Autor: Francesc Imbernon

L’extensió de l’escolarització democràtica dels pobles mitjançant l’educació pública ha estat, i encara és, una gran conquesta social, encara que no exempta de conflictes. És un bé comú bàsic i essencial que hem de continuar reivindicant amb totes les forces i mitjans al nostre abast. No n’hi ha prou amb declaracions oficials que, moltes vegades, no es compleixen. Aquesta escolarització pública i gratuïta és la que permet que s’exerceixi un dret important en aquest moment, l’accés a la cultura i la capacitat de desenvolupament personal en la societat i d’aportació a la seva millora des dels valors ancorats en els…

També argumentava la Unesco que en alguns països les normes de l’educació solen estar estretament vinculades amb la política i sofreixen les conseqüències dels canvis d’administració. No hi cap dubte. Demostrava que la imposició d’una llengua, especialment si es posterga la llengua materna, pot donar origen a disturbis polítics, i pot succeir el mateix en demostrar preferència per una de les llengües vernacles en relació amb altres d’igual o major prestigi social. I també tenia molta raó. Com veiem, és un debat (o un fals debat) històric, però de caire més polític, partidista, que educatiu. Amb tants problemes que tenim…

Com sempre, hi ha opinions per tots els gustos i tendències. Però la realitat és que el professorat pateix un cert malestar des de fa temps i ha explotat com un gas comprimit que s’ha anant omplim a les aules i les institucions educatives. I el malestar docent, ja estudiat fa anys, passa quan les demandes són intenses, jeràrquiques, constants i contradictòries. No sé si ha estat el millor moment perquè l’administració educativa pensi que s’han de fer molts canvis dissenyats als despatxos, que poden tenir bona voluntat o ganes de fer canvis, però sense pensar en una perspectiva política…

La disposició addicional setena de la LOMLOE estableix: “Normativa sobre el desenvolupament de la professió docent. A fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la professió docent, el Govern, consultades les comunitats autònomes i els representants del professorat, presentarà, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent”. Plantegem les següents alternatives per a aquesta proposta normativa. Una cultura pedagògica que…

En aquestes circumstàncies, les demandes de canvi transcendeixen les sol·licituds de professionals, investigadors i organismes internacionals (Unesco, 2015; OCDE, 2015)[1] i són les comunitats educatives les qui, en sintonia amb amplis sectors de la ciutadania, assumeixen el protagonisme i s’uneixen a aquesta aspiració. En una recent recerca (Trujillo-Sáez, F. et al, 2020)[2], amb motiu de l’experiència educativa de confinament viscuda per docents, famílies i estudiants, se’ls pregunta sobre les seves preocupacions, necessitats i propostes per al curs escolar 2020-2021. Les respostes obtingudes mostren, amb mescla d’inquietud i esperança, aquesta demanda de canvi en diverses dimensions del nostre sistema escolar. Per…

Freire va néixer a Recife (Brasil) i al llarg de la seva vida va conèixer desgràcies, fam, presó, sofriment i també l’amistat, la col·laboració i l’entusiasme de molta gent. Va començar a estudiar tard, però es va llicenciar en dret en la Universitat de Recife, encara que no va arribar a exercir mai, ja que tenia una gran tendència cap la filosofia, la fenomenologia, la psicologia del llenguatge i el magisteri. Va dedicar tota la seva vida a l’educació tant al seu país com, durant el seu exili, a Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa, ja que després del cop…

En aquest article voldria fer una reflexió sobre la diferència entre educació i sistema educatiu. Ja sé que sembla una bajanada, però moltes vegades es confonen tots dos conceptes o s’utilitzen d’una forma partidista.

Darrerament hi ha hagut eleccions a universitats catalanes i ara li toca a la Universitat de Barcelona. Cal continuar i prioritzar una nova estructura i política acadèmica, del professorat i estructural més flexible, solidària i sostenible.

La pandèmia ha provocat noves experiències inesperades i abruptes, i com a conseqüència el professorat es veu ara forçat a repensar i reconfigurar constantment la seva identitat personal, professional i col·lectiva. Cal un canvi radical. No hi pot haver solucions velles a problemes nous.

En la mitologia grega quan es va obrir la capsa de Pandora, l’únic que en va quedar a l’interior va ser l’esperança, després de sortir-ne tots els mals de la humanitat.