mateixos. Això es torna més que oportú enfront del creixement de les fake news i els continguts nocius en internet.
Revista Escolar Digital (RED), de l’organització Blue Globe Media, és una proposta que busca acostar als adolescents a l’estructura real d’un periòdic i brindar-los responsabilitats sobre la informació, a través del tractament de gèneres periodístics com a notícies, opinions i entrevistes.
Ada Sanuy, periodista i cocoordinadora del projecte RED, explica que el seu projecte és un “mix d’educació i periodisme” que busca fer partícips als més joves del que passa en el món i desenvolupant un sentit d’empatia en ells i el seu entorn.
Es distribueixen les diferents tasques d’una redacció: aprenen a treballar en equip, desenvolupen les seves opinions i informacions sobre els temes que els interessa posicionar; i comprenen la importància de verificar i responsabilitzar-se dels continguts publicats.
Els nois, a través d’aquesta iniciativa, desenvolupen algunes destreses que els permet ser agents de canvi en els seus grups i enfront de diferents temàtiques, com la desinformació que hi ha en internet. En aquest sentit, es desenvolupen tallers per enfortir el sentit crític i detectar fake news.
Sanuy, igual que els psicòlegs consultats més amunt, opina que les famílies tenen un paper preponderant, atès que la tecnologia s’ha convertit en “la nova mainadera” dels nois. “Els pares han de consumir amb ells els continguts, així aprenen junts sobre els nous riscos, és important que el pare o la mare sàpiga el que està pensant el seu fill i com veu el món”, sosté.
En el projecte RED participen més de 1.000 alumnes d’ESO (i, puntualment, alguns de 5è i 6è de primària) de Catalunya, Madrid i Bilbao. Cada centre educatiu té el seu propi diari digital, denominat Júnior Report. S’espera que el projecte s’expandeixi per la resta d’Espanya.
Espais per aprendre i resoldre dubtes
En línia amb els esforços de prevenció de riscos, diverses organitzacions desenvolupen projectes per advertir als adolescents dels perills existents en internet i fomenten una reflexió sobre el contingut que es puja a la xarxa. A continuació, quatre espais per resoldre dubtes:
Adolescents.cat: És un portal digital informatiu de Catalunya de temes d’interès per als joves, test, tendències, etc. El lloc web compta amb un espai per fer consultes amb professionals sobre dubtes que puguin sorgir sobre sexualitat, alimentació i psicologia i imatge corporal.
PantallasAmigas: Projecte per a la promoció de l’ús segur i saludable d’internet i foment de la ciutadania digital amb nens, adolescents i pares de família. El portal compta amb recursos educatius per enfrontar situacions de risc com el grooming, cyberbullying, sexting, etc.
Dialogando: Espai d’informació i recomanacions per l’ús responsable de les tecnologies i la seva influència en temes com els videojocs, les xarxes socials, etc. El portal s’especialitza en informació per a pares.
Revista XQ: És un digital sobre temes d’actualitat dirigit a adolescents, notícies escrites amb un llenguatge didàctic i amb tot el context que moltes vegades els mitjans no inclouen perquè el donen per sabut. Una eina perquè els docents ajudin els seus alumnes a diferenciar el periodisme de qualitat de l’amarillisme i les fake news.
