Autor: Mònica Nadal
L’inici de curs és sempre il·lusionant; tant davant com darrere del pupitre, tant en una llar d’infants com a l’últim curs de secundària. Esperances i propòsits, nervis i neguits. Al mateix temps, avui les emocions es tornaran a conjugar amb les incerteses en força claustres i llars. Ja fa anys que l’educació no ocupa la centralitat que s’espera en un país que es vol capaç d’encarar el futur i aspira a ser de tothom. Finançament, oferta pública, professionals de suport… Assignatures pendents que no aconseguim aprovar. Fa 11 anys Maria Antònia Canals etzibava que no estem “ni a la sola de…
És a punt de començar un curs carregat d’il·lusions a les aules del país. També de reptes al sistema educatiu i d’urgències polítiques pendents d’entomar. Desitgem a la nova consellera d’Educació i, ara també, de Formació Professional, tota la sort i encerts. Alhora, li demanem tota l’energia, intel·ligència i valentia per tirar endavant canvis que el conjunt de la comunitat educativa reconeix com a imprescindibles per fer avançar l’educació; és a dir, per reduir uns nivells de desigualtats insuportables. Només així podrem viure en un país “que ofereixi la millor educació als seus fills i filles”, en paraules del president…