Autor: Jaume Cela
Jaume Cela
Mestre i escriptor
En Pau era una criatura d’aquestes que en diem d’educació especial, aquelles que ens qüestionen i ens interpel·len i que saben fer florir el millor que portem dins nostre.
Perdoneu-me que comenci amb un nom propi que ben segur molts de vosaltres no sabreu qui és: Xavi Vallès. En Xavi era el meu mecànic. En Xavi era el meu amic.
No em costa gens imaginar-me el nen Sam Mendes assegut davant del seu avi mentre escolta els relats en primera persona d’un home que va viure les trinxeres de la Primera Gran Guerra portant correu amunt i avall.
Un clàssic de la literatura que torna a la gran pantalla, i un clàssic del periodisme, i de la història de l’antisemitisme, que hi arriba per primer cop. Totes dues són històries conegudes, però val la pena retrobar-les de nou al cinema.
Ens vas regalar la llista de la teva lectura de 24 llibres. Un regal excel·lent. Em vaig sentir convidat a la festa on qui la prepara fa gairebé tota la feina i tu portes la beguda. Doncs a aquesta festa hi porto quatre lectures. Si t’avens, si us aveniu a llegir-les, que us facin un bon profit. A mi me n’han fet.
Dues estrenes amb històries on les creences religioses tenen un pes important, però també les relacions humanes. Les recomanacions de Jaume Cela per aquests dies en els quals abunden totes dues.
Soledat i incomprensió, desigualtats socials, generacions sense futur, divorcis dolorosos… la ‘cartellera Cela’ per aquest pont de desembre (tres dies: tres propostes) va plena de retrats sobre els costats més foscos i crus de l’existència humana.
És una de les estrenes que més sona per a la propera edició dels Oscar. A partir del 27 es podrà veure ja per Netflix, però en Jaume Cela us recomana que, si podeu, la veieu a la gran pantalla.
Jaume Cela ens porta tres films amb una forta càrrega de denúncia social i la inconfusible firma dels seus autors: les últimes creacions de Ken Loach, Bong Joon Ho i Costa Gavras.
Pels incendiaris títols podrien semblar pel•lícules vinculades, però l’única connexió és que són dues estrenes recents que, a parer d’en Jaume Cela, s’apropen molt a la categoria d’obres mestre.