Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

La cruïlla entre febrer i març obre la porta, valgui la redundància, a les jornades de portes obertes als centres educatius per tot el país. Una iniciativa que va néixer segurament com a eina de comunicació amb les famílies del barri, s’ha convertit, en molts casos, en un exercici de màrqueting educatiu que intenta guanyar-se diferents beneficis. L’horitzó no és favorable per a les escoles públiques. Fa unes setmanes, la Funcació Bofill alertava del possible tancament de 116 escoles públiques si l’Administració educativa no començava a fer certs canvis i a programar l’oferta educativa. Concerts inamovibles Des d’Andalusia, organitzacions de…

Isabel Mellén (filòsofa i historiadora de l’art) i Naiara López de Munain (periodista de la SER) es van trobar fa alguns anys a la ràdio i, després de diverses col·laboracions, van posar fil a l’agulla per començar el projecte de Divulvadoras, un pòdcast en el qual –com el seu nom indica– fan una important tasca de divulgació històrica (i actual), sobre el paper de la dona en la història i sobre la seva situació i les seves vivències davant de determinades situacions. Han emès 25 capítols. En alguns d’ells han parlat de bruixeria, de sexualitat, de les estratègies del patriarcat…

El joc, recorda Marina Camino, és una manera d’aprendre que, fins i tot, es dóna entre els animals i que no entén d’edats. Aquesta jove docent de la Universitat de Cadis és l ànima mater del primer Congrés Internacional Lúdica , una cita virtual que pretén parlar del joc no només des del vessant educatiu, sinó també del seu paper “en la psicologia, la medicina, el treball social, l’art…”. Parlem amb ella de l’ús de jocs, principalment de taula, a les aules, dels avantatges que poden suposar i de com tampoc no han de ser substituts d’altres maneres d’ensenyar. Simplement és una eina pedagògica…

Fa unes setmanes, Eurydice publicava unes dades sobre l’escolarització al primer cicle d’infantil (0-3 anys). Espanya apareixia a la taula, amb prop del 60% de nenes i nens a escoles infantils per tot el país. Més enllà de la quantitat, és important parlar de la qualitat de les places esmentades. Consuelo Vélaz-de-Medrano Ureta és doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat Complutense i Catedràtica en Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació de la UNED. Dirigeix ​​el grup consolidat de recerca en Polítiques i sistemes d’Orientació Educativa i Professional i competències dels seus professionals. Ha participat en el disseny i el desenvolupament…

Fa unes setmanes, l’Executiu del socialista Salvador Illa donava la sorpresa amb l’anunci d’un acord amb l’OCDE amb què es pretén fer un diagnòstic del sistema educatiu català, així com la implementació d’una sèrie de millores, si més no, durant quatre anys. Però, no hi ha prou diagnòstics sobre la realitat educativa catalana? «Sí que n’hi ha», assegura per correu electrònic Pepín Beltran Bertomeu, secretària de Millora Educativa de la Generalitat. Però, com explica, «el conveni amb l’OCDE ens permetrà aprofundir aquests diagnòstics i disposar de la comparativa amb tots els països» de l’organització. Els resultats del darrer informe PISA…

«No sé què fas aquí si els gitanos no estudien», «gitano de merda», «no suporto els gitanos, tots són iguals, són uns ravalers», «en un futur seràs ferrovellera», «em caus malament, però haig d’aguantar-te». Són alguns dels casos de discriminació o assetjament que han viscut en l’últim any nenes i nens gitanos en centres educatius. Es tracta de comentaris que han rebut per part de companyes de classe i també de docents o personal de suport. La Fundació Secretariat Gitano va publicar fa uns dies el seu vintè informe sobre la discriminació de les persones gitanes. En les seves gairebé 300…

El càncer és sempre una mala notícia quan arriba. Produeix un impacte molt fort sobre qui la rep i el seu entorn. I, si qui rep el diagnòstic és una nena, un nen o un adolescent, tot plegat sembla encara pitjor. Conchi Rodríguez és la coordinadora de la Comissió d’Educació de la Federació Espanyola de Famílies de Càncer Infantil, i destaca que donar a conèixer què és el càncer en aquestes edats és bàsic per a un bon acompanyament a aquestes nenes i nens. Hi ha uns quants puntals a tenir en compte en aquestes situacions. El primer, la o el menor…

La segona onada de l’informe Programa per a l’Avaluació Internacional de les Competències de la Població Adulta (Programme for the International Assessment of Adult Competencies, PIAAC per les seves sigles en anglès) -la primera va ser fa deu anys-, ofereix informació sobre la comprensió lectora i matemàtica, així com sobre la resolució de problemes. Una dècada després de la primera onada, el resultat d’Espanya millora lleugerament, però continua tenint puntuacions mitjanes i, en la taula, està en el terç inferior del conjunt de països que hi participen. En lectura, la població a Espanya obté 247 punts; 250 en competència matemàtica i, 241 en resolució de problemes. Aquesta última competència…

L’existència de tota mena de programes que intenten empoderar les nenes a l’hora d’acostar-se a les matemàtiques no sembla estar donant els resultats esperats si es té en compte el rendiment de les estudiants de 4t de primària a les proves TIMSS des de l’edició del 2011. Es tracta d’una tendència força estesa. Els resultats de TIMSS estan estancats a les mitjanes de l’OCDE i la UE. En el cas d’Espanya hi ha una baixada clara, no com la viscuda a PISA en les últimes edicions, però indissimulada. Però quan se n’acosta un al gràfic i comença a buscar explicació…

Parlar amb Fátima García és com llegir els seus llibres. És clara i directa, té un llenguatge proper i, com ella admet, de vegades es fica al fang sense necessitat que ningú l’animi. És el cas. Però sí que ha passat molt de temps escrivint i estudiant sobre aquests temes, divulgant sobre recerca relacionada amb la psicologia i amb l’educació i intentant lluitar contra mites i fakes. Parlem amb ella de psicomites, cultura professional i, com diu ella, “de tenir un sa escepticisme” que ens ajudi a desbrossar la informació bona de la que no ho és. Per què escriure aquest…