Autor: Iván Zabal

Vivim en una època en què, afortunadament, cada vegada més persones es permeten viure segons el que senten i no segons el que s’espera d’elles. És un signe de maduresa col·lectiva entendre que no hi ha una única manera correcta de fer les coses, i que allò que per algú pot tenir sentit, per a una altra persona pot no tenir-ne cap. I això és perfectament respectable. Pel que fa a la manera de vestir o de cuidar el cos, crec que no hauríem d’entrar a opinar sobre el que fan els altres. Si una dona decideix no portar sostenidors,…

No cal ser enginyer ferroviari per adonar-se que Rodalies fa aigües. Ho sé perquè he estat usuari habitual durant anys. El que ha passat avui —un altre robatori de coure, un altre matí de retards a l’R4 i RL4— no m’ha sorprès. De fet, m’ha desesperat, però no m’ha sorprès. I això és precisament el més greu: ens estem acostumant al desastre. Quan fas servir Rodalies cada dia per anar a treballar, estudiar o cuidar d’algú, els retards no són només una molèstia. Són entrevistes de feina perdudes. Són hores extres no pagades. Són nens que arriben tard a escola.…

Vivim en una societat que valora la productivitat per sobre del descans. I, malauradament, aquest model s’està imposant també als infants i adolescents, que cada vegada dormen menys i pitjor. El problema no és anecdòtic: és estructural. I, si no hi posem remei aviat, les conseqüències seran devastadores per a tota una generació. Els joves estan dormint menys hores de les recomanades per a la seva edat, i el son que tenen sovint és de mala qualitat. Les raons són diverses: hàbits desordenats, ús excessiu de pantalles a última hora del dia, sobrecàrrega d’activitats extraescolars i un ritme vital accelerat…

Des de fa anys treballo com a tècnic en consum a la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), una entitat que defensa els drets de les persones consumidores. I, tot i que la meva feina sovint se centra en normatives, etiquetes i reclamacions, cada cop sento més fort un crit de fons que no surt de cap expedient: el crit dels adolescents. Els nostres joves estan creixent en un entorn que els desgasta. Se’ls bombardeja constantment amb publicitat disfressada d’entreteniment, se’ls alimenta amb productes pensats per generar dependència, i se’ls omple el cap de models de vida inassolibles. I mentre…

Hi ha formes de bullying que no criden, no deixen blaus visibles ni provoquen escenes que facin saltar alarmes. Però existeixen. Són subtils, callades, i per això mateix, devastadores. És el que es coneix com a bullying silenciós. Pot afectar infants que, a simple vista, semblen estar integrats. Participen en activitats, tenen companys, són convidats a aniversaris. Però, dins d’aquest entorn aparentment normal, poden sentir-se constantment qüestionats, menystinguts o ignorats. No són el centre de les burles, però sovint en són l’objectiu disfressat d’humor. No són exclosos del tot, però tampoc són realment acceptats. Aquest tipus de violència emocional és…