Els compositors entren a l’aula és un projecte que, vist des de la perspectiva dels nois i noies que hi participen, passa per tres moments que no oblidaran amb facilitat. El primer és responsabilitat de la mestra de música del grup classe en què es desenvolupa l’experiència. Un dia arriba a l’aula i els fa escoltar uns minuts d’una peça de música contemporània escrita per un compositor català viu, un aspecte que ara veureu que és important. Si els avis dels alumnes sentissin la música que els ha proposat la mestra molt probablement es posarien les mans al cap i la qualificarien de sons estranys que no tenen res a veure amb música. Però no és així; en això els avis s’equivoquen.
Després d’una tria atenta, la mestra ha fet escoltar als alumnes una part d’una obra rellevant d’un compositor reconegut. La música acostuma a sorprendre també els nois i noies, però menys del que els adults ens esperem. L’escolten, en parlen, comenten alguns dels aspectes rellevants —ritmes, timbres, dinàmiques, estructura, caràcter…—, la tornen a escoltar i s’adonen de detalls que els havien passat per alt. En les sessions següents la mestra fa que la tornin a escoltar i els guia cap a noves descobertes perquè es fixin en algun nou aspecte que considera rellevant.
En fi, la classe es va acabant i encara no els ha donat la informació que més els sorprendrà: durant les properes classes hauran de compondre una obra pròpia, però feta seguint l’estil de la que han escoltat. Els demana que en petits grups componguin una obra musical usant els paràmetres que han analitzat i que seguiran estudiant en les properes sessions. Però hi ha més: els informa que, quan la tinguin acabada, el músic professional que ha composat l’obra que acaben d’analitzar vindrà a la seva classe a escoltar les creacions de cada grup, a discutir-les i a millorar-les conjuntament. Molts es queden amb la boca oberta de sorpresa i emoció.
Abans d’arribar al segon moment inoblidable, passaran dos o tres mesos en què una part de les classes de música es destinarà a crear conjuntament la peça i a assajar-ne l’execució. Són sessions de debat, de treball en equip, de proves i comentaris sobre diferents paràmetres musicals. També són moments per cedir i acceptar les propostes dels companys i companyes, per millorar el que un altre ha suggerit, per polir una vegada i una altra la feina… Un aprenentatge complex de música i de valors. Unes classes en què la mestra els acompanya en tot moment, escoltant, fent preguntes, demanant que es replantegin algunes dels aspectes de les seves propostes i que cerquin solucions. Un treball musical intens, fet en profunditat i, com totes les coses creatives, aparentment poc ordenat, anant amunt i avall, algunes vegades sense massa sistematització. A l’ordre s’hi arribarà a poc a poc i més endavant.
Aquesta llarga preparació ens deixa a les portes del segon moment inoblidable: el dia que el compositor vindrà a l’escola, entrarà a la classe, es presentarà, escoltarà el que han compost els diferents grups —us imagineu tocar davant d’un compositor reconegut una peça inspirada en una obra seva?—, els farà alguna pregunta per situar-se i es posaran, plegats, a millorar l’obra de cada grup. Aquesta estona destinada a millorar cada una de les creacions és un d’aquells moments d’aprenentatge condensat que es donen poques vegades a la vida, però que serveixen per fer un salt que d’una altra manera necessitaria anys, o no es faria mai.
Nens i nenes treballen amb el compositor amb una atenció, intensitat i ganes d’aprendre extraordinàries; d’aprendre amb un respecte quasi reverencial cap a un músic de veritat. I de què parlen music i alumnes? Doncs depèn de les qualitats de l’obra que han creat, del que expliquen els nois i noies, i dels aspectes que al compositor li semblen millorables. És freqüent que analitzin temes com la manera d’expandir algunes idees musicals que han quedat una mica sobtades, que millorin els encadenats entre una frase musical i una altra, que busquin com treure noves possibilitats tímbriques dels instruments que tenen a la classe, o que parlin sobre el que han de fer per interpretar amb més expressivitat i caràcter l’obra.
En alguns casos s’han produït moments de debat en què els nois i noies han portat la contrària al compositor i, si el tema era opinable, aquest ha acceptat les propostes del grup encara que no les compartís. Una magnífica lliçó per a la vida: està bé que tothom, fins i tot els especialistes, acceptin l’opinió dels altres; un exemple de conducta democràtica. En fi, un munt d’aprenentatges, un complet programa musical que algú s’encarrega de gravar en vídeo, analitzar i recollir en una tesi doctoral útil. Però la sessió amb el compositor s’ha d’acabar; s’acomiaden, alguns li demanen autògrafs i de nou els nois i noies es queden amb cara d’haver viscut un dia especial.
Però no hi ha procés de creació musical complet sense concert, sense la presentació en una sala d’audicions i davant d’un públic atent a l’obra que tanta feina ha donat. Aquest és el tercer moment especial del projecte. Després de la visita del compositor i durant les classes següents, els grups han perfeccionat les respectives creacions, han tret partit de les indicacions que els han donat, les han provat i, a poc a poc, les han encaixat del tot en l’obra. Ara la tenen acabada i a punt per donar-la a conèixer. Per això s’ha programat un concert que compartiran els grups classe de tres o quatre escoles que han participat en l’experiència.
El dia assenyalat, s’apleguen uns cent alumnes, el professorat participant i algun convidat a la sala Alícia de Larrocha de l’Auditori de Barcelona. Els familiars de l’alumnat no hi assisteixen: a banda de fer-se en horari laboral, es vol un concert quasi íntim, centrat en la música, en què s’ofereixin mútuament les creacions, per degustar la singularitat del moment i convertir aquesta oportunitat en una vivència diferent. De tota manera, si les escoles així ho consideren, tindran ocasió de mostrar als pares la feina feta en les festes de final de curs. Aquell dia és l’apropiat per fer les fotos de record.
Si es vol assolir una atenció intensa, els concerts no han de ser llargs. L’alumnat entra en una sala magnífica, els acomodadors els acompanyen al seu lloc, es fa el silenci, s’apaguen els llums, els focus il·luminen la persona que els dona la benvinguda i comença la música. Es recorda l’obra del compositor mentre es projecten algunes fotos dels nois i noies fent feina i tot seguit els petits grups de treball toquen les seves peces. Com sempre, angúnia, una mica de por, cura per fer-ho bé i satisfacció. Quan s’han escoltat totes les obres, un intèrpret professional toca una breu obra de música contemporània, que sempre que ha estat possible s’ha escoltat prèviament a classe, i el concert es dona per acabat. Surten de la sala eufòrics: han tocat una obra pròpia a l’Auditori.
El projecte Els compositors entren a l’aula té més aspectes per comentar, més feines imprescindibles per provocar la vivència i els aprenentatges que hem comentat. Un equip tria les obres i contacta amb els compositors per demanar-los la seva participació, aquest equip forma els mestres de música que implicaran els nois i noies de les seves classes, les direccions dels centres accepten participar en el projecte i mil detalls per organitzar-ho tot. D’altra banda, a poc a poc es va aplegant un gruix de coneixements sobre creació musical, sobre com aproximar-se a la música contemporània, sobre com col·laborar amb músics professionals i ajudar-los a entrar a l’escola i, en definitiva, sobre com gaudir de la música i aconseguir que ens faci millors persones.
Un seguit de recerques i actuacions que parteixen d’una idea nascuda al Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la UAB, desenvolupada per l’equip de treball Músiques del Món, Contemporànies i Modernes de l’ICE de la mateixa universitat, i recollida, impulsada i amplificada pel Servei Educatiu de l’Auditori de Barcelona. Per molts anys.
Fins al curs 2017-2018, quart any de l’experiència, hi han participat els següents compositors: Agustí Charles, Ramon Humet, Bernat Vivancos, Josep M. Guix, Joan Magrané, Raquel García Tomás, Hèctor Parra, Oliver Rappoport, Carlos de Castellarnau, Pablo Carrascosa i Octavi Rumbau.
Fins al mateix any les escoles implicades han estat: Serralavella d’Ullastrell, Ponent de Terrassa, El Solell de La Palma de Cervelló, Serena Vall de Sant Andreu de Llavaneres, Alexandre Galí de Barcelona, Encants de Barcelona, Pereanton de Granollers, L’Olivera de Cabrils, Univers de Barcelona, Castella de Barcelona, Sant Felip Neri de Barcelona, La Roda de Terrassa, Ferrer i Guardia d’El Masnou, Francesc Macià d’Òrrius, El nou Patufet de Barcelona i El Carreró de Mataró.