Autor: Pablo Gutiérrez de Álamo

“Discriminació de baixa intensitat” és un concepte que podria definir allò que moltes i molts docents LGTBIQ+ viuen o han viscut a molts centres educatius del país. No hi ha violència física explícita, segurament tampoc verbal, en les seves experiències, però sí que hi ha actituds, situacions o paraules que en més o menys mesura reflecteixen la manca de tolerància als seus centres. Fa uns dies, la FELGTB i CCOO van presentar una enquesta en què es parlava de LGTBIfòbia als centres educatius. Entre les moltes dades destacables, es posava negre sobre blanc a la qüestió de com el professorat…

Que l’assetjament escolar és un problema és difícil de negar a hores d’ara. Malgrat això, pocs estudis quantitatius hi ha sobre la incidència de situacions de bullying en centres educatius. Alguns parlen del 9% i altres del 24%. El cas és que milers de noies i nois pateixen situacions de violència psicològica i física, a vegades durant anys. En alguns casos, fins i tot, arriben al suïcidi. Xerrades i protocols se succeeixen en els centres educatius, però no sembla aconseguir-se el tan anhelat objectiu d’aturar aquesta situació. El projecte ‘No te calles’, elaborat per MIL Educació en col·laboració amb la…

Que l’assetjament escolar és un problema és difícil de negar a hores d’ara. Malgrat això, pocs estudis quantitatius hi ha sobre la incidència de situacions de bullying en centres educatius. Alguns parlen del 9% i altres del 24%. El cas és que milers de noies i nois pateixen situacions de violència psicològica i física, a vegades durant anys. En alguns casos, fins i tot, arriben al suïcidi. Xerrades i protocols se succeeixen en els centres educatius, però no sembla aconseguir-se el tan anhelat objectiu d’aturar aquesta situació. El projecte ‘No te calles’, elaborat per MIL Educació en col·laboració amb la…

La salut mental s’ha convertit, i sobretot després de la pandèmia, en un dels temes recurrents de l’actualitat política i mediàtica. I més si es parla de noies i nois. Creix el nombre de persones amb diagnòstics i d’intents de suïcidi, d’autolesions, de protocols en els centres educatius. Però s’escolta les persones que trepitgen els instituts sobre quins són els seus problemes i els seus punts de vista en relació a tots aquests temes. Aquest és, precisament, l’objectiu dels podcast que MIL (Media and Information Literacy) acaba de llançar sota el títol de No te calles. En aquest primer ha…

“L’ONU considera que els centres d’educació especial han de desaparèixer. Una qüestió que no compartim”, asseguren fonts del Ministeri d’Educació. “Nosaltres som partidaris que tots aquells pares que optin per la inclusió se’ls garanteixin els seus drets, però creiem que també cal respectar aquells pares que optin per centres d’educació especial”. Hi ha dues divergències en aquestes afirmacions per part del Ministeri d’Educació que el nou informe de l’ONU assenyala taxativament a les seves conclusions. “El dret a l’educació inclusiva i de qualitat és incompatible amb el manteniment paral·lel de dos sistemes educatius, un de general i un altre d’especial”, d’una banda. “La Convenció no…

Les últimes dades de l’EPA assenyalaven la baixada, ja molt discreta, de l’Abandonament Escolar Prematur (AET) en l’última onada. Però també donaven fe de com en algunes comunitats, les noies empitjoraven les seves dades en diversos punts en els dos últims cursos. Marta Curran, docent en la Universitat Complutense de Madrid i investigadora, assegura que aquestes joves sempre han estat aquí, però no s’han esmentat gaire perquè eren poques. Intentem conèixer quines són les raons per les quals elles decideixen abandonar els estudis: salut mental associada a la pandèmia, desafecció amb els estudis o una oferta de postobligatòria massa enfocada…

Les últimes dades de l’EPA assenyalaven la baixada, ja molt discreta, de l’Abandonament Escolar Prematur (AET) en l’última onada. Però també donaven fe de com en algunes comunitats, les noies empitjoraven les seves dades en diversos punts en els dos últims cursos. Marta Curran, docent en la Universitat Complutense de Madrid i investigadora, assegura que aquestes joves sempre han estat aquí, però no s’han esmentat gaire perquè eren poques. Intentem conèixer quines són les raons per les quals elles decideixen abandonar els estudis: salut mental associada a la pandèmia, desafecció amb els estudis o una oferta de postobligatòria massa enfocada…

“Fa temps que tenim indicis d’aquesta bretxa de gènere, d’aquesta percepció a les aules i fora d’elles”, diu Daniel Ruiz, docent de la Universitat de Palma i formador de futures i futurs mestres. La bretxa en les matemàtiques no és nova, per descomptat, però sí persistent i complexa. La bretxa que té tantes causes que fa molt complicat el poder atallar-la fàcilment. Des de l’ansietat matemàtica que ja en els primers compassos de l’educació primària es fa patent, fins a les eleccions de carrera acadèmica o de formació professional, mediades per aquestes branques masculinitzades o feminitzades. Daniel Ruiz parla del…

“No volem ser alarmants, però la situació és preocupant”, assegura Alejandro Gómez al telèfon. És investigador i un dels signants de l’últim informe elaborat per FAD Joventut sobre la relació que les persones joves, de 15 a 29 anys, tenen amb Internet i les xarxes socials. Segons explica, “les dades indiquen, sobretot entre menors d’edat, que normalitzen situacions, preocupacions i experiències que tenen a Internet i que són preocupants i greus”. Es tracta de possibles estafes, d’assetjament per part d’iguals o de persones adultes o de la difusió d’imatges que els perjudiquen. “Perceben riscos i saben que està malament, però…

“A mi em van ensenyar que era un dret que els nens anessin a l’escola, però jo vaig aprendre que era una obligació que l’escola anés als nens”, assegura Julio Manuel Pereyra, la cara més visible del projecte Caminos de Tiza. No treballa només. Ho fa braç a braç, com diria el seu compatriota el poeta uruguaià Mario Benedetti, amb Yanina Rossi. Tots dos fa una dècada que treballen en una extensa regió fronterera entre Paraguai, Argentina i Brasil. Tot va començar, explica Pereyra, quan va anar a oferir una conferència a l’Argentina en la qual va parlar del mètode…