Autor: Jaume Cela
Jaume Cela
Mestre i escriptor
La pel·lícula relata una part de la vida d’Alan Turing, un geni de les matemàtiques considerat el pare dels actuals ordinadors.
Quan surts del cine penses que no podia ser filmada de cap altra manera si volia transmetre un terror interior que no necessita de cap escena de guinyol per viure’l intensament
Jaume Cela parla sobre la cinquena pel·lícula de Xavier Dolan, canadenc de vint-i-cinc anys, un melodrama que retrata tres personatges.
Scott, se les veu amb el llibre de l’Èxode i amb Moisès, el seu personatge central, meitat home meitat llegenda
Estem davant d’una de les manifestacions més radicals del romanticisme: accepta el meu jo i tot el que em meu jo et demani
Mostra el problema d’un irlandès que torna dels Estats Units i destarota la seva comunitat rural perquè funda un local on la gent va a parlar, a llegir, a debatre i a ballar.
La pel·lícula parla de la soledat, de la incomunicació, de les relacions que establim amb els altres i que no gosem parlar-ne amb claredat.
L’última pel·lícula dirigida per Schlöndorf recrea les converses que van mantenir el general Dietrich von Choltitz i el cònsul suec Raoulk Nordling.
La pel·lícula arrossega una forta polèmica sobre el paper del fotògraf com a intermediari entre la realitat fotografiada i la distància on ell se situa
Si teniu un amic o una amiga astrofísic i un altre filòsof –o un fill que sigui, com és el meu cas, més intel•ligent que jo- que us acompanyin a veure l’última pel•lícula de Christopher Nolan
