Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Desembre és aquell mes que, amb els dies cada vegada més curts i les nits llargues i fredes, ens recorda que l’hivern ja és aquí. La tardor ens convida a passejar per observar els canvis de colors que ens ofereix la natura i quan ja l’hem assaborida, l’hivern treu el nas per anunciar-nos que comença una nova temporada de caliu i recollida a les nostres llars, de manera molt especial aquest any de pandèmia I restriccions sanitàries.
El fred del carrer contrasta amb l’escalf de les llars, les mantes als llits, la calefacció o la llar de foc i els plats calents a taula. Els carrers guarnits amb llums que s’encenen al vespre, el so de les nadales, les botigues ben vestides i els productes típics d’aquesta època ens conviden a gaudir d’aquesta nova estació de l’any. El canvi de roba dels armaris i els nous els menús del dia a dia, donant pas a sopes calentes i estofats, ens ajuden a preparar-nos-hi.
Les famílies comencem a planificar les dates assenyalades del Nadal, en la mesura que ens és possible, guarnint les nostres llars amb l’arribada del calendari d’advent, posant el pessebre i donant la benvinguda al tió, que si li donem força menjar ens cagarà torrons ben bons.
Aquests dies ens fan viatjar a nostra infantesa i ens fan pensar en la màgia i en els familiars i amics i amigues que no podem veure gaire sovint perquè els tenim lluny. Retrobar-nos amb els que tenim lluny, recitar el vers de Nadal, fer una abraçada a l’avi i l’àvia i gaudir de sobretaules fins que es fa fosc són cada Nadal moments molt especials que ens fan valorar petites accions carregades d’emoció i sentiments, però aquest any i davant la situació sanitària que estem vivint i les necessàries mesures de protecció i limitacions de mobilitat, ens haurem de reinventar i adaptar-nos a les noves condicions i recomanacions.
Adaptar les festes nadalenques, aquest any, vol dir ser altruista i pensar en el futur de les persones que ens estimem, i per això haurem de ser creatius i creatives i fer activitats dins del nucli familiar més proper per tal de després poder compartir i fer-nos visibles i presents amb les persones que tenim lluny, per demostrar-los el que sentim per elles.
Algunes activitats que podem dur a terme tots plegats i que enforteixen el vincle perquè demanen un diàleg i un temps per a compartir són:
- Fer felicitacions de Nadal amb materials que tinguem per casa i cercar poemes o frases cèlebres que trobem a Internet. Si tenim facilitat per escriure textos i poemes és un bon moment per fer arribar el que pensem i és més personal.
- Guarnir la llar amb els motius que més ens agradin. Buscar, pensar i crear amb els materials que més traça tenim per a treballar, com ara roba o paper, per fer aquests guarniments tan especials.
- Convidar els més petits a fer una carta diferent a S.M. Els Reis d’Orient on siguin ells i elles el qui dibuixin, pintin i decorin. Seure al seu costat i escoltar-los amb atenció per a després fer una bona selecció a l’hora de fer els encàrrecs.
- Crear vídeos divertits, on tots i totes posem el nostre granet de sorra, explicant un conte, fent una representació de teatre o portant a terme una recepta de cuina d’algun plat tradicional.
- Cantar una Nadala tradicional o inventar-ne una de nova i vestir-se de vint-i-un botons per a enviar-ne després el vídeo el dia que haguem decidit.
- Descobrir o inventar jocs nous per explicar-los després.
- Planificar les videotrucades que farem i pensar de què les voldrem omplir per fer arribar el nostre missatge a les persones amb qui no ens podrem trobar.
Aquest Nadal serà diferent dels altres perquè també ho està essent tot l’any que ens ha tocat viure. Serà un moment ple de sentiments contradictoris perquè volem estar amb tota la família però la responsabilitat ens fa pensar que no ho hem de fer. Caldrà aprendre a viure el moment i aprofitar les experiències que ens han tocat viure per posar nom al què sentim.
Els pares i mares haurem de jugar a diferents bandes, i per això fer un bon acompanyament serà complex. Totes les persones som molt diferents i l’etapa de la vida per la qual estem passant fa que les nostres emocions siguin unes o unes altres i les mostrem o no. Els sentiments i les emocions existeixen, encara que, de vegades, no siguin visibles perquè costen de ser exterioritzades; per això, cal tenir-ne cura i cal posar-los nom.
Aquest Nadal, més que cap altre, es caracteritzarà per sentiments com: l’enyorança i la tristesa pensant en les persones que no hi són, el patiment i l’empatia per aquelles persones que estan malaltes o s’han quedat sense feina, la impotència davant de la pobresa i la vulnerabilitat de les persones que no deixa de créixer, la desconnexió en alguns moments pensant en records d’infantesa, la confusió davant de la situació d’incertesa del moment que canvia cada dos per tres, la por perquè estem amoïnats i amoïnades per allò que desconeixem, la felicitat i l’agraïment perquè hi som i per tot el que tenim i, finalment, la pau i la serenor perquè sabem que això passarà i serà una pàgina més del nostre passat. Però no hem d’oblidar que aquest Nadal, com sempre, molts nens i nenes sentiran l’entusiasme i la il·lusió per la màgia que embolcalla aquestes dates… Un entusiasme i il·lusió que també s’encomanen!
Haurem de tenir cura dels nostres avis i les nostres àvies perquè són vulnerables davant de les malalties i necessiten el nostre afecte i escalf i encara que no ens puguem trobar, enviem-los una felicitació, fem-los videotrucades o, senzillament, truquem-los per tal de sentir-nos la veu.
Caldrà que trobem moments per compartir amb els infants i joves que tinguem a casa: juguem, cuinem, cantem i parlem d’allò que ens preocupa.
Aquest any caldrà que fem un bon acompanyament a tothom, però sobretot avis i àvies i infants i joves, físicament i emocionalment, aprofitant qualsevol moment que pugui sorgir del no res: una passejada quan el sol es pon, una mica d’esport al costat de la platja o pujant un turonet o fer petar la xerrada acompanyats d’una xocolata calenta en un espai ben ventilat. Qualsevol estona ens pot convidar a tenir una conversa on compartim històries del passat, noves aventures i projectes pel futur i, sobretot, inquietuds i incerteses de manera natural i espontània.
Per poder fer aquest acompanyament haurem fet un treball previ, com és escoltar-nos a nosaltres mateixos, aprenent a posar nom a allò que ens passa per tal de poder-ho canalitzar, i expressar, si cal. Aquest viatge cap al nostre interior serà la clau per acompanyar des de l’empatia a les persones que ens estimem.
Sabem que la celebració d’aquestes festes nadalenques serà diferent, i per això, cal que ens preparem emocionalment, essent realistes i creant estones per compartir, parlar, plorar i riure plegats… Sense pressa i gaudint de cada moment, per petit que sigui. Perquè, malgrat tot, és Nadal!!