Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

Miriam Escacena és docent Montessori, una professió a la qual arriba després de la maternitat. Parlem amb ella sobre alguna de les claus d’aquesta metodologia amb més de 100 anys que s’ha d’adaptar als nous temps. Com diu Escacena, “m’hauria encantat saber què hauria pensat Montessori de les pantalles”, una de les preocupacions més importants de famílies i administracions públiques els darrers mesos. La setmana que ve parlarà d’aquest tema, així com d’altres preocupacions de la pedagogia Montessori al VI Congrés Internacional que ha organitzat. Volia començar per preguntar-te que és la pedagogia o el mètode Montessori. D’acord. És difícil de resumir…

Mireia Orgilés és catedràtica a la Universitat Miguel Hernández d’Elx i investigadora principal del projecte EMO-CHILD sobre trastorns emocionals en la infància. Es tracta d’un estudi longitudinal que fa més de dos anys que està en marxa i que fa uns dies va ser el protagonista d’una jornada internacional en la qual es van presentar part dels resultats del projecte en un informe que porta per títol Tomando el pulso a la salud mental. Una visión desde los niños, adolescentes, padres y educadores (Prenent el pols a la salut mental. Visió des dels infants, adolescents, pares i educadors. El text repassa qüestions…

Les missions pedagògiques van ser un més dels somnis trencats de la Segona República espanyola i, com ella, va durar el sospir d’un lustre, del 1931 al 1936. Portar l’alta cultura i l’entreteniment des de la gran ciutat a l’Espanya rural era, segons María García, professora de la UNED, i directora de l’Institut d’Investigació en Humanitats, el que es va intentar. Apropar aquesta cultura en forma de teatre, literatura, cinema, música o pintura a pobles que vivien a quilòmetres i anys de distància de les ciutats. Fa uns dies diverses desenes de docents (i no docents) de diferents edats van…

Deu dies de vaga indefinida han acabat amb un acord que els sindicats qualifiquen de bo, tot i que no òptim, després de la dimissió d’una consellera que molts i moltes mestres no veien amb bons ulls. Si un estava atent a les xarxes socials des d’Astúries, és possible que percebés el soroll de fons que ja feia temps que sonava. El més probable és que fins al diumenge 26 de maig no es veiés la magnitud que podia arribar a tenir. Desenes de milers de persones van sortir al carrer a Oviedo en una manifestació que moltes persones asseguren…

L’educació inclusiva és un mandat legal, no només integrat a la Lomloe, sinó després de la signatura per part d’Espanya de la Convenció de Drets de les Persones amb Discapacitat, cap al 2008. Més enllà dels rius de tinta que s’han escrit sobre aquest tema i les diferències i divergències dins de sector de les organitzacions de famílies i persones amb discapacitat, hi havia un important deu en relació amb allò previst per la llei educativa: la redacció i posada en marxa d’un Pla Estratègic que donés compliment al mandat de l’addicional 4a de la Lomloe. Aquest any es compleix…

En els darrers mesos s’han publicat diferents treballs i estudis, elaborats per actors molt diferents de l’educació, que han posat la vista en els problemes de la professió docent. Problemes com les condicions de treball (salaris, ràtios, hores lectives, etc.), dificultat per a la gestió de la diversitat de les aules, manca de formació per afrontar algunes situacions que abans no es donaven, etc. Però, si hi ha un tema estrella, o dos, serien la burocràcia i les ràtios, almenys, als centres públics i entre els docents consultats. Burocràcia La burocràcia és una bola de neu que ha anat creixent…

Fa uns dies ho deixava clar un estudi de la Fundació SM i Educo ONG , el 38% dels docents treballen amb desaferrament per evitar acabar cremats amb la situació amb què han de lluitar, que podria resumir-se en unes aules cada vegada més complicades (per la manca d’atenció de les famílies, en part) i per una pesada burocràcia que no ens deixa burocràcia. En aquesta ocasió, i sota el títol L’estat de la professió docent a Espanya , Lucas Gortázar, director de Research i sènior fellow d’Educació a EsadeEcPol, fa un repàs d’algunes de les claus que poden estar afectant la situació del…

La situació del professorat i de l’alumnat sembla que està empitjorant ràpidament en els darrers anys. Així, almenys, ho constaten Fundació SM i Educo ONG al seu estudi conjunt ‘Millorant la protecció i el benestar a les escoles’. Segons les dades que han recollit, tot i que l’estudi és qualitatiu, el 38% del professorat treballa amb distanciament i indiferència, una xifra que fa 15 anys, segons un informe previ d’SM, es trobava en el 2%. El capítol 2 de l’informe se centra en la indiferència i el distanciament emocional. Tots dos es converteixen en estratègies que el professorat utilitza davant…

La cruïlla entre febrer i març obre la porta, valgui la redundància, a les jornades de portes obertes als centres educatius per tot el país. Una iniciativa que va néixer segurament com a eina de comunicació amb les famílies del barri, s’ha convertit, en molts casos, en un exercici de màrqueting educatiu que intenta guanyar-se diferents beneficis. L’horitzó no és favorable per a les escoles públiques. Fa unes setmanes, la Funcació Bofill alertava del possible tancament de 116 escoles públiques si l’Administració educativa no començava a fer certs canvis i a programar l’oferta educativa. Concerts inamovibles Des d’Andalusia, organitzacions de…

Isabel Mellén (filòsofa i historiadora de l’art) i Naiara López de Munain (periodista de la SER) es van trobar fa alguns anys a la ràdio i, després de diverses col·laboracions, van posar fil a l’agulla per començar el projecte de Divulvadoras, un pòdcast en el qual –com el seu nom indica– fan una important tasca de divulgació històrica (i actual), sobre el paper de la dona en la història i sobre la seva situació i les seves vivències davant de determinades situacions. Han emès 25 capítols. En alguns d’ells han parlat de bruixeria, de sexualitat, de les estratègies del patriarcat…