Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
“De petites, quan sortíem de l’escola, anàvem totes a l’Esplai de La Florida”. Allà es van conèixer l’Alba i l’Estel·la, que avui cursen primer de batxillerat a l’IES Eduard Fontserè d’aquest barri de l’Hospitalet. Ara, al costat del Jonathan, han tornat a l’Esplai però en qualitat d’ajudants dels monitors: elles amb un grup de nens de cinc a set anys, i ell amb un altre de vuit a deu. Ho fan una vegada per setmana -de 4 a 8 de la tarda- durant un parell de mesos. “Organitzem jocs de diferents països -perquè aquí hi ha molta diversitat cultural- o passem documentals sobre la igualtat i l’empatia. Hi ha piques i baralles i algun cas d’assetjament escolar. Quan hi ha conflictes no intervenim directament, sinó que ho expliquem a les monitores”. L’Estel·la explica que una vegada es va trobar amb un episodi racista: “En una activitat, un noi es negava a tocar-ne un altre a causa del color de pell. La monitora el va tallar ràpidament dient que tots som iguals”.
Aquests tres batxillers, al costat de trenta més de l’institut, participen en el projecte “Joves pel barri”, que consisteix en una formació específica d’iniciació al voluntariat i en un període de pràctiques a l’Esplai, ajudant a monitors i monitores en les seves tasques. Es tracta d’una experiència d’Aprenentatge-Servei (APS): una proposta educativa que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant a partir de necessitats reals de l’entorn amb el propòsit de millorar-lo. Aquest procés se sustenta sempre en aquest triangle: necessitat social, servei a la comunitat i aprenentatges.
La formació prèvia per a l’exercici del voluntariat té lloc dins de l’assignatura opcional “Estada a l’empresa”, un parell d’hores setmanals durant els mesos de novembre i desembre a càrrec dels monitors del propi esplai. L’Alba, l’Estel·la i el Jonathan sostenen que aquesta formació els ajuda a col·laborar en equip, a afrontar la resolució de conflictes i a adquirir més seguretat, empatia i paciència. “Uff, a mi em costa mantenir la paciència”, intervé l’Estel·la. I, el que és encara més important: contribueix a millorar la seva vida personal i de grup: “Abans, a 3r i 4t d’ESO tothom treia el seu caràcter i hi havia molts conflictes. En canvi, ara ens coneixem millor -sabem de quin peu coixeja cadascú- i ens acceptem i respectem”. S’han organitzat per vendre pastissets durant l’estona de pati amb la idea de recaptar fons per a dos viatges a Batxillerat: un a Itàlia amb el professorat i un altre a Mallorca pel seu compte. L’educació rebuda dins i fora del centre els ha fet madurar i tenen en gran estima la tasca de l’esplai com a espai de cohesió social. Diuen que alguns dels seus companys, després de participar en aquest projecte, s’han apuntat al curs de monitors. De moment ells no s’ho plantegen perquè l’exigència actual dels estudis no els ho permet.
En Josep Maria, el director d’aquest institut del voltant de 400 alumnes, i l’Imma, tutora de l’aula d’acollida, subratllen la importància substantiva que aquí ocupen diverses modalitats o formats d’Aprenentatge Servei des de fa una dècada: Servei de Mediació, “Compartint drets”, “Amb la música, tu pots”, el programa d’acompanyament “Cicerone”, impulsat per l’Ajuntament per tal de facilitar la integració social i la convivència entre cultures, etc. “El treball amb l’entorn és una singularitat d’aquest centre”. Una cosa així com el seu ADN. “L’Institut forma part activa del barri de la Florida i del projecte educatiu de l’Hospitalet, la ciutat amb més densitat demogràfica d’Europa”.
Tots dos professors valoren l’extraordinària tasca de l’Esplai per la quantitat i qualitat de les seves intervencions i com a centre d’acollida, acompanyament, orientació i cohesió social. I, per descomptat, el programa Joves pel barri: “Suposa una vivència intensa i un compromís seriós per als alumnes en haver de signar un contracte. De l’altra, proporciona un bany d’autoestima en veure que es reconeix el seu treball i se senten útils”. Assenyalen també que han millorat els vincles i les relacions amb el professorat.
L’actual director sosté que, a partir d’aquests i altres projectes, es pot parlar d’un abans i un després clarament diferenciats al centre. “Fa uns anys l’institut estava molt estigmatitzat a causa del seu alt grau de conflictivitat, amb taxes altes d’abandonament i absentisme, i amb menys matrícula que altres instituts. Però ara ja podem parlar d’un institut més normalitzat, amb una imatge més positiva que li ha permès augmentar la matrícula. També s’han posat mecanismes preventius per evitar els conflictes”. Al mateix temps, s’obté una millora dels resultats acadèmics i, sobretot, en el clima i en tota la vida del centre.
La de l’IES Eduard Fontserè és una de les experiències consolidades d’Aprenentatge Servei (APS). Però n’hi ha moltes més. Al web del Centre Promotor d’Aprenentatge Servei de Catalunya hi figuren més de tres-centes. “Aquest centre, liderat per la Fundació Jaume Bofill des de fa una dècada, actua com a laboratori de producció d’idees, activitats i estratègies per promoure l’Aprenentatge Servei en els diversos nivells i àmbits de l’educació formal i no formal, en col·laboració amb ajuntaments i entitats socials molt enganxades al territori. Impulsem projectes i experiències però mai ens apropiem d’elles”. És la veu de la Laura Camp, mestra i psicopedagoga, coordinadora del centre gairebé des dels seus inicis i que es dedica en cos i ànima a aquest projecte, sobre el qual va realitzar la seva tesi doctoral. En aquest centre hi participen altres institucions educatives i col·lectius d’investigació amb una dilatada i sòlida trajectòria en el treball teòric i de camp, com és el cas del Grup de Recerca en Educació Moral de la Universitat de Barcelona (GREM).
Fa poc acaben de celebrar-se les últimes jornades d’APS, amb 350 assistents, més que mai. “Una dada de l’interès que mesura l’interès creixent que existeix cap a aquestes experiències. Així mateix, es percep un major compromís públic de les diferents administracions així com de les entitats socials, sobretot amb les ONG vinculades a qüestions com ara la defensa de la Pau i els drets humans. La nova mirada de l’APS contribueix a millorar els seus projectes educatius”. L’etapa principal on es concentra el nombre més gran de projectes és l’ESO. Al Batxillerat decreixen causa de l’augment de la pressió i l’exigència acadèmica.
Quins són avui els principals reptes de l’APS? La Laura Camp en cita un parell. El primer és l’avaluació. “És complicat avaluar una pràctica complexa com aquesta -no ens serveixen les pràctiques a l’ús-, on es creuen diverses mirades i els seus resultats es perceben a llarg termini”. El segon és la seva discontinuïtat i falta de consolidació, “pel fet de no incorporar-se dins del Projecte Educatiu de Centre, al canvi en les direccions de centres o a altres motius”. ¿I quines són les seves potencialitats? La primera que esmenta és la qualitat: “Les propostes estan més pensades i articulades, amb la incorporació de nous agents i una major implicació de l’ajuntament i del territori, incorporant-se als projectes educatius de ciutat i plans d’entorn”. Insisteix, una vegada i una altra, en el protagonisme clau de l’àmbit municipal-local, perquè és aquí on es visualitza la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. I després assenyala alguns nous àmbits d’intervenció específics, tot i que encara molt limitats, com és el cas de les finances ètiques. “Hem establert un conveni amb Oikocredit, una cooperativa internacional de finances ètiques, perquè els seus empleats actuïn de formadors a grups d’ESO perquè aquests dissenyin campanyes divulgatives sobre el propòsit d’aquestes entitats”. Una manera de complementar o de presentar una alternativa, segons es miri, a l’actual model dominant d’educació financera.
Què s’aprèn amb l’APS? La Laura Camp ho té molt clar. “S’aprenen coneixements de manera més significativa i contextualitzada; s’amplia la mirada de l’escola cap al territori i altres agents educatius; i un munt de valors que giren al voltant de l’ajuda a l’altre: escolta, diàleg, respecte, altruisme, solidaritat. L’APS és una manera senzilla de dur a terme tot això. D’aquí la seva progressiva acceptació. I sempre comporta molta generositat”. Sí, en efecte, darrere de cada projecte i de cada persona implicada es manifesta un alt grau de generositat. Una cosa que cohesiona i s’encomana. I que millora tres vides: la de l’alumnat, la dels centres i la del territori.
