Autor: Jaume Cela

La vida d’Alemanya a través dels ulls d’una família. La vida personal i domèstica contrasta amb flaixos d’esdeveniments socials i polítics importants

Creure en els altres, en les seves possibilitats de progrés és un element imprescindible dins l’acció educativa.

Ens parla de les inseguretats que vivim en el nostre temps, de les pors que sorgeixen davant dels canvis tecnològics i que s’escapen del nostre control, del desig impossible de crear una societat sense cap mena de risc.

Necessitem més que mai la Isabel, gent com ella per enviar a la quinta forca els Wert de torn. Un somriure, és la Isabel. La pregària que adreces a un déu en qui no creus però amb qui necessites creure.

El director de Cambodja Hong Khaou ens regala una pel·lícula molt interessant, molt intimista tot i que està inscrita en un univers més general que va més enllà de la situació dramàtica que ens presenta.

És una obra molt inquietant, barreja de gèneres, filmada amb molta traça i que permet diverses lectures. Tot plegat pot ser el reflex d’una societat cada dia més deshumanitzada?

It follows la protagonitza un grup d’adolescents i no hi ha cap adult. On són? Doncs no ho sabem. Però tampoc sabem d’on prové el mal, el perill que amenaça la noia.

L’actriu francesa Ariane Ascaride sempre broda els papers que interpreta. En aquesta pel.lícula dóna vida a una professora d’història que és tutora d’un grup d’adolescents i que ha de lluitar contra la baixa autoestima que tenen els seus i les seves alumnes.

Si sou partidaris d’anar al cine a passar una estona relaxada, sense efectes especials i moviments de càmera embogidors, aquesta és la vostra pel·lícula.

El títol d’aquesta pel•lícula dirigida per Simon Curtis fa referència al retrat d’Adele Bloch-Bauer, de Gustav Klimt. Aquesta cèlebre pintura va ser robada pels nazis als seus propietaris, una família vienesa i jueva molt acomodada.