Opinió

Apropar la realitat de l’aula al Màster (la simulació com a metodologia docent)

Tenint com a objectiu que, durant el grau o el màster, cal que els i les joves es preparin per impartir docència amb garantia de qualitat, és del tot necessari que aprenguin en escenaris reals (cosa que ja fan durant les pràctiques en centres educatius) i també en escenaris el més reals possibles abans d’arribar presencialment a aquests escenaris. Per acostar l’aprenentatge dels estudiants al màxim a aquests escenaris, durant aquest curs 2021-2022, el Màster de Formació del Professorat de Secundària ha posat ja en marxa el Pla pilot per a la implantació de la simulació com a metodologia docent durant el procés de formació dels futurs i futures docents.

La iniciativa arrenca del Projecte d’Innovació Docent (2018) “Simulació com a metodologia docent a l’àrea d’educació de la Universitat de Barcelona”, amb la idea d’expandir la simulació més enllà de les àrees clíniques on hi té més tradició, i que ja va tenir la primera experiència durant el curs 2019-2020. De manera breu, la simulació és una metodologia docent que té per objectiu generar experiències d’aprenentatge que enfronten l’alumnat i els professionals en actiu a una determinada situació, el més versemblant possible, en un entorn formatiu segur[1].

Aquest entorn (que compta amb un espai escollit o escenari creat específicament per a la simulació) permet a l’alumnat prendre les decisions que consideren més pertinents davant la situació donada. Per això, aquests estudiants interactuen de manera directa amb professionals que s’han preparat per donar resposta a aquestes decisions. Un cop realitzada l’acció, durant el debriefing, els i les estudiants són cridats a compartir els aprenentatges que n’han derivat, reflexionar sobre el que han viscut, visualitzar alternatives d’actuació… amb tot el que la conceptualització d’aquests aspectes suposa de suport un cop arribin a l’aula.

Aquesta metodologia facilita que els i les estudiants aprenguin que les realitats educatives sovint no tenen una solució única, i també que s’adonin que les situacions són complexes i, per tant, calen respostes complexes. Per altra banda, participant en una experiència de simulació, els i les estudiants experimenten i generen recursos per completar allò que necessiten per aportar les respostes més adequades.

La simulació facilita que els i les estudiants aprenguin que les realitats educatives sovint no tenen una solució única i que per les situacions complexes calen respostes complexes

En aquest sentit, la simulació, en les àrees com l’educació, permeten treballar un ampli espectre de competències. Entre altres, des de les més tècniques (per exemple, com compartir un pla d’acollida al centre després d’una situació d’assetjament) a les més transversals (per exemple, orientar a una alumna en la seva vessant acadèmica de futur i com la família hi pot influir).

La primera experiència en el Màster ha comptat amb un equip de deu docents i ha permès treballar de manera transversal diverses competències i continguts d’un total de quatre assignatures. Des del pla de formació en simulació per al professorat fins al disseny dels casos, l’experiència ha permès generar un procediment conjunt i una manera específica d’incorporar en contextos formatius centrats en educació. Alhora, la recollida de dades, entre estudiants i docents, ha permès constatar el recorregut que té aquesta metodologia i que es materialitzarà, entre altres iniciatives, en l’ampliació de les experiències de simulació a més assignatures i més grups per al proper curs.

[1] Society for Simulation Healthcare (2022). Healthcare Simulation Dictionary. Consultat a: https://www.ssih.org/dictionary, 10 febrer 2022.

Susanna Arànega és coordinadora del Màster en Formació del Professorat de la UB

Núria Serrat és docent i investigadora