Autor: Jaume Cela

Aquest és l’article més breu que mai he escrit. No tan breu com el conte de Monterroso, el dels dinosaures.

Jaume Cela recomana dues de les estrenes amb més protagonisme actualment a la cartellera. Tant l’una com l’altra mereixen pagar l’entrada, per fotografia, posada en escena, guió, direcció i interpretació.

Un dels meus desigs s’està fent realitat: mestres i professors i professores d’una bona colla d’escoles i d’instituts agafen el relleu en aquest Congrés.

Diuen que les bones pel·lícules històriques tracten de l’actualitat i la d’Amenábar no és cap excepció. I és que les dues Espanyes sembla que encara no estan mortes i enterrades.

Dues històries de relacions personals i passionals, totes dues ambientades en contextos extrems, són les estrenes cinematogràfiques que en Jaume Cela us recomana aquesta setmana.

Hi ha directors de cine que creen escola i seguidors. Almodóvar, Allen, Fellini, Buñuel, Bergman, Visconti, Resnais… I Tarantino.

Dues recomanacions cinematogràfiques d’en Jaume Cela per aquestes setmanes d’agost. ‘Lola i els seus germans’ és “una pel·lícula que fa estiu”, mentre que ‘Rojo’ és una d’aquelles que no et deixa indiferent.

En Jaume Cela produeix crítiques de cinema a un ritme superior a la capacitat del diari de processar-les. Per això aquest cop, en comptes de dues, van tres d’una sola tacada. Cinema d’autor en tots tres casos, gèneres i temàtiques diferents, però amb finals esplèndids totes elles.

‘Esperando no se sabe qué sobre el oficio de profesor’ és un llibre de Jorge Larrosa, professor de filosofia de l’Educació de la Universitat de Barcelona i publicat a Candaya. Un llibre que cal llegir amb uns quants llapis de colors ben a prop per anar marcant i remarcant els elements més interessants.

Aquest article el dedico al meu amic Sergio Martin i per extensió a totes les persones que insistim a fer de la tendresa una bandera.