L’any 2006 va néixer L’Auditori Apropa, un projecte del servei educatiu de la institució musical amb l’objectiu social d’acostar les seves propostes culturals a tota la diversitat de públics. El 2010 es va transformar en Apropa Cultura, ja que va arribar un moment que les entitats participants demanaven la possibilitat d’anar a altres espais escènics. Així es van unir al projecte el TNC, el Mercat de les Flors i el Teatre Lliure. El 2011 també s’hi van sumar equipaments de fora de Barcelona i el 2013 es van llençar a la piscina amb els museus. Així ha anat creixent l’Apropa Cultura, fins a sumar 130 equipaments culturals i atenent la demanda de més de 2.000 centres socials de tota Catalunya. A més, el 2020 s’ha expandit també a Balears.
El vostre objectiu és que persones i col·lectius en situació de vulnerabilitat puguin gaudir d’un oci cultural inclusiu. De quins col·lectius de persones estem parlant? Risc exclusió social per qüestions econòmiques, de gènere, d’immigració, discapacitat…
Tenint en compte el volum d’assistència, el col·lectiu que més sortides culturals fa és el de salut mental (centres de dia, clubs socials, etc.). Després tenim el col·lectiu de discapacitat intel·lectual o diversitat cognitiva (centres ocupacionals, centres residencials diversos, programes específics, centres especials de treball, etc.). També hi ha un gran volum d’entitats de gent gran (residència gent gran, centres de dia, o programes específics d’Alzheimer o altres demències), tot i que aquest any per culpa de la Covid-19 s’han convertit en els darrers.
A aquests els segueixen el col·lectiu d’infància i joventut en risc (CRAES, centres oberts, atesos en serveis socials, programes específics, pisos tutelats, etc.) i també el col·lectiu de dones en situació de vulnerabilitat (violència de gènere, prostitució, etc.). També hi ha altres col·lectius com la immigració, refugiats, persones amb problemes d’addiccions, privades de llibertat (presons), sense llar, malalties cròniques, trastorn aspecte autista, i persones en situació de pobresa, aquest ha crescut molt en l’època Covid-19.
Si una entitat hi vol ser què cal fer?
Cal que l’entitat estigui constituïda legalment, ha de ser una associació o fundació i tenir el seu NIF. La seva activitat ha d’estar vinculada a atendre a persones en situació de vulnerabilitat, des de la prevenció o des de la intervenció directa. I també clar, s’ha de comprometre a seguir les nostres normes, que no hi hagi un mal ús de les entrades, etc. I no paguen cap quota per poder consultar l’oferta dels equipaments culturals.
I als equipaments culturals que volen oferir-se, els cal algun requisit?
Tenim teatres, auditoris, museus, espais singulars (edificis i llocs històrics) i festivals. Amb tots ells firmem convenis anuals o de més anys, i de moment tothom renova.
El requisit que els demanem és que tinguin la voluntat de transformar-se per ser accessibles i inclusius. Se’ls demana a teatres i auditoris tenir un 2% de les entrades disponibles per aquests col·lectius. I que tinguin diversitat d’activitats i diversitat d’horaris.
Per ser-hi cal que paguin una quota de manteniment segons si són més o menys grans. Però en realitat Apropa Cultura sobreviu gràcies a les ajudes que rep de la Generalitat, la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i de L’Obra Social La Caixa.
Aquests equipaments culturals, quins avantatges tenen per ser-hi?
Ells s’emporten molts avantatges. Als teatres i auditoris els oferim un assessorament i una formació en el sistema inicials, i a continuació reunions formatives, etc.
En el cas dels museus sí que els oferim una formació més completa en diversitat, accessibilitat, etc. per tal que entenguin sobretot que no estem fent caritat, sinó que com a equipaments hem de vetllar pel dret a la cultura, perquè és un tema de justícia social. Una formació amb la participació de persones usuàries d’entitats que parlen en primera persona del que esperen d’ells, es presenten bones pràctiques, portem professionals socials per explicar les característiques i necessitats de cada col·lectiu als tècnics dels museus.
Els equipaments culturals que ofereixen més enllà dels descomptes en les entrades? Tenen visites guiades, tallers per treballar amb col·lectius específics, etc.? Les propostes culturals s’adapten també a cada grup?
L’Apropa Cultura no només ofereix entrades a un preu ajustat per aquest col·lectiu sinó que també els vol obrir les portes dels equipaments culturals. I ara el pas més enllà és veure com solucionar necessitats de les entitats que volen accedir a la cultura, però no poden, sobretot pel tema del transport. Amb el temps hem vist que és un hàndicap molt gran, i que frena a molts centres i entitats del territori.
Per això aquest any hem començat un projecte que es diu El museu s’apropa, a on la cultura es trasllada als pobles. A les terres de Lleida també tenim Un matí d’orquestra inspirada en l’activitat que ja existeix a L’Auditori. En aquesta proposta l’orquestra Julià Carbonell es mou per les entitats de municipis de Lleida. I veiem que això és el futur, hem tingut en compte la integració, la inclusió i ara també l’equitat perquè cada col·lectiu-persona tingui el que necessita.
Una persona de forma individual en pot fer ús o cal que estigui en una d’aquestes entitats per fer sortides de grup?
No ha de formar part d’una entitat. Però sí que a tots els equipaments que formen part de l’Apropa Cultura els animem en les formacions, etc. a revisar la seva política d’accessibilitat, inclusió i preus perquè realment obrin les portes a tots els públics sense excepció, i que reflexionin sobre les mateixes barreres.
He vist que moltes de les entitats associades treballen amb col·lectius d’infants i joves. Quins beneficis els aporten aquestes sortides i activitats culturals?
Als infants i joves els funciona molt bé per a despertar interessos i també per treballar la cohesió del grup, per fomentar les relacions entre infants i joves, i també amb els seus educadors/es. Amb aquestes sortides culturals descobreixen nous espais, formes d’hàbits saludables i també els serveix per desestigmatitzar, per demostrar-los que la cultura també és seva i no només per a un grup social determinat.
La cultura continua sent un bé de luxe? Estem molt lluny d’aconseguir que sigui un dret universal?
La cultura continua sent un bé de luxe i estem molt lluny encara que sigui un dret exercit. Perquè està declarat un dret universal, però no es compleix com molts altres drets universals.
Però sí que cal dir que hi ha hagut molts canvis, en els últims 10 o 12 anys que porto a l’Apropa hi ha hagut molts canvis en com pensem i en com reflexionem envers la diversitat. Els equipaments també han entès que o són socials o no són.
Penso que l’àmbit social, el cultural i el de l’educació es troben molt en aquesta lluita. Cal treballar plegats perquè la cultura realment sigui un dret universal exercit.
Per què la cultura ha d’estar a l’abast de tothom sense excepcions?
La cultura és aquell espai a on ens expressem, ens desenvolupem, ens alliberem, ens despertem, ens connectem, etc. Encara que no la generem nosaltres mateixos, ha d’estar a l’abast de tothom, no se la pot negar a ningú. Perquè és un àmbit molt important a la vida de les persones. La cultura ens acompanya i ens inspira per generar projectes vitals, ens cuida o ens ajuda a superar situacions molt dures.
Creus que això s’ha vist encara més evident amb la pandèmia?
La pandèmia també ens ha afectat com a tots el món cultural. Hem rebut menys sol·licituds i hem notat que hi havia menys assistència. Però en canvi s’han continuat apuntant entitats i centres socials perquè són molt més conscients que la cultura és necessària a la vida de les persones.
A mi m’ha emocionat molt veure com els equipaments culturals posaven tantes ganes, esforç i voluntat, tot i les dificultats, en acostar la cultura a tota la societat, sortint del seu espai quotidià.
La pandèmia també ens ha fet veure que la cultura pot aprofitar-se del format en línia i és una via que podem seguir explorant per arribar a tota mena de públics.
La cultura és inclusiva o cal repensar-la i adaptar-la per fer-la inclusiva?
La cultura en si és inclusiva, però l’activitat cultural no sempre ho és. Perquè aquesta ho sigui cal que complir amb tres objectius. Primer que les persones amb alguna diversitat puguin gaudir de la cultura com a espectadores. La segona que puguin exercir com artistes, una línia que treballem també en col·laboració amb alguns equipaments. I la tercera, que aquestes persones puguin treballar en l’àmbit cultural, un tema que encara no ens hi hem posat gaire però a poc a poc.
Quins beneficis té poder gaudir d’un espectacle o una visita a un museu per a la salut en general? I per algú que viu amb situació de vulnerabilitat?
Nosaltres hem treballat amb el Teatre Lliure i la UOC en un estudi sobre l’impacte del teatre en persones que conviuen amb un problema de salut mental. I ens ha demostrat el que ja ens imaginàvem i és que la cultura és molt beneficiosa per a tothom però sobretot en persones en situació de vulnerabilitat. Penso que s’hauria d’intentar fer més estudis com aquest per demostrar-ho dia a dia, cal posar-hi recursos perquè és un tema molt important.
També realitzeu Educa amb l’Art formacions artístiques per a professionals donant eines i avantatges especials a educadors i professionals d’aquests centres. Com sorgeix aquesta idea i com ha funcionat en aquesta primera edició?
A part de les formacions en línia, les formacions específiques per a cada tipologia d’equipament, etc. també tenim tallers concrets. Per les entitats tenim l’Educa amb l’Art que ja suma 8 edicions. Són formacions que es fan sempre els dissabtes al matí i tenen un preu de 5 € per persona.
A cada jornada tenim professionals artístics de primer nivell i de diferents disciplines que dissenyen una activitat en concret sobre com treballen les arts en el seu dia a dia. Sessions a on es combina un marc teòric, una part d’experimentació en primera persona per a poder-ho transmetre bé després, i una part d’exercicis pràctics, i que siguin fàcils de transferir. També s’han convertit en espais de respir per aquestes persones, a on s’ho passen bé, són escoltades i a la vegada es formen.
Els educadors que venen han de treballar en l’acció social i educativa, i que les entitats a on treballen estiguin registrades a l’Apropa Cultura.
Quins reptes o novetats teniu de cara al curs vinent?
Per la temporada vinent, tenim com a objectiu treballar molt i volem aprofundir amb el col·lectiu de gent gran, especialment amb les persones que es troben en situació de dependència o aïllament. Volem fer activitats en aquesta línia.
També volem començar a buscar vies de col·laboració i de solucions des de l’Apropa Cultura pel hàndicap del transport. I continuarem amb més formació, a banda de la formació en línia, volem obrir la línia de formacions a educadors i educadores de museus en l’àmbit social perquè es comuniquin millor amb tota la diversitat de col·lectius.
