Autor: Iván Zabal

El que passa amb Rodalies Renfe a Catalunya no és una incidència, ni una mala ratxa, ni un problema tècnic puntual. És un mal funcionament estructural, conegut, cronificat i assumit amb una passivitat insultant per part dels responsables polítics. Cada dia, milers de persones veuen com el seu temps, la seva feina i la seva vida personal queden segrestades per un servei ferroviari que no compleix ni els mínims exigibles. Trens que no passen, que arriben tard o que simplement desapareixen dels panells informatius. Estacions col·lapsades, informació deficient o inexistent i usuaris tractats com si el problema fos seu per…

Fa trenta anys, una petita joguina de plàstic en forma d’ou va canviar la nostra manera de pensar sobre el vincle entre humans i tecnologia. Avui, quan celebrem simbòlicament aquesta efemèride, no parlem només d’un objecte nostàlgic: estem davant d’un reflex fascinant de com els nostres afectes, la cultura popular i els ritmes de la societat digital es transformen amb el temps. Recordo perfectament la innocència d’aquells primers anys: un petit dispositiu amb una pantalla en blanc i negre que cantellava i bipava perquè el “nostre” animalet virtual necessitava menjar, jugar o dormir. No tenia connectivitat sofisticada, ni aplicacions en…

Els diners s’han convertit en el motor principal del món actual. Tot gira al seu voltant: decisions polítiques, relacions personals i fins i tot la manera com les persones valoren la seva pròpia vida. Aquesta obsessió desmesurada no només crea desigualtats, sinó que també corromp l’ésser humà i el va buidant de valors essencials. Quan els diners entren en joc, massa sovint la moral surt per la porta del darrere. Persones que es consideren honestes no dubten a mentir, manipular o trepitjar els altres si això els garanteix beneficis econòmics. L’ambició, disfressada de “progrés” o “èxit”, acaba justificant qualsevol acció,…

Vivim en una època en què, afortunadament, cada vegada més persones es permeten viure segons el que senten i no segons el que s’espera d’elles. És un signe de maduresa col·lectiva entendre que no hi ha una única manera correcta de fer les coses, i que allò que per algú pot tenir sentit, per a una altra persona pot no tenir-ne cap. I això és perfectament respectable. Pel que fa a la manera de vestir o de cuidar el cos, crec que no hauríem d’entrar a opinar sobre el que fan els altres. Si una dona decideix no portar sostenidors,…

No cal ser enginyer ferroviari per adonar-se que Rodalies fa aigües. Ho sé perquè he estat usuari habitual durant anys. El que ha passat avui —un altre robatori de coure, un altre matí de retards a l’R4 i RL4— no m’ha sorprès. De fet, m’ha desesperat, però no m’ha sorprès. I això és precisament el més greu: ens estem acostumant al desastre. Quan fas servir Rodalies cada dia per anar a treballar, estudiar o cuidar d’algú, els retards no són només una molèstia. Són entrevistes de feina perdudes. Són hores extres no pagades. Són nens que arriben tard a escola.…

Vivim en una societat que valora la productivitat per sobre del descans. I, malauradament, aquest model s’està imposant també als infants i adolescents, que cada vegada dormen menys i pitjor. El problema no és anecdòtic: és estructural. I, si no hi posem remei aviat, les conseqüències seran devastadores per a tota una generació. Els joves estan dormint menys hores de les recomanades per a la seva edat, i el son que tenen sovint és de mala qualitat. Les raons són diverses: hàbits desordenats, ús excessiu de pantalles a última hora del dia, sobrecàrrega d’activitats extraescolars i un ritme vital accelerat…

Des de fa anys treballo com a tècnic en consum a la Unió de Consumidors de Catalunya (UCC), una entitat que defensa els drets de les persones consumidores. I, tot i que la meva feina sovint se centra en normatives, etiquetes i reclamacions, cada cop sento més fort un crit de fons que no surt de cap expedient: el crit dels adolescents. Els nostres joves estan creixent en un entorn que els desgasta. Se’ls bombardeja constantment amb publicitat disfressada d’entreteniment, se’ls alimenta amb productes pensats per generar dependència, i se’ls omple el cap de models de vida inassolibles. I mentre…

Hi ha formes de bullying que no criden, no deixen blaus visibles ni provoquen escenes que facin saltar alarmes. Però existeixen. Són subtils, callades, i per això mateix, devastadores. És el que es coneix com a bullying silenciós. Pot afectar infants que, a simple vista, semblen estar integrats. Participen en activitats, tenen companys, són convidats a aniversaris. Però, dins d’aquest entorn aparentment normal, poden sentir-se constantment qüestionats, menystinguts o ignorats. No són el centre de les burles, però sovint en són l’objectiu disfressat d’humor. No són exclosos del tot, però tampoc són realment acceptats. Aquest tipus de violència emocional és…