Habitem un ecosistema on el soroll substitueix a la conversa i la informació s’acumula com una forma d’esgotament. Obrim els ulls sobre un paisatge saturat de titulars i pantalles, on les tragèdies se succeeixen fins a tornar-se fons de pantalla. Les guerres, les violències masclistes, els desnonaments, els desplaçaments, la precarietat, tot apareix alhora i amb tal velocitat que el que ens commou un dia s’oblida al següent. La gàbia ja no és metàfora: és la trama d’una vida administrada per la fatiga. S’han ampliat drets, diversificades identitats, enfortits els moviments socials. Les lluites feministes, ecologistes, antiracistes i LGTBIQ+ han…
Llegir més