Autor: Arnau Gil Mora

Si tot va bé, aquest 2025 seré funcionari de pedagogia terapèutica. Un somni complert enmig d’un mar d’incerteses socials, polítiques i econòmiques que repercuteixen en el malestar educatiu generalitzat. Personalment, també comparteixo aquest malestar fins al punt de col·lapsar, ja que no sé si puc prometre a l’alumnat que tindran una educació basada en els principis d’inclusió, qualitat i equitat per poder esdevenir ciutadans de ple dret. En primer lloc, col·lapso quan no puc complir algunes de les meves funcions. Tot i que dedico el màxim d’hores possibles i intento ser la millor versió de mi mateix com dicta la…

A partir d’aquestes afirmacions, em va venir al cap La escuela del mundo al revés de l’Eduardo Galeano, aquella en què “s’ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d’escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc d’imaginar-lo”. Com pot ser que a l’escola no hi tingui lloc la felicitat? Com pot ser que l’alumnat no pugui cercar-la? És que només hi ha una felicitat? És veritat, que durant les últimes dècades, i sobretot després que Margaret Thatcher afirmés que l’objectiu era “canviar el cor i l’ànima”, el concepte de felicitat s’ha enfosquit.…

A partir d’aquestes afirmacions, em va venir al cap La escuela del mundo al revés de l’Eduardo Galeano, aquella en què “s’ensenya a patir la realitat en lloc de canviar-la, a oblidar el passat en lloc d’escoltar-lo i a acceptar el futur en lloc d’imaginar-lo”. Com pot ser que a l’escola no hi tingui lloc la felicitat? Com pot ser que l’alumnat no pugui cercar-la? És que només hi ha una felicitat? És veritat, que durant les últimes dècades, i sobretot després que Margaret Thatcher afirmés que l’objectiu era “canviar el cor i l’ànima”, el concepte de felicitat s’ha enfosquit.…