Autor: Josep Manuel Prats

Les famílies volem ser conscients del nostre paper en el procés educatiu dels nostres fills i filles, que som els primers i principals educadors, i que volem comptar amb la col·laboració, la complicitat i l’expertesa de mestres i professors per educar-los de manera integral per tal que siguin bones persones, ciutadans compromesos i professionals competents. Des de fa quatre cursos, la normalitat, que en aquest procés de l’educació és un valor fonamental, ha estat l’excepció, i seguim enmig d’un “dragon khan” polític, sindical i mediàtic. Res a veure amb el que hauria de passar a l’escola. Seguim tenint professionals de…

Els vectors més significatius d’aquesta revolta són la inclusiva, les humanitats, les arts i la dramàtica tendència a rebaixar-ho tot. Sovint els arbres no ens deixen veure el bosc, i és el cas: ens han plantat als ulls el mantra de la transformació del sistema des de l’administració, però no ens podem deixar enredar. La LOMLOE, diuen, es va dissenyar per a una generació que ha de transformar el món, però els manlleva enganyosament les eines necessàries per conèixer i comprendre el món. Reduïm continguts per ser més competencials, però ser competent requereix coneixements profunds. Volem alumnes reflexius i crítics,…

Totes les varetes màgiques que van sonant fa uns anys tenen a veure amb la innovació. L’altre mantra és “transformar el sistema”. I crec que el nou fora fer un bon debat sobre l’arrel i l’essència de l’educació: per a què eduquem? Un debat, real, veraç i lluny dels reiterats arquetips que ens venen el fum que el que és nou és essencialment bo. Quin és l’objectiu de l’educació? Quina és la seva finalitat? Segons responguem aquestes qüestions, les conseqüències poden ser molt diferents, tan diferents com la veritat o la mentida. Si volem tenir persones i ciutadans que no…

Podria haver estat l’anunci de la gratuïtat real de totes les places escolars del Servei d’Educació de Catalunya, en particular de la concertada (o d’una planificació, que té, per poder-ho fer). O bé que deixarà d’assetjar les escoles concertades. O bé que equipararà les condicions laborals de tots els mestres del Servei d’Educació de Catalunya. O fins i tot que el curs vinent es posaran tots els recursos per posar en marxa el decret 150/2017 (2017!!) per la inclusiva. O bé que ampliaran la plantilla dels EAP per poder atendre tot l’alumnat, fins i tot el de la concertada. O…

Estem d’acord que gestionar el retorn a una certa ‘normalitat’ és complex. Perquè és asimètrica en territoris i en els sectors, centralitzada i descentralitzada, amb excés d’informació, amb poca concreció, i molt molt asimètrica en el comportament dels ciutadans. I no tot encaixa en la realitat, sovint contradictòria.

Si algú pensés que la oferta educativa és desigual, quant a la qualitat dels ensenyaments, o dels resultats, o de les oportunitats, el que caldria fer és pensar i treballar activa i honradament per millorar el que està malament, no acusar algú altre de ser el culpable i eliminar el que ja funciona.