Autor: Joan Escoda Domènech

Quan es parla de codocència, sovint apareixen les mateixes idees. Que si dos professionals a l’aula permeten atendre millor la diversitat. Que si afavoreixen l’aprenentatge entre iguals. Que si faciliten la inclusió. Que si enriqueixen la reflexió pedagògica. Els experts han desenvolupat tot un univers conceptual al voltant de la codocència: ensenyament paral·lel, estacions d’aprenentatge, suport específic, ensenyament compartit, observació entre iguals i un llarg etcètera. Tanmateix, tinc la impressió que hi ha una dimensió de la codocència que rarament apareix en aquests discursos. Una dimensió més concreta, menys acadèmica, però no per això menys important. Em refereixo a la…

Hi ha llibres que t’encaixen com una infusió de camamilla: reconforten, reafirmen, i et deixen exactament on ja eres. I després hi ha llibres com Disidencia docente, d’aquells que no venen a acompanyar-te sinó a incomodar-te. També a exigir-te. Són beuratges que rasquen. Perquè el que fa Iban Martínez en aquest llibre és justament això: desmuntar la tranquil·litat pedagògica amb què molts docents hem après a conviure, embolcallats de discursos suposadament crítics, progressistes i emancipadors que, mirats de prop, sovint funcionen com una versió edulcorada del mateix neoliberalisme de sempre. Aquell que t’abraça mentre firmes el contracte. I aquí rau…