Entrevista

Anna Erra (JxC): “Volem superar la dicotomia entre centres públics i concertats”

Anna Erra és diputada (des de 2018) i alcaldessa de Vic (des de 2015), i ocupa el vuitè lloc de la llista per Barcelona de Junts per Catalunya a les eleccions del 14-F. Erra prové del món de l’educació. Llicenciada en Geografia i Història (UB) i diplomada en Magisteri (UVic), abans de fer el salt a la política va exercir la docència durant més de vint anys en un centre concertat de la capital d’Osona. I abans de ser-ne alcaldessa també en va ser la regidora d’educació durant vuit anys.

De tots els problemes estructurals que pugui tenir el sistema educatiu català (més enllà de la pandèmia, doncs), quin serà per vostè el primer a abordar en cas que governi? 

Volem superar la dicotomia entre centres públics i concertats per avançar cap a una integració real i efectiva dins un projecte comú de servei públic. Per fer-ho possible, cal garantir la suficiència dels centres sostinguts amb fons públics i avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació, preservant els principis d’equitat i d’igualtat d’oportunitats.

Per altra banda, al sistema educatiu li manca sistematització, els canvis a la conselleria d’Educació han de partir del que s’està fent per millorar els aspectes clau per avançar. L’eix principal del sistema són els docents i tots els professionals que tenen atenció directa amb els infants i joves, cal cuidar-los, mimar-los i deixar-los treballar amb criteris clars.

Considera que l’accent que en els darrers anys s’ha posat en l’educació/avaluació per competències està desembocant en un menyspreu pel coneixement?

La implementació de forma efectiva el model d’ensenyament competencial a totes les etapes educatives s’ha  de fer a partir de processos d’innovació i transformació educativa basats en criteris objectius i de qualitat, el treball cooperatiu i l’enfortiment dels lideratges. Per consolidar el salt qualitatiu que el sistema educatiu necessita cal enfortir i reorientar la formació dels docents, tant la inicial com la continuada, i garantir els recursos necessaris per la pràctica educativa. En aquest sentit cal aprofundir, i molt, en donar eines per avaluar, les metodologies són molt importants, sempre que l’avaluació final sigui coherent amb la metodologia emprada. Falta treballar bons models avaluatius competencials que enforteixin el treball metodològic utilitzat.

Li semblaria positiu que l’experiència d’Escola Nova 21 de transformació de centres educatius s’estengués al conjunt del sistema?

Som partidaris d’implementar nous models d’organització menys jeràrquics i amb capacitat d’integrar institucions i actors amb responsabilitat educativa. Escola Nova 21 és un projecte que ens permet avançar en el concepte de comunitat educadora basada en la innovació des de la proximitat, la transversalitat i la coresponsabilitat. Cal impulsar el treball en xarxa per compartir les millors experiències pedagògiques i de gestió. En el marc de l’autonomia de centre és positiu que els centres s’impliquin en dinàmiques transformadores, si així ho consideren, ja que cal la complicitat del claustre per avançar en nous models.

És bona idea impartir alguna matèria en castellà per reforçar aquesta competència lingüística entre l’alumnat d’aquells territoris on l’ús social del català sigui molt majoritari?

El model d’escola catalana ha de garantir el coneixement de la llengua catalana per part de tot l’alumnat, com a eina de cohesió, identitat i convivència en la nostra societat, així com de la llengua castellana, cooficial a Catalunya. Malauradament, tant el català com l’aranès a la Val d’Aran continuen sent llengües en regressió al nostre país. Una realitat que necessita preservar el model d’immersió lingüística, impulsant al mateix temps el domini d’altres llengües, en especial l’anglès, com a eines d’aprenentatge i d’emprenedoria al llarg de la vida i per a l’adquisició d’una capacitació i formació professionals de qualitat.

L’escola concertada afirma que si tingués el mateix finançament que la pública acolliria sense problemes el percentatge que li correspon d’alumnat vulnerable. Se la creu?

La llei i el decret d’admissió ja permetien avançar en un repartiment més equitatiu de l’alumnat. Si no ha estat així, ha estat per altre tipus de problemes, econòmics i de compromís. Hi ha experiències reeixides en alguns municipis, com pot ser el cas de Vic. De fet, les conclusions del Pacte contra la Segregació Escolar són molt eloqüents. El principal factor d’iniquitat és la barrera econòmica causada per l’infrafinançament que afecta el conjunt del sistema educatiu. La necessària corresponsabilitat de tots els centres educatius, públics i concertats, per aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat necessita avançar cap a la plena gratuïtat de l’educació, revertir l’infrafinançament i garantir la suficiència econòmica de tots els centres sostinguts amb fons públics.

Tothom sembla estar molt a favor de l’escola inclusiva, però ningú no troba la manera de fer-la avançar. Què farà vostè al respecte? 

En primer lloc, ens agrada parlar de sistema inclusiu per tal d’avançar cap a una societat inclusiva. Massa sovint es parla d’inclusió com a concepte quan el que cal és un canvi d‘actitud, actuar en favor de la inclusivitat. Així doncs, reactivarem i completarem el model de sistema inclusiu i d’escola inclusiva, en particular garantint els recursos necessaris i optimitzant els existents, per tal d’oferir un abordatge integral als alumnes, docents i famílies que integri els àmbits educatiu, sanitari i social. Publicarem un mapa de recursos, establirem un sistema d’indicadors, facilitarem itineraris d’escolarització flexibles, promourem la inclusió en el temps educatiu no lectiu i implantarem el servei d’infermeria escolar en el marc de les zones educatives. Finalment, vetllarem per la inclusió més enllà dels ensenyaments obligatoris, buscant les complicitats amb els municipis per avançar cap a una societat més inclusiva.

Opina, com fan molts sindicats, que les direccions dels centres públics tenen massa poder i que els claustres han deixat de ser espais de debat i diàleg?

Volem reforçar l’autonomia de gestió i d’organització pedagògica dels centres, simplificant els processos de gestió i facilitant que els equips directius tinguin més temps per exercir el seu lideratge pedagògic i transformacional, amb un retiment de comptes dels objectius plantejats, tant a les administracions com a les mateixes famílies i la comunitat educativa. Evolucionarem les funcions i paper dels serveis educatius i de la inspecció perquè estiguin capacitats per donar suport als processos de millora permanent dels centres orientats als resultats dels alumnes i a la cohesió social, i tothom qui tingui responsabilitats més enllà del propi centre faci un retiment de comptes.

L’escola bressol (el 0-3) serà universal i gratuïta si vostè governa o, sent realistes, aquest escenari és excessivament utòpic?

En absolut. Volem avançar cap a la universalització de l’accés al primer cicle d’educació infantil de 0-3 anys com una inversió social i de millora educativa que garanteix en termes d’equitat un bon desenvolupament en la primera infància, un factor clau per assolir l’èxit educatiu i per facilitar la conciliació familiar. Ho farem garantint una oferta suficient i de qualitat integrant la iniciativa pública i la social, estenent la cobertura pública en els entorns i municipis amb una manca de places disponibles i vetllant perquè tots els infants en situacions de pobresa o vulnerabilitat hi accedeixin, el veritable ascensor social comença en aquestes edats.

Escoles obertes i segures. Això és una realitat o és propaganda institucional?

La crisi de la covid ha demostrat la importància de l’escola dins la societat i la necessitat de preservar la presencialitat per garantir el seu paper formatiu, socialitzador i cohesionador, especialment per als infants i joves de centres i entorns més vulnerables. Malgrat les incerteses sanitàries i organitzatives, gràcies al compromís i professionalitat tant del personal docent i no docent com de les direccions dels centres s’ha garantit la presencialitat, minimitzant l’impacte de la pandèmia dins els entorns escolars i garantint l’atenció educativa a tot l’alumnat. Un agraïment a totes les persones dels centres educatius que han fet possible avançar en aquestes situacions.

Amb els mateixos recursos humans i materials que ha disposat el Departament d’Educació durant aquest curs, què hauria fet diferent en relació amb la gestió per mantenir els centres oberts malgrat la pandèmia?

La crisi que vivim demana respostes ràpides, flexibles i adaptades a cada centre i el seu entorn. Cal fer confiança a les direccions dels centres i a tot el col·lectiu docent dotant-los de les eines i recursos perquè puguin exercir les seves funcions de forma autònoma i eficient. En un marc local, on els ajuntaments i els serveis territorials han de tenir un paper important, i en un marc global on el Departament d’Educació té la responsabilitat de marcar les pautes generals, vetllar per una bona comunicació amb tota la comunitat educativa i garantir els suports necessaris a tot el sector per preservar la qualitat i l’equitat del sistema. Amb els recursos existents s’havia de prioritzar l’atenció als alumnes que finalitzaven cicles o etapes educatives al mateix temps que s’havia d’enfortir l’acompanyament tutorial dels alumnes prioritzant les matèries més instrumentals.

Acabi la frase

1. Les avaluacions externes són… eines útils i necessàries per prendre consciència de les fortaleses i febleses del sistema educatiu a partir de les quals prendre decisions en l’àmbit corresponent (escola, zona educativa, població, territori, país)
2. Les places perfilades aconsegueixen… confeccionar equips docents que s’ajusten a les necessitats del projecte educatiu dels centres dins un marc d’autonomia de gestió exercit amb criteris de transparència i rigor evitant la subjectivitat.
3. Cal que la LEC… continuï garantint l’estabilitat al sistema educatiu com una eina de consens i progrés, donant continuïtat al seu desplegament per donar resposta als reptes i les millores del sistema, i desenvolupant els seus aspectes que després que més de deu anys encara falten.
4. La reforma de l’FP passa per… desplegar el model català de Formació Professional a partir d’una estratègia integrada entre el món educatiu, laboral i empresarial de forma flexible i amb gran capacitat d’adaptació a les noves necessitats empresarials i de la societat en general.
5. Amb els horaris escolars farem… un marc general que permeti la seva adaptació en funció de la realitat dels centres educatius en el marc dels seus entorns socials i territorials, garantint en tot moment les necessitats educatives de l’alumnat i respectant les decisions dels consells escolars de centre i de municipi.
6. Quan entri en vigor la LOMLOE… vetllarem per evitar que els seus aspectes més negatius posin en risc la continuïtat del sistema d’immersió lingüística, la pluralitat del model educatiu català i el paper de la Generalitat com a única autoritat educativa.
7. Quan governem, invertirem més recursos en educació i els traurem de… l’únic lloc possible i on rau el problema de fons, el dèficit fiscal amb l’Estat espanyol.
8. L’educació de persones adultes… i la formació continuada és un dels pilars de la nostra societat i del sistema educatiu per garantir el desenvolupament de capacitats i la transmissió de coneixements, tant a nivell professional com personal. La flexibilització dels itineraris formatius de les persones és la peça clau per ser una societat culta i competitiva.
9. La lliure elecció del centre per part de les famílies… és un dret que cal preservar amb la garantia d’equitat.
10. Els meus fills van a una escola… els meus fills van anar a l’escola que ofereix el projecte comú del servei públic de Catalunya.