Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    El professorat comunitari: cap a una nova cultura docent i de compromís social

    Francesc Imbernon

    El teu cervell és major d’edat?

    Laura Chaparro - Agencia Sinc

    La mentoria a secundària com a eina per lluitar contra l’abandonament escolar

    Ana Basanta

    Javier González: “L’Associació Escola Benaiges continua gràcies al suport de la gent”

    Ana Basanta

    Feu-los llegir… Com?

    Josep Maria Turuguet Salgado
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    Opinió
    Assetjament escolar: Què passarà si no canviem res?

    Cécile Barbeitoabril 26, 20236 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    | Stock Adobe
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Diagnòstic de l’assetjament escolar

    A Catalunya, un mínim del 24% d’alumnes d’entre 3r i 6è de primària, considera que ha estat víctima d’assetjament escolar per part d’alumnes (Sidera et al. 2019). Segons la Fundación Anar, el 45% dels casos d’assetjament de l’Estat Espanyol tenen una duració de mesos, i el 30% de més d’un any. Imagineu com deu ser patir assetjament durant més d’un any, en edats en què encara t’estàs formant la personalitat.  Segons la Fundación Anar, el 45,4% de l’alumnat percep que el professorat “no fa res” davant d’un cas de bullying, el 61,7% de l’alumnat creu que els centres “no fan res”. Més enllà de les xifres, darrera de cada dada hi ha persones. En els casos succeïts en els últims mesos a Sallent, Badalona i la UAB, hi ha un clar component de discriminació, sigui per raó de gènere, orientació sexual, i/o origen immigrat molt greus.

    Alhora, cal reconèixer que gran part de les situacions de violència i assetjament entre estudiants succeeixen fora del centre, al carrer o a l’espai virtual: és un problema social que va més enllà de l’àmbit escolar i que requereix respostes sistèmiques. Si no hi posem remei, els casos lleus es fan greus, i el sistema educatiu no es pot permetre més situacions de joves violentades i assetjades.

    Davant de tot plegat, què proposem?

    En les converses amb docents, acostuma a valorar-se molt la convivència. Alhora, es reconeix no dedicar-hi temps. Aquesta incoherència no resulta paradoxalment cara en temps i patiment? Com replantejar les prioritats i l’ús del temps entenent que dedicar temps a cuidar de la convivència és invertir en benestar i èxit educatiu? Com fer els projectes de convivència més estratègics, pràctics i participatius? Davant de la concentració de casos, tots plegats – Departament d’Educació, CRPs, centres, professorat, altres professionals dels centres, altres figures educatives, famílies i alumnat – hem de prendre mesures, siguin invisibles (cultura de centre, resistències al canvi, pors, divisió de rols poc clares entre docents, coordinació, etc.) o estructurals (protocols, càrrecs responsables, Plans d’acció tutorial, etc.).

    Mesures invisibles, personals

    Prendre mesures per a fer front a l’assetjament escolar requereix una aproximació holística i compartida pel màxim de persones de la comunitat educativa. Tot plegat requereix que es donin canvis culturals a diferents dimensions. Alguns d’aquests canvis necessaris són:

    • Mantenir actituds i comportaments coherents com a docents
    • Escoltar millor l’alumnat
    • Posar l’èmfasi en la provenció, invertir temps a l’inici de curs a enfortir competències de grup i pactar i revisar normes d’aula.
    • Assimilar que abordar les disrupcions i el conflicte són curriculars.
    • Canviar la cultura de centre per abordar els conflictes sense complexes, que eviti donar la raó sistemàticament a les figures d’autoritat de forma preferent (en especial en els casos d’assetjament sexual), que (re)conegui les normes, límits i aliances inicials, i que responsabilitzi a tota la comunitat educativa (personal de centre, famílies, companys) dels casos d’assetjament, relacions abusives o altres formes de violència.

    Mesures visibles, estructurals

    Les persones responem a l’estructura en la qual ens trobem. Si aquesta no canvia per donar resposta als problemes detectats, només des de la bona voluntat serà molt difícil. Entre les mesures per a abordar els aspectes més visibles, recomanem:

    • Establir mecanismes institucionals de detecció de l’assetjament escolar (p.e. bústies anònimes de denúncia, cercles restauratius periòdics per valorar la convivència, etc).
    • Enfortir el Pla d’Acció Tutorial sòlid com a espai clau per a promoure convivència.
    • Oferir cursos i espais de formació docent per a la transformació de conflictes mitjançant diferents metodologies: provenció, normes restauratives, disciplina intel·ligent, mètode Kiva, transformació de conflictes, cercles restauratius, comunicació noviolenta (CNV), treball de processos, educació per la pau, mètode de no inculpació… els CRP i xtec n’ofereixen algunes, però el ventall és ampli.
    • Incrementar les figures amb perfil de suport socioemocional i atenció a la diversitat als centres i serveis educatius, com els EMOS -educadors emocionals, en el cas de Barcelona, els TIS -Tècnics d’Intervenció Social- i altres professionals de suport educatiu.
    • Preparar figures per abordar les situacions greus, com les responsables de violència i coeducació dels serveis educatius i crear-ne d’específiques dins del centre habilitades per acompanyar en aquestes situacions.
    • La comissió de convivència o comissió de benestar del centre ha d’empoderar un equip dinàmic, eficient i divers.
    • Disposar d’un projecte de centre, explícit i consensuat que prengui cura de la convivència de forma proactiva.
    • Fer els protocols més operatius: per assegurar-se que reculli totes les formes d’assetjament, repensar si la principal figura responsable i operativa ha de ser la direcció, i valorar establir conseqüències en cas que no s’apliquin.
    • Recollir dades i avaluar les mesures de convivència.

    Un futur possible

    Per millorar significativament la situació d’assetjament escolar cal canviar el dia a dia, i preveure mesures que permetin evitar l’acumulació de petits malestars que, a la llarga, porten grans patiments i algunes desgràcies.

    Imaginem una escola activa i flexible, on professorat i alumnat treballin junts cuidant de la convivència de tots. Amb una acció tutorial forta que contempli una hora fixa a la setmana programada perquè cada grup classe dialogui sobre com està, a través de cercles de diàleg i pràctiques restauratives, la lectura de preocupacions recollides en una bústia anònima, dinàmiques de provenció, o la revisió d’acords i normes que no acabin d’estar prou ajustats a les necessitats del grup. Tot plegat liderat per professorat preparat per sostenir les converses difícils que puguin sorgir i treure’n profit educatiu i convivencial, i impulsat i coordinat per una comissió de convivència proactiva (no reactiva) que disposi de les condicions (de temps, funcions i reconeixement) que els permeti intervenir el més aviat possible.

    Per acabar, és crucial alimentar la motivació interna i externa del professorat per mantenir viva la flama del canvi. Cal crear esdeveniments estimulants per reconèixer públicament les bones pràctiques de tots, inclosos els agressors que ho han deixat de ser i ara són uns col·laboradors més, ja totalment integrats a la construcció de pau al centre i per a ells mateixos. Com deia Vicent Martínez “els pacifistes som els realistes”. Si realment apostem per reduir el patiment i l’impacte de l’assetjament als centres, cal generalitzar mesures que alguns centres ja estan fent amb molt bons resultats i demostrant que és possible.

    Podeu trobar una versió desenvolupada d’aquest article (9 p.) entrant en el següent enllaç.

     

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Reportatge
    L’art de l’oratòria per promoure l’escolta activa i l’esperit crític des de l’escola
    Next Article
    Entrevista
    Sven Huber: “És clau facilitar l’accés a plataformes de lectura en línia”
    Cécile Barbeito

    Investigadora a l'Escola de Cultura de Pau de la UAB. Especialista en educació per la pau.

    Related Posts

    Opinió
    La força de la fragilitat

    maig 22, 2025

    Opinió
    Ràdio Arrels i la defensa de la Catalunya Nord

    maig 21, 2025

    Opinió
    Maria Zambrano i l’agonia d’Europa

    maig 20, 2025

    1 comentari

    1. Jordi on abril 26, 2023 10:05 am

      conèixer-nos millor, pràctica de resoldre conflictes , fomentar les igualtats bàsiques.
      no intervindre com a jutges, deixar que el conflicte es resolgui o acompanyar-lo. Mirar d’influir en la poca capacitat de defensa . Desvetllar la capacitat empàtica,fer fora la por.

      Reply
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}