Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Anna Simó, que va presidir el Consell Escolar de Catalunya del 2018 al 2021, serà la nova consellera d’Educació en substitució de Josep González i Cambray, segons ha anunciat el president de la Generalitat, Pere Aragonès.
“Per afrontar la segona part de la legislatura amb més fortalesa i energia renovada, he decidit introduir canvis al Consell Executiu”, ha indicat el president. A més dels canvis a Educació, Ester Capella estarà al capdavant de Territori i David Mascort serà conseller d’Acció Climàtica.
▶️ #President @perearagones: "Per afrontar la segona part de la legislatura amb més fortalesa i energia renovada, he decidit introduir canvis al Consell Executiu. La nova consellera d'Educació serà @AnnaSimo la de Territori, @estercapella i el d'Acció Climàtica, David Mascort". pic.twitter.com/4snMjaTY0d
— Govern de Catalunya (@govern) June 12, 2023
Simó, militant d’ERC des del 1990, va ser regidora a l’Hospitalet de Llobregat (2003-04) i consellera de Benestar i Família de la Generalitat (2003-06) durant el primer tripartit presidit per Pasqual Maragall.
La nova consellera ha estat diputada del Parlament de Catalunya en quatre legislatures, del 2006 al 2018, temps durant el qual ha tingut diversos càrrecs: portaveu del grup parlamentari d’ERC, vicepresidenta de la cambra catalana i secretària primera.
Nascuda a Els Alamús (Lleida) el 1968, és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), ha cursat un postgrau de Planificació Lingüística per la UB, i ha treballat per a Xarxa Cultural i per al Consorci de Normalització Lingüística de Barcelona.
Amb experiència a Govern i de tarannà dialogant, hereta del seu predecessor diferents vagues dels sindicats de docents per reclamar millores laborals i per avançar el curs escolar, entre d’altres, per la qual cosa haurà de bregar amb una comunitat educativa combativa.
Simó arriba a Educació un cop finalitzada la inhabilitació per ser membre de la mesa del Parlament que va permetre la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) la va inhabilitar a quatre mesos, juntament amb Lluís Corominas, Simona Barrufet i Lluís Guinó, per desobeir el Tribunal Constitucional (TC).
