Per tal de conèixer una mica més el projecte i els resultats de la seva recerca parlem amb les professores Gemma París (CRiEDO-UAB) i Sílvia Blanch (ERIFE-UAB), coordinadores de l’INTERSTICE, i Isabel Urpí, directora adjunta de laSala i codirectora del festival elPetit de Sabadell.
Com neix el programa de formació Mestres que es mouen?
Isabel Urpí: Mestres que es mouen és un projecte de formació de laSala. Una proposta que neix dins del Festival Internacional d’Arts per a la primera infància elPetit i que es va iniciar en l’edició del 2017. Durant tres dies es celebra una formació amb professionals i artistes que treballen amb i per la petita infància.
Amb les conferències i xerrades d’elPetit ja busquem aquest vincle d’art i educació. Però aquell any vam voler oferir també una jornada de formació. Així un dels dies, va dirigit més a professionals de l’educació i un altre més dirigit al sector artístic i cultural.
En la jornada de formació per mestres aquests durant el matí poden veure espectacles programats d’Elpetit, fer un taller amb algun dels artistes convidats al festival, dinar plegats a la cantina amb altres professionals, i a la tarda assisteixen a tot un seguit de conferències. Amb la idea d’entrar en diàleg amb els mestres i de començar a construir ponts entre art i educació.
El primer any ens va sorprendre molt la rebuda que va tenir la jornada, van venir moltes mestres d’escoles bressol de Sabadell.
En quin moment fa el salt de ser una formació per mestres durant el festival a ser tot un projecte per a les aules d’infantil de Sabadell? Com es vincula amb la UAB?
I: Nosaltres ja començàvem a tenir sospita de què podia ser una experiència molt plaent venir un dia al festival per gaudir-lo i aprendre, però que no era massa transformatiu, només formatiu. Havíem d’anar més enllà, no podia ser només una cosa d’un dia. I així vam començar a traçar un programa de formació de mestres allargant l’experiència en el temps i convidant a participar-hi els artistes.
El 2019 vam contactar amb una companyia de coreògrafs que en elPetit havia funcionat molt bé, i els vam oferir de fer tallers a tres escoles bressol municipals de Sabadell al llarg de l’any, per formar a mestres i a la vegada observar com era la seva pràctica diària. Dinàmiques que es gravaven i després es veien i es debatien amb el claustre de mestres, els artistes i l’equip de la sala.
En acabar aquests tallers, hi va haver una sessió de cloenda a on es van compartir els resultats amb la resta de centres participants i altres centres educatius que hi poguessin estar interessats. En aquesta també hi va venir la UAB.
Sílvia Blanch: LaSala i la UAB ja ens havíem posat en contacte abans per altres temes, però quan ens vau parlar de la formació Mestres que es mouen ens va semblar molt interessant. De seguida vam veure la possibilitat de fer recerca per veure els resultats d’aquestes formacions.
I: Des de laSala i elPetit vèiem que tenia molt de sentit buscar vincles amb la UAB perquè ells podien fer aquesta observació de forma més acadèmica i donar rigor a la qual ja veiem que podia ser una forma de treballar. Era una oportunitat per nodrir-se i créixer plegats al voltant de la infància, l’educació i l’art.
Aquesta proposta s’ha vinculat al projecte europeu INTERSTICE. Com va ser aquesta unió?
S: Va resultar que dues de les artistes convidades en el programa de formació de mestres de laSala, Siri Dybwik i Kirsten Halle, són professores a la Universitat de Stavanger (Noruega) i també tenen llaços amb la UAB per investigacions relacionades amb l’art i l’educació.
A la vegada, estem en contacte des de fa anys amb la Universitat de Bath (Anglaterra) i ja ens coneixem amb la de Bolonya (Itàlia). Totes dues amb projectes molt potents a on es relaciona la cultura/art amb l’educació especialment en cursos d’infantil i primària. En el cas de Bath més centrat a primària, la UAB i Stavanger centrades en l’experiència en infantil i Bolonya més en el tema dels museus digitals.
Per tant, tots tenim propostes que van fent cadascuna el seu camí, però a on sovint ens creuem. En un moment donat totes aquestes Universitats ens vam unir per demanar una subvenció a escala europea per tirar endavant el projecte INTERSTICE per tal de poder continuar treballant en la recerca sobre arts i educació, i sobretot per compartir resultats entre universitats.
Gemma París: Des de la UAB fa anys que la Mar Moron i jo treballem amb el projecte de l’Espai C, coordinat per l’ICUB i el Consorci d’Educació, amb la idea que els artistes tinguin presència en l’àmbit educatiu. Aquest permet que durant tot un curs, alumnes d’una classe de primària treballin amb un artista resident a l’aula. En aquest sentit, tenim molt de vincle amb la Universitat de Bath a on ja fa anys que hi treballen i a on jo m’he format en aquesta basant.
El projecte d’INTERSTICE ens ha permès ajuntar aquesta sinergia que ja estàvem duent a terme a l’Espai C amb artistes visuals i plàstics a primària amb arts escèniques a infantil en el cas de la Sala i la formació Mestres que es mouen. Hem pogut abraçar tots els àmbits artístics i a tots els nivells educatius d’infantil, primària i animant també a les universitats. Ja que gràcies a l’INTERSTICE, futurs mestres han pogut estar presents en l’Espai C, participar en una sessió de debat amb un claustre de mestres, etc. Així ja formant-se tenen aquest canvi de clic de com vincular art i educació, i veure com l’art pot transformar l’educació en general, l’estructura de centre, com es cocrea, etc. Una oportunitat única de crear xarxa i sobretot d’impactar en l’educació de mestres fent-los participes a través de les arts.
Com és la proposta a cada universitat? Sempre hi ha un espai cultural relacionat?
G: A cada institució universitària dels diferents països hi ha persones que treballen de forma col·laborativa amb espais culturals i espais educatius de les seves ciutats. Ens trobem amb la mateixa sinergia, per això ha sortit de forma natural el fet d’unir-nos. Les propostes de la UAB queden recollides amb l’Espai C i la Sala.
El model de la Universitat de Bath és un dels més antics. El seu projecte 5x5x5=creativity analitza l’impacte de les arts en educació, mitjançant la creació de projectes col·laboratius entre escoles, artistes, institucions culturals, organitzacions comunitàries, autoritats locals i famílies de la ciutat de Bath. Aquest projecte aporta a tots els membres que hi participen una nova mirada en relació amb la creativitat, apoderant-se d’un posicionament crític i creatiu des del seu àmbit d’acció, tot repensant conjuntament els processos d’ensenyament i aprenentatge. Ara després de 20 anys de rodatge té un altre nom que és House of Imagination.
A partir d’aquí han anat teixint altres projectes específics com Schools Without Walls a on un curs de primària està durant tot l’any fent classe dins un espai cultural. Amb tots aquests exemples jo em vaig inspirar per desenvolupar l’Espai C aquí a Catalunya.
A cada institució universitària dels diferents països hi ha persones que treballen de forma col·laborativa amb espais culturals i espais educatius de les seves ciutats. Ens trobem amb la mateixa sinergia, per això ha sortit de forma natural el fet d’unir-nos. Les propostes de la UAB queden recollides amb l’Espai C i la Sala.
S: El cas de Bolonya és diferent, tenen molta experiència treballant en museus. I en la seva universitat, els que estudien per fer de mestres ja fa temps que treballen en noves possibilitats de museus virtuals per acostar-los d’una forma pràctica i activa a infants.
I: En el cas de la Stavanger tenim tant Siri Dybwik com Kirsten Halle que són professores de la universitat. Però a més, la Siri i el Neil, el seu marit, tenen una companyia de teatre especialitzada en primera infància. I ara, aquest any, han inaugurat The Elephant, un espai escènic dedicat a la primera infància. Ens fa molta il·lusió perquè algú més pioner que nosaltres ha dissenyat aquest centre inspirant-se molt en la Sala.
Hi ha la intensió d’ampliar acords amb noves universitats i continuar formant en xarxa?
S: El projecte de l’INTERSTICE va iniciar-se el novembre de 2020 i en teoria acaba ara, però tenim una extensió fins a final de curs pel tema de la pandèmia que no ens ha permès viatjar prou per conèixer la feina dels nostres socis. I així, podrem acabar d’elaborar tots els resultats de la recerca conjunta, i de fet, aquests es compartiran de forma gratuïta per qui els vulgui consultar, inspirar-se o copiar propostes.
Ens agradaria que el projecte tingués una continuïtat i s’ampliés amb noves universitats. Però sabem que d’una manera o d’una altra continuarem treballant-hi perquè els projectes vinculats a l’INTERSTICE hi són i nosaltres, les universitats, continuarem estant en contacte.
Pensem en demanar una subvenció per poder fer un nou projecte junts precisament focalitzat més en els resultats que hem trobat amb aquest programa per anar més enllà. Però, cada cosa al seu temps.
Tots els socis tenim clar que el fet d’incorporar un artista a l’aula transforma els processos d’aprenentatge i la mateixa institució educativa.
G: La idea és poder-hi continuar treballant i tant! L’ICUB, per exemple quan va conèixer el treball de recerca de l’INTERSTICE i la transferència de coneixement que aporta de seguida s’hi va mostrar interessat. El fet que tots aquests projectes singulars puguin sortir del context del país a on es troben i donar-se a conèixer arreu és tota una oportunitat.
Tots els socis tenim clar que el fet d’incorporar un artista a l’aula transforma els processos d’aprenentatge i la mateixa institució educativa. I a la inversa per l’artista professional, ja que aquest rep uns imputs que també l’influencien en els mateixos processos de creació. Se’n beneficien totes les parts: infants, mestres i artistes. Per tant, segur que seguirem en aquesta línia de col·laboració entre països.
I a Sabadell qui té l’oportunitat de participar-hi? Hi participen des de mestres, famílies i artistes? Com són les sessions?
I: A l’inici totes les escoles que volguessin participar en les sessions de formació podien inscriure’s. Però en el moment, en què vam ampliar-ho a una proposta de tot un any sí que vam haver de posar un límit. Així amb l’Ajuntament de Sabadell vam seleccionar tres escoles bressol per participar en la formació al llarg de 2019.
En sumar-nos a l’INTERSTICE com que una part dels resultats de la recerca són al voltant de la formació de laSala i veure el seu retorn, no podíem canviar d’escoles sinó que havíem de mantenir-les per comparar i avaluar els resultats de les diferents experiències. I això ens va limitar de nou… així que de moment només hem treballat amb aquestes tres escoles bressol.
Les sessions ocorren al llarg d’un any. A l’inici se les convoca a totes a veure un espectacle en família dins d’elPetit a laSala. Aquesta experiència ha estat commovedora per nosaltres perquè hem conegut famílies que normalment no van al teatre. Pels infants també és molt positiu perquè se senten molt acompanyats tenint als mestres i algú de la família a la vegada. Ha estat un aprenentatge nou que hem incorporat en el festival.
A part, també hi ha un taller a laSala al voltant d’un espectacle, una altra amb les coreògrafes abans esmentades, i una trobada amb tot l’equip de laSala i artistes per veure com s’ha transformat la seva pràctica a l’aula després d’haver vist l’espectacle i d’haver fet els tallers.
Com que vam veure que entre l’experiència del novembre i del juny passava molt de temps i la posada en pràctica dins l’aula podia quedar diluïda, hem ofert també uns tallers d’acompanyament dedicats a la pràctica artística en grup i de forma individual per poder anar concretant la transformació en la pràctica diària dins l’aula i la seva mirada envers l’infant.
Parleu d’una metodologia específica de laSala d’aprenentatge entre iguals. Qui ha dissenyat aquesta metodologia i què la caracteritza?
S: Quan ens vam conèixer amb laSala ja veien la potència de l’aprenentatge entre iguals entre mestres i artistes que participaven en la seva formació Mestres que es mouen. No hi ha un que ensenya a l’altre sinó que tothom aprèn i ensenya a l’hora.
Amb l’INTERSTICE el què hem fet és que en aquesta formació hi tingui més pes aquest aprenentatge entre iguals. Quan en una estança s’hi troben artistes, mestres i infants, i un petit pica i es comença a crear una activitat musical o de dansa aquí és quan es veu aquest aprenentatge entre iguals. Nosaltres el que hem fet és incorporar millores a aquesta formació a partir de la recerca que fèiem i de què anàvem observant.
I: Per nosaltres l’aprenentatge entre iguals és una forma de treballar d’equip, una forma d’abandonar la verticalitat de l’aprenentatge o de l’experiència. Des de laSala hem treballat molt la imatge de l’infant com a un igual, per tal d’aprofundir en la relació artística amb l’infant i deixar enrere aquesta idea que l’infant sempre ve aquí a aprendre alguna cosa o se li parla de forma vertical des de l’adult cap a l’infant.
A partir d’aquesta democratització o horitzontalitat de l’experiència, també hem reflexionat sobre quin grau d’horitzontalitat teníem nosaltres també amb el col·lectiu de mestres. I això ho hem pogut observar a través de l’INTERSTICE.
L’aprenentatge entre iguals és una forma de treballar d’equip, una forma d’abandonar la verticalitat de l’aprenentatge o de l’experiència
Aquesta metodologia no és només original nostra, sinó que ha sorgit d’inspirar-nos en altres. És cert que l’aprenentatge entre iguals i l’aprenentatge de forma horitzontal ja està molt estès i s’està duent a terme en diferents institucions.
La UAB valida aquesta metodologia i ajuda al fet que l’oferta de formació sigui més potent, estudiant-la i verificant-ne els resultats. Quins resultats – evidències se n’extreuen?
S: Encara no hem acabat, però ja tenim algunes evidències en la formació amb la metodologia d’aprenentatges entre iguals. Quan finalitzi el programa, hi ha sis resultats intel·lectuals que posarem en obert per qui vulgui consultar-ho.
Per una banda, hi haurà una publicació digital i en paper amb els conceptes més claus i que poden ajudar a inspirar a d’altres com són: la creativitat, els contextos inclusius, etc. per potenciar aquestes experiències artístiques. També tenim una sèrie de vídeos per entendre com s’estan desenvolupant els diferents projectes implicats.
L’explicació del mètode d’aprenentatge entre iguals amb fotografies i altres llenguatges que permetrà a qui el vulgui dur a terme, trobar exemples d’experiències i l’estructura.
I a més, hi haurà el museu virtual en línia de la Universitat de Bolonya. També hem incorporat, com a innovació en la formació a estudiants universitaris, una assignatura d’art i que tindrà la seva explicació en aquesta conclusió. Aquesta ja s’ha portat a terme a les diferents universitats lligades al programa.
Un cop els mestres participen d’aquest projecte, quin feedback teniu, com canvia la seva pràctica diària dins l’aula?
S: Hi ha canvis en el seu dia a dia, però sempre a diferents nivells segons el punt de partida de cada mestre. En tots ha canviat alguna cosa. Sobretot hi ha canvis de consciència, ara entenen la potència d’aprofitar les situacions de la vida quotidiana per tenir experiències artístiques, estètiques i cocreatives a l’aula. Tenen consciència que l’art va més enllà de l’artista professional i que sí que té a veure amb ells, perquè ells el poden fomentar i estimular dins l’aula.
G: Els canvis també l’hem vist en tot el gruix d’estudiants que han participat en la formació específica d’art a la Universitat perquè per primera vegada hem incorporat artistes professionals dins la seva formació.
De fet, també els hem inclòs en aquesta metodologia d’aprenentatge entre iguals, fent-los conscients i partícips de l’objectiu del projecte d’INTERSTICE per fer que l’art estigui present en l’àmbit educatiu de petita infància i primària. Quan a l’inici de l’assignatura d’Art els vam explicar que ells eren un agent més en tota aquesta recerca es van emocionar. I tot el curs ha anat d’una forma molt diferent d’altres anys en què no es participava en aquest programa.
Estar en la cuina dels processos creatius i artístics ha fet que els alumnes universitaris, i futurs mestres, entenguin què és un artista, què fa i per què és important reflexionar sobre les pràctiques estètiques, cuidar els ambients, cuidar els diferents llenguatges amb què treballar amb alumnes d’infantil i primària.
I els artistes que hi diuen? Quins avantatges en treuen?
S: El seu feedback és diferent segons la seva participació en els diferents projectes.
Per exemple, l’artista que ha participat en la formació de Mestres que es mouen i s’ha vist amb els docents el dia de l’espectacle sí que ens ha transmès que ha sentit dificultat a l’hora de treballar amb adults i no amb infants.
L’artista que ha estat tot un curs en l’Espai C viu molts més canvis. I també els que han estat tot un trimestre amb alumnes de la Universitat.
G: Tots els artistes que s’han implicat en el programa volen seguir-hi i per nosaltres això ja és un senyal. Vol dir que estan alineats amb aquesta forma de treballar, tenint impacte en l’àmbit educatiu i en el territori.
I: Nosaltres com a centre cultural veiem que a vegades els artistes miren molt dins el seu món, estant centrats en la seva pràctica i ara han vist una realitat que els ha permès sortir del seu món i conèixer-ne d’altres. Això els ha permès reflexionar de com es posicionen ells com a creadors, de com es transforma l’obra que un pot estar gestant, etc.
És important que aquests espais públics professionals ajuntin persones de diferents àmbits com és la cultura i l’educació. És molt interessant que professionals que es dirigeixen a la infància puguin tenir aquests espais de trobada i diàleg entre uns i altres.
El llenguatge artístic és dels pocs que ens iguala. Quins beneficis hi ha a l’hora de potenciar-lo en les primeres edats?
S: Les experiències artístiques el què promouen en la petita infància no és només un tema emocional, sinó una connexió global de cap, cos i cor que els infants tenen molt i els adults anem perdent a mesura que ens fem grans. Aquesta capacitat de viure les experiències de forma inclusiva, des de tots els sentits, fa que es validi aquesta connexió i que realment es puguin expressar en diferents llenguatges.
Tot plegat, en un moment clau com és l’etapa dels 0 a 3 anys quan els infants s’estan desenvolupant neurològicament. Una forma d’aprendre que els aporta avantatges en els aprenentatges posteriors.
A més, acostar artistes que connecten i es vinculen amb els infants d’una forma diferent, a on no hi ha una avaluació, també permet un tipus de vincle molt saludable. Perquè els miren diferent, observant la força que tenen i no sobre el que els tocaria desenvolupar. Això en infants d’aquesta edat en l’àmbit emocional, personal i també cognitiu és realment potent.
G: L’art és la recerca constant i la petita infància també és la recerca constant, per tant, és un espai de trobada d’igual a igual. A través del joc i l’experimentació es fa la recerca del món que ens envolta, de la seva subjectivitat i de la relació amb els altres. I els llenguatges, la reflexió i la recerca artística treballen de maneres molt similars. En conseqüència, per mi, és una relació que sorgeix de forma natural entra aquests dos mons.
L’art és la recerca constant i la petita infància també és la recerca constant, per tant, és un espai de trobada d’igual a igual.
És cert, que a mesura que s’avança en primària aquesta relació es perd perquè no se li dona el rigor que realment té. En altres països com a Itàlia amb la pedagogia Reggio Emilia s’ha pogut mantenir al llarg dels anys, però aquí per mi és un error que es trunqui a primària i que no es pugui mantenir la recerca a través dels diferents llenguatges artístics, no com a treball manual o creació d’obres, sinó com a procés de pensament.
I: Els infants en aquesta edat són artistes naturals d’una forma meravellosa i cal respectar-ho, vetllar perquè tinguin l’espai i el temps perquè això succeeix-hi. I els adults hauríem d’observar-los i aprendre d’aquesta manera de viure.
Podem afirmar que es pot ensenyar tot a través dels llenguatges artístics?
G: Absolutament! L’art és un espai de pensament igual que el científic o el filosòfic, són àmbits de coneixement per apropar-nos al món que ens envolta. Per tant, treballar des d’aquest espai de pensament artístic permet als infants posicionar-se i preguntar-se sobre temes vitals com poden ser la mort, l’amor o el que sigui.
L’art pot estar al centre de l’àmbit educatiu perquè des d’aquest es pot parlar de tot. Vist sempre com a espai de pensament, i tenint present que per fer-ho cal una formació intensa i rigorosa.
I: És cert que en aquest sentit, cal dir que encara queda molt camí per recórrer, però ja s’estan fent passos sobretot en la formació dels futurs mestres a on s’intueix de fa temps aquest canvi de paradigma.
