Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

En els darrers mesos s’han publicat diferents treballs i estudis, elaborats per actors molt diferents de l’educació, que han posat la vista en els problemes de la professió docent. Problemes com les condicions de treball (salaris, ràtios, hores lectives, etc.), dificultat per a la gestió de la diversitat de les aules, manca de formació per afrontar algunes situacions que abans no es donaven, etc. Però, si hi ha un tema estrella, o dos, serien la burocràcia i les ràtios, almenys, als centres públics i entre els docents consultats. Burocràcia La burocràcia és una bola de neu que ha anat creixent…

Fa uns dies ho deixava clar un estudi de la Fundació SM i Educo ONG , el 38% dels docents treballen amb desaferrament per evitar acabar cremats amb la situació amb què han de lluitar, que podria resumir-se en unes aules cada vegada més complicades (per la manca d’atenció de les famílies, en part) i per una pesada burocràcia que no ens deixa burocràcia. En aquesta ocasió, i sota el títol L’estat de la professió docent a Espanya , Lucas Gortázar, director de Research i sènior fellow d’Educació a EsadeEcPol, fa un repàs d’algunes de les claus que poden estar afectant la situació del…

La situació del professorat i de l’alumnat sembla que està empitjorant ràpidament en els darrers anys. Així, almenys, ho constaten Fundació SM i Educo ONG al seu estudi conjunt ‘Millorant la protecció i el benestar a les escoles’. Segons les dades que han recollit, tot i que l’estudi és qualitatiu, el 38% del professorat treballa amb distanciament i indiferència, una xifra que fa 15 anys, segons un informe previ d’SM, es trobava en el 2%. El capítol 2 de l’informe se centra en la indiferència i el distanciament emocional. Tots dos es converteixen en estratègies que el professorat utilitza davant…

La cruïlla entre febrer i març obre la porta, valgui la redundància, a les jornades de portes obertes als centres educatius per tot el país. Una iniciativa que va néixer segurament com a eina de comunicació amb les famílies del barri, s’ha convertit, en molts casos, en un exercici de màrqueting educatiu que intenta guanyar-se diferents beneficis. L’horitzó no és favorable per a les escoles públiques. Fa unes setmanes, la Funcació Bofill alertava del possible tancament de 116 escoles públiques si l’Administració educativa no començava a fer certs canvis i a programar l’oferta educativa. Concerts inamovibles Des d’Andalusia, organitzacions de…

Isabel Mellén (filòsofa i historiadora de l’art) i Naiara López de Munain (periodista de la SER) es van trobar fa alguns anys a la ràdio i, després de diverses col·laboracions, van posar fil a l’agulla per començar el projecte de Divulvadoras, un pòdcast en el qual –com el seu nom indica– fan una important tasca de divulgació històrica (i actual), sobre el paper de la dona en la història i sobre la seva situació i les seves vivències davant de determinades situacions. Han emès 25 capítols. En alguns d’ells han parlat de bruixeria, de sexualitat, de les estratègies del patriarcat…

El joc, recorda Marina Camino, és una manera d’aprendre que, fins i tot, es dóna entre els animals i que no entén d’edats. Aquesta jove docent de la Universitat de Cadis és l ànima mater del primer Congrés Internacional Lúdica , una cita virtual que pretén parlar del joc no només des del vessant educatiu, sinó també del seu paper “en la psicologia, la medicina, el treball social, l’art…”. Parlem amb ella de l’ús de jocs, principalment de taula, a les aules, dels avantatges que poden suposar i de com tampoc no han de ser substituts d’altres maneres d’ensenyar. Simplement és una eina pedagògica…

Fa unes setmanes, Eurydice publicava unes dades sobre l’escolarització al primer cicle d’infantil (0-3 anys). Espanya apareixia a la taula, amb prop del 60% de nenes i nens a escoles infantils per tot el país. Més enllà de la quantitat, és important parlar de la qualitat de les places esmentades. Consuelo Vélaz-de-Medrano Ureta és doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat Complutense i Catedràtica en Mètodes de Recerca i Diagnòstic en Educació de la UNED. Dirigeix ​​el grup consolidat de recerca en Polítiques i sistemes d’Orientació Educativa i Professional i competències dels seus professionals. Ha participat en el disseny i el desenvolupament…

Fa unes setmanes, l’Executiu del socialista Salvador Illa donava la sorpresa amb l’anunci d’un acord amb l’OCDE amb què es pretén fer un diagnòstic del sistema educatiu català, així com la implementació d’una sèrie de millores, si més no, durant quatre anys. Però, no hi ha prou diagnòstics sobre la realitat educativa catalana? «Sí que n’hi ha», assegura per correu electrònic Pepín Beltran Bertomeu, secretària de Millora Educativa de la Generalitat. Però, com explica, «el conveni amb l’OCDE ens permetrà aprofundir aquests diagnòstics i disposar de la comparativa amb tots els països» de l’organització. Els resultats del darrer informe PISA…

«No sé què fas aquí si els gitanos no estudien», «gitano de merda», «no suporto els gitanos, tots són iguals, són uns ravalers», «en un futur seràs ferrovellera», «em caus malament, però haig d’aguantar-te». Són alguns dels casos de discriminació o assetjament que han viscut en l’últim any nenes i nens gitanos en centres educatius. Es tracta de comentaris que han rebut per part de companyes de classe i també de docents o personal de suport. La Fundació Secretariat Gitano va publicar fa uns dies el seu vintè informe sobre la discriminació de les persones gitanes. En les seves gairebé 300…

El càncer és sempre una mala notícia quan arriba. Produeix un impacte molt fort sobre qui la rep i el seu entorn. I, si qui rep el diagnòstic és una nena, un nen o un adolescent, tot plegat sembla encara pitjor. Conchi Rodríguez és la coordinadora de la Comissió d’Educació de la Federació Espanyola de Famílies de Càncer Infantil, i destaca que donar a conèixer què és el càncer en aquestes edats és bàsic per a un bon acompanyament a aquestes nenes i nens. Hi ha uns quants puntals a tenir en compte en aquestes situacions. El primer, la o el menor…