Autor: Jaume Cela

Soledat i incomprensió, desigualtats socials, generacions sense futur, divorcis dolorosos… la ‘cartellera Cela’ per aquest pont de desembre (tres dies: tres propostes) va plena de retrats sobre els costats més foscos i crus de l’existència humana.

És una de les estrenes que més sona per a la propera edició dels Oscar. A partir del 27 es podrà veure ja per Netflix, però en Jaume Cela us recomana que, si podeu, la veieu a la gran pantalla.

Jaume Cela ens porta tres films amb una forta càrrega de denúncia social i la inconfusible firma dels seus autors: les últimes creacions de Ken Loach, Bong Joon Ho i Costa Gavras.

Pels incendiaris títols podrien semblar pel•lícules vinculades, però l’única connexió és que són dues estrenes recents que, a parer d’en Jaume Cela, s’apropen molt a la categoria d’obres mestre.

Aquest és l’article més breu que mai he escrit. No tan breu com el conte de Monterroso, el dels dinosaures.

Jaume Cela recomana dues de les estrenes amb més protagonisme actualment a la cartellera. Tant l’una com l’altra mereixen pagar l’entrada, per fotografia, posada en escena, guió, direcció i interpretació.

Un dels meus desigs s’està fent realitat: mestres i professors i professores d’una bona colla d’escoles i d’instituts agafen el relleu en aquest Congrés.

Diuen que les bones pel·lícules històriques tracten de l’actualitat i la d’Amenábar no és cap excepció. I és que les dues Espanyes sembla que encara no estan mortes i enterrades.

Dues històries de relacions personals i passionals, totes dues ambientades en contextos extrems, són les estrenes cinematogràfiques que en Jaume Cela us recomana aquesta setmana.

Hi ha directors de cine que creen escola i seguidors. Almodóvar, Allen, Fellini, Buñuel, Bergman, Visconti, Resnais… I Tarantino.