A l’escola, en matèria de racisme, no fer res no és no fer res Quan les cançons que es canten a casa, les músiques i els sons que ens són familiars, les olors, l’estètica, les maneres de moure’s i d’estar, són invisibles a l’escola perquè les nostres famílies són de fora, no és estrany que arreli un cert distanciament i la dificultat per adherir-se a una cultura escolar que no t’inclou. A vegades, no cal ser de fora per viure aquest distanciament marcat per la diferència de classe social o de capital cultural entre el professorat i les famílies. I…
Llegir més