Autor: Jaume Cela

El director de Cambodja Hong Khaou ens regala una pel·lícula molt interessant, molt intimista tot i que està inscrita en un univers més general que va més enllà de la situació dramàtica que ens presenta.

És una obra molt inquietant, barreja de gèneres, filmada amb molta traça i que permet diverses lectures. Tot plegat pot ser el reflex d’una societat cada dia més deshumanitzada?

It follows la protagonitza un grup d’adolescents i no hi ha cap adult. On són? Doncs no ho sabem. Però tampoc sabem d’on prové el mal, el perill que amenaça la noia.

L’actriu francesa Ariane Ascaride sempre broda els papers que interpreta. En aquesta pel.lícula dóna vida a una professora d’història que és tutora d’un grup d’adolescents i que ha de lluitar contra la baixa autoestima que tenen els seus i les seves alumnes.

Si sou partidaris d’anar al cine a passar una estona relaxada, sense efectes especials i moviments de càmera embogidors, aquesta és la vostra pel·lícula.

El títol d’aquesta pel•lícula dirigida per Simon Curtis fa referència al retrat d’Adele Bloch-Bauer, de Gustav Klimt. Aquesta cèlebre pintura va ser robada pels nazis als seus propietaris, una família vienesa i jueva molt acomodada.

La pel·lícula està basada en un fet real que va passar a finals del segle XIX, en un internat per a nenes sordes dirigit per un grup de monges… Som conscients que estem davant d’una experiència educativa molt singular

Un home que té bona punteria, que sap que els ésser humans poden ser llops, xais o gossos protectors i ell tria ser un llop pels enemics i un gos protector pels del seu bàndol.

Alice és un professora universitària de gran prestigi, casada i amb tres fills que comença a patir petites desorientacions, oblits que no semblen importants…, i quan va al metge li diagnostiquen la malaltia de l’Alzheimer tot i que és molt jove

Narra el viatge de quatre grups de nens i de nenes –Argentina, Marroc, Kènia, Índia- que han de caminar unes quantes hores per una geografia desbordant per arribar a l’escola