Autor: Jaume Cela

Viggo Mortensen, François Ozon i dues pel·lícules d’autor, sobre vincles, sentiments i adrenalina. Les recomanacions de Jaume Cela per no deixar de gaudir del bon cinema.

Entro a la porteria de casa. A la bústia hi ha un paquet. Me l’envia Tantàgora, i Tantàgora és Roser Ros, doctora en Pedagogia, escriptora i narradora i Premi Nacional de Cultura Popular l’any 2010. I, sobretot, una vella i bella amistat que hem anat construint al voltant de la paraula dita i escrita.

Ahir va coincidir que la meva amiga Jordina i el meu amic Sergio, que no es coneixen entre ells, em parlessin d’aquestes coses que ens reclamen des dels prestatges.

Jaume Cela ens apropa a dues cintes que ens parlen d’estereotips socials i culturals, d’un passat més recent o llunyà, però que segueix enverinant el nostre present, i que coincideixen a ser dues ‘opera prima’ dels seus respectius directors.

Ja ha arribat la continuació de Merlí sense Merlí i amb la coneguda sentència de Kant. Al marge de si ens agradarà més o menys el contingut de la sèrie (caldrà ser pacients), podem afirmar que tenim un ‘star system’ jove de primera i una realització molt ben feta.

Estimada Teresa, ahir dins el marc de la Setmana del Llibre en Català et van concedir el premi Trajectòria, premi que el nom ja ho diu tot: es reconeix un camí.

Amor i melanconia impregnen aquestes dues històries poc convencionals rodades per dues directores. Recomanacions de Jaume Cela per obrir la nova, i encara estranya, temporada.

Ja podem començar a omplir els cinemes. Per ara poques sales s’han decidit a obrir i totes han de seguir les mesures de seguretat, però, si més no per mi, l’esforç queda compensat perquè pots recuperar l’estona de seure dins la foscor i deixar-te portar per les històries que t’explica el setè art.

Si teniu ganes de veure com un mestre construeix la seva relació amb els nois i noies dels quals es fa responsable i amb ell mateix, aquesta és una de les vostres pel·lícules. El Diari de l’Educació ofereix un passi gratuït pels seus subscriptors el 15 de juliol.

El barrufet gramàtic és l’Albert Jané, que ara farà 90, i un grup de persones que l’estimen i l’admiren han recollit per homenatjar-lo un seguit d’articles coordinats per Jordi Manent i publicat a Editorial Base.