Autor: Arnau Gil Mora
Nucli Paulo Freire de la UdG. Mestre d'educació primària i màster de la UOC de Dificultats d'aprenentatge i trastorns del llenguatge
La Llei d’educació del 2009 va incorporar el principi inclusiu amb la idea de transformar el sentit de l’escola ordinària i convertir-la en un pilar de justícia social. Era – i continua sent – una idea valenta i moralment ambiciosa, que setze anys més tard, encara genera tensions i conflictes. A continuació descric perquè crec que el problema no és la inclusió per se, sinó que la crítica que fem de la inclusió és a causa dels efectes de les condicions i les relacions socials i educatives amb les quals convivim. El principi inclusiu exigeix que qualsevol centre ordinari públic…
Si tot va bé, aquest 2025 seré funcionari de pedagogia terapèutica. Un somni complert enmig d’un mar d’incerteses socials, polítiques i econòmiques que repercuteixen en el malestar educatiu generalitzat. Personalment, també comparteixo aquest malestar fins al punt de col·lapsar, ja que no sé si puc prometre a l’alumnat que tindran una educació basada en els principis d’inclusió, qualitat i equitat per poder esdevenir ciutadans de ple dret. En primer lloc, col·lapso quan no puc complir algunes de les meves funcions. Tot i que dedico el màxim d’hores possibles i intento ser la millor versió de mi mateix com dicta la…
A partir d’aquestes afirmacions, em va venir al cap La escuela del mundo al revés de l’Eduardo Galeano, aquella en què “s’ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d’escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc d’imaginar-lo”. Com pot ser que a l’escola no hi tingui lloc la felicitat? Com pot ser que l’alumnat no pugui cercar-la? És que només hi ha una felicitat? És veritat, que durant les últimes dècades, i sobretot després que Margaret Thatcher afirmés que l’objectiu era “canviar el cor i l’ànima”, el concepte de felicitat s’ha enfosquit.…
A partir d’aquestes afirmacions, em va venir al cap La escuela del mundo al revés de l’Eduardo Galeano, aquella en què “s’ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d’escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc d’imaginar-lo”. Com pot ser que a l’escola no hi tingui lloc la felicitat? Com pot ser que l’alumnat no pugui cercar-la? És que només hi ha una felicitat? És veritat, que durant les últimes dècades, i sobretot després que Margaret Thatcher afirmés que l’objectiu era “canviar el cor i l’ànima”, el concepte de felicitat s’ha enfosquit.…
