Autor: Laia Pemán

Aldous Huxley ens va mostrar a Un món feliç com es pot controlar una població sense violència aparent: només cal mantenir-la distreta, satisfeta amb plaers immediats i superficials. Una societat feliç que no pensa, que no qüestiona, que no llegeix. Dècades més tard, Ray Bradbury va proposar una altra distopia a Fahrenheit 451 descrivint una societat que crema llibres perquè són perillosos, perquè fan pensar, perquè generen malestar. Ambdues distopies comparteixen un mateix oblit: que el veritable plaer no et distreu sinó que et desperta. Avui no cremem llibres, però les dades del PIRLS ens situen -especialment a Catalunya- en una posició…