Autor: Francesc Imbernon

Com sempre, hi ha opinions per tots els gustos i tendències. Però la realitat és que el professorat pateix un cert malestar des de fa temps i ha explotat com un gas comprimit que s’ha anant omplim a les aules i les institucions educatives. I el malestar docent, ja estudiat fa anys, passa quan les demandes són intenses, jeràrquiques, constants i contradictòries. No sé si ha estat el millor moment perquè l’administració educativa pensi que s’han de fer molts canvis dissenyats als despatxos, que poden tenir bona voluntat o ganes de fer canvis, però sense pensar en una perspectiva política…

La disposició addicional setena de la LOMLOE estableix: “Normativa sobre el desenvolupament de la professió docent. A fi que el sistema educatiu pugui afrontar en millors condicions els nous reptes demandats per la societat i impulsar el desenvolupament de la professió docent, el Govern, consultades les comunitats autònomes i els representants del professorat, presentarà, en el termini d’un any a partir de l’entrada en vigor d’aquesta Llei, una proposta normativa que reguli, entre altres aspectes, la formació inicial i permanent, l’accés i el desenvolupament professional docent”. Plantegem les següents alternatives per a aquesta proposta normativa. Una cultura pedagògica que…

En aquestes circumstàncies, les demandes de canvi transcendeixen les sol·licituds de professionals, investigadors i organismes internacionals (Unesco, 2015; OCDE, 2015)[1] i són les comunitats educatives les qui, en sintonia amb amplis sectors de la ciutadania, assumeixen el protagonisme i s’uneixen a aquesta aspiració. En una recent recerca (Trujillo-Sáez, F. et al, 2020)[2], amb motiu de l’experiència educativa de confinament viscuda per docents, famílies i estudiants, se’ls pregunta sobre les seves preocupacions, necessitats i propostes per al curs escolar 2020-2021. Les respostes obtingudes mostren, amb mescla d’inquietud i esperança, aquesta demanda de canvi en diverses dimensions del nostre sistema escolar. Per…

Freire va néixer a Recife (Brasil) i al llarg de la seva vida va conèixer desgràcies, fam, presó, sofriment i també l’amistat, la col·laboració i l’entusiasme de molta gent. Va començar a estudiar tard, però es va llicenciar en dret en la Universitat de Recife, encara que no va arribar a exercir mai, ja que tenia una gran tendència cap la filosofia, la fenomenologia, la psicologia del llenguatge i el magisteri. Va dedicar tota la seva vida a l’educació tant al seu país com, durant el seu exili, a Llatinoamèrica, els Estats Units i Europa, ja que després del cop…

En aquest article voldria fer una reflexió sobre la diferència entre educació i sistema educatiu. Ja sé que sembla una bajanada, però moltes vegades es confonen tots dos conceptes o s’utilitzen d’una forma partidista.

Darrerament hi ha hagut eleccions a universitats catalanes i ara li toca a la Universitat de Barcelona. Cal continuar i prioritzar una nova estructura i política acadèmica, del professorat i estructural més flexible, solidària i sostenible.

La pandèmia ha provocat noves experiències inesperades i abruptes, i com a conseqüència el professorat es veu ara forçat a repensar i reconfigurar constantment la seva identitat personal, professional i col·lectiva. Cal un canvi radical. No hi pot haver solucions velles a problemes nous.

En la mitologia grega quan es va obrir la capsa de Pandora, l’únic que en va quedar a l’interior va ser l’esperança, després de sortir-ne tots els mals de la humanitat.

L’educació només es millora renovant-se constantment. És el repte més gran que tenim un cop ens haguem tret aquest virus de sobre. Ja veurem si es comença a entendre com una inversió i no com una despesa.

Aquests dies de confinament a casa m’han arribat múltiples missatges a través de les xarxes socials comentant que la vida de la família, en parella, amb els nens i nenes o adolescents creen certa ‘violència’, divorcis, agressions, separacions… i també de solidaritat, de diferents comportaments, etc.