Autor: Colectivo DIME
L’escola pública és al centre d’una ofensiva cultural que cerca desplaçar el sentit comú educatiu construït durant dècades de lluita pedagògica i social. Allò que abans eren consensos bàsics —la inclusió, la coeducació, l’equitat— avui es presenten com a excessos ideològics, com ara «bonisme pedagògic» o idees «pedagogistes». En política, el concepte de Finestra d’Overton és útil per comprendre com hem tornat a debatre si cal transformar els centres que segreguen per sexe o per capacitats, discutir sobre rebaixar l’edat obligatòria de l’educació, la segregació primerenca en itineraris o oblidar que l’escola concertada és subsidiària de la pública, per exemple. Aquest procés…
Un corrent minoritari s’està dedicant aquests últims temps a intentar enfonsar les propostes relacionades amb el Disseny Universal per a l’Aprenentatge (DUA): una manera d’entendre l’acte educatiu que reformula les accions didàctiques perquè es converteixin en inclusives –i no en un permanent «carreró per a ànimes perdudes», si usem com a analogia el títol de la pel·lícula–. Això, en complement, per descomptat, amb la dotació suficients de recursos humans i materials necessaris per materialitzar aquest requeriment internacional denominat inclusió educativa. Quan es qüestiona el DUA sense reflexió prèvia o sense consultar les fonts de dret i pedagògiques s’està ometent el…