Autor: Redacció

Dibuixar el món. Jugar, crear, compartir Autors: Vicente Blanco i Salvador Cidrás Editorial: Rosa Sensat Premi Marta Mata de Pedagogia 2020 El premi Marta Mata de Pedagogia 2020 és una aportació important al món de les arts plàstiques, sobretot el dibuix. El treball del llibre és el fruit de dos professors de l’àrea d’expressió plàstica a la Facultat de Formació del Professorat de Lugo. Promotors del grup d’innovació educativa Escola Imaxinada, un col·lectiu de diferents professionals del camp de les arts, l’arquitectura, la filosofia i l’educació infantil i primària. Els seus objectius són apropar a les escoles metodologies basades…

Sota el lema “Coneguem-nos, apropem-nos, retrobem-nos”, les escoles cooperatives inicien el curs escolar amb una trobada presencial que tindrà lloc aquest dijous 30 a les Cotxeres de Sants. Aquest acte servirà també per formalitzar el relleu de presidents a la federació, que ja es va anunciar al juliol. Marta Rebollar és la nova presidenta d’EscolesCoop, i deixa el càrrec després de catorze anys Josep Maria López Fumat, director del col·legi Institució Montserrat. Rebollar ja formava part del consell rector d’EscolesCoop des de 2012. Marta Rebollar és mestra i cooperativista a l’Escola Cooperativa Petit Món-Felisa Bastida de Castelldefels des del curs…

El fet que un major nombre de joves es dirigeixin a l’FP és una bona notícia. Per fi les informacions sobre la millor inserció laboral dels graduats d’FP a causa d’una creixent demanda d’aquestes titulacions per part de les empreses per renovar les seves plantilles han calat en la població. Però, d’altra banda, es constata que el sistema d’FP no estava preparat per rebre l’increment desitjat. Benvinguda sigui, doncs, la nova llei si ajuda a encarrilar el desenvolupament de l’FP. La forma en què es resolgui l’escassetat actual de places condicionarà l’èxit de la mateixa Llei. És imperiós oferir una sortida acceptable a…

Parlar de conflictes al món educatiu suposa endinsar-nos en un terreny complicat. Primer, perquè se suposa que els conflictes no haurien de passar, que és millor no tenir conflictes. Segon, perquè solem pensar que els conflictes que hem d’abordar són els que es donen entre l’alumnat. És més fàcil pensar-ho així (“tal curs és conflictiu, cal solucionar-ho”) que assumir que els conflictes formen part de les relacions humanes i que les persones adultes de la comunitat educativa tenen uns quants conflictes cada curs: entre sectors del claustre, entre sectors de famílies, entre la direcció i mestres, entre mestres i famílies,…

Benvolgut conseller Gonzàlez-Cambray, M’adreço a vostè perquè ha manifestat darrerament que incrementarà el finançament de les escoles d’iniciativa social. És un gran desig que alabem i l’ajudarem a assolir. Tant de bo anéssim progressivament assolint el 100% del finançament necessari per a tot Servei d’Educació de Catalunya. M’agradaria recordar-li, perquè ben segur que ho sap, que la LODE (destinada al mateix temps a garantir “el pluralisme educatiu i l’equitat”) estableix el sistema de concerts, que obliga a la gratuïtat de tot el sistema, i s’autodefineix com “una norma de convivència basada en els principis de llibertat, tolerància i pluralisme”. La…

El vincle, la relació, el tracte afectiu, les emocions i l’atracció física han estat majoritàriament esquivats com a matèria d’aprenentatge i reflexió en les aules quan, en la vida quotidiana, tots sabem el pes que té i la transcendència que suposa viure-ho amb naturalitat i coneixement, o sense. “A la preadolescència sorgeixen entre els nois i noies molts interrogants referents a qüestions emocionals del seu present, els canvis en el propi cos, i la relació amb les persones del mateix o de l’altre sexe. També del seu futur molt pròxim, com serien agradar i agradar-se, l’enamorament, les relacions sexuals i…

La revelació es pot manifestar entre infants i adolescents en qualsevol moment, convertits sobtadament en savis de la seva autèntica identitat present i futura per obra d’un esperit sexuat que els habita, sempre contrari al sexe que tothom els veu. Famílies, professorat, psicòlegs i pediatres que mai haurien sospitat l’existència real de tal incongruència entre cos i ment, que creix a passes de gegant entre la generació jove informadíssima per internet, absorbeixen de pressa la bona nova i se sumen entusiastes a escampar-la. Mares i pares redescobreixen senyals inequívoques en fills i filles –des d’ara, fillis, segons el nou gènere…

El rendiment cognitiu i l’estrès empitjoren durant els dies de major contaminació a Barcelona, segons els resultats preliminars de CitieS-Health, un estudi europeu de ciència ciutadana coordinat per Ideas for Change i l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per Fundació ”la Caixa”, per mesurar com la contaminació afecta a la salut mental de les persones. En la investigació han participat de manera voluntària gairebé 300 veïns i veïnes, que han permès recopilar informació sobre hàbits i mobilitat durant un total de 160 dies. L’estudi ha revelat que la ciutadania presenta un menor nivell de concentració durant els dies en què…

Les teories freirianes que sustenten la Pedagogia de l’oprimit han estat les impulsores del moviment de pedagogia crítica, corrent que revela la parcialitat dels processos d’ensenyament-aprenentatge de l’educació formal, evidenciant el seu caràcter polític en tant que els coneixements adquirits per l’estudiantat no són sinó mera corretja de transmissió del sistema dominant. Aquests processos afecten el desenvolupament de la socialització dels subjectes, els quals només perceben una realitat com a veritable, que no és altra que aquella que defensa els interessos del Poder, convertint-los en mers reproductors d’aquesta realitat. Així, les propostes de la pedagogia crítica, grosso modo, parteixen del…

Llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Fes, professora de pràctiques durant un any a la Universitat de Tànger i Diploma d’estudis superiors aprofundits a la Universitat de Rabat, Fatiha el Mouali va arribar a Catalunya l’any 2000. Malgrat la seva preparació acadèmica, els seus títols a Espanya no van tenir cap mena de valor. “Vaig estar 10 anys intentant tramitar la convalidació de la llicenciatura. El diploma d’estudis superiors aprofundits, és a dir, el màster, no me’l van convalidar de cap manera. Arran de la meva feina aquí en una administració pública, en què sóc tècnica d’acollida, finalment…