Hi ha llibres que t’encaixen com una infusió de camamilla: reconforten, reafirmen, i et deixen exactament on ja eres. I després hi ha llibres com Disidencia docente, d’aquells que no venen a acompanyar-te sinó a incomodar-te. També a exigir-te. Són beuratges que rasquen. Perquè el que fa Iban Martínez en aquest llibre és justament això: desmuntar la tranquil·litat pedagògica amb què molts docents hem après a conviure, embolcallats de discursos suposadament crítics, progressistes i emancipadors que, mirats de prop, sovint funcionen com una versió edulcorada del mateix neoliberalisme de sempre. Aquell que t’abraça mentre firmes el contracte. I aquí rau…
Llegir més