Autor: Rosa Cañadell

Fa una mica de vergonya que, després de 13 anys de l’aprovació de la nostra gran llei d’educació (LEC) no ens haguem ni aproximat al 6 % del PIB d’inversió en educació, tal i com manava la dita llei, i sigui el professorat que de nou hagi de sortir a reivindicar-lo.  Per no parlar com, a més, s’ha augmentat any rere any els diners dedicats a l’educació privada concertada: per damunt de 179 milions d’euros en els tres últims anys. I , a més, el Departament ha tancat més de 5.200 places públiques arreu del territori català, mentre els concerts…

1. Jo sempre he defensat i continuo defensant la immersió lingüística, per dos motius. Perquè això ha ajudat a la pervivència de la nostra llengua (i tota llengua, sigui majoritària o minoritària, és una riquesa), però també perquè ha sigut un factor d’integració social d’aquells catalans que no tenen el català com a llengua materna. Recordar només que això és el que van tenir clar els castellano-parlants que van ser els primers que van demanar que l’escola ensenyés català als seus fills i filles. Però, a més, jo considero que ha sigut una mesura que ha tingut força èxit. Segons…

Des de que estic vinculada a l’educació, com a professora, sindicalista i articulista, he vist, com a mínim, cinc intents de solucionar el problema de la concentració d’alumnes amb necessitats educatives especials (o sigui, nens i nenes de famílies amb pocs recursos econòmics o d’origen immigrant) en uns centres determinats. Va començar cap a finals dels 90 amb l’anomenat “model Vic”, després el Pacte Nacional per l’Educació (2006), la nova Llei d’Educació de Catalunya (2009), els contractes programa que va posar en marxa Ernest Maragall quan era conseller d’Educació, i ara el nou decret d’admissió d’alumnes que el Departament començarà…

Fa unes setmanes va sortir una notícia que ha passat força desapercebuda i que ens hauria de fer reflexionar molt: es va presentar, de la mà de la ministra Isabel Celaá, la “Alianza por la Educación”. La pregunta és si realment pensem que hem de deixar en mans de les empreses i els bancs la conducció de l’educació.

La ‘lliure elecció’ o el ‘dret a decidir’ s’està instal·lant cada cop més en l’àmbit educatiu. Aquest curs encara han aparegut més suposats drets. I la pregunta és: tot aquesta allau de nous ‘drets’ implica més democràcia?

La resistència i la lluita, del professorat, l’alumnat, les famílies i les forces de l’esquerra progressista són el camí a seguir. Es treballa per organitzar el juny de 2021 una setmana mundial de mobilitzacions en defensa de l’educació pública, la ciència i la cultura, amb la participació d’organitzacions dels treballadors de l’educació, estudiantils i de famílies.

Aquest dilluns, el veterà periodista Josep Cuní ha encès les xarxes amb un discurs en contra dels mestres i del sindicat que els ha defensat. Abans ho havia fet Josep Martí Blanch a ‘El Periódico’, Jordi Muñoz a ‘Nació Digital’, Xavier Bonal a ‘El País’, Jordi Carmona i Antoni Bassas al ‘Ara’, entre altres.

Si una cosa han posat en evidència aquests dos mesos llargs de confinament són les grans mancances socials i les seves repercussions en l’àmbit de l’educació. Cal ampliar la plantilla, els espais i els horaris per garantir l’equitat educativa i la conciliació familiar.

Tot està aturat i trasbalsat. I ara es debat què cal fer: continuar el curs via internet? Que el professorat adapti les classes per fer-les virtuals? Tot l’alumnat té condicions per fer-ho? Les famílies han d’insistir que els seus fills i filles facin tots els deures que el professorat els hi assigna? Totes les famílies estan en condicions de fer-ho?

El 5 de juny va tenir lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya un acte on es van posar de manifest les conseqüències que comporta el menyspreu del coneixement que s’està donant a l’educació.