Autor: Víctor Saura

Els escacs són un joc/esport amb múltiples bondats educatives. No només poden ser una eina que facilita l’aprenentatge curricular dels alumnes, sinó que també tenen un vessant integrador i socialitzador. A Catalunya diverses iniciatives intenten fomentar el seu rol educatiu, que va molt més enllà del fet d’aprendre a jugar-hi.

Un esdeveniment, amb múltiples derivades, ha marcat l’actualitat educativa de l’any 2020. Però no tot ha estat covid. Seleccionem dotze temes (tants com mesos té l’any) que han estat notícia al llarg d’aquest any i que molt probablement continuaran marcant bona part de l’agenda educativa durant el 2021.

La discalcúlia, la dislèxia o el TDAH són trastorns de neurodesenvolupament, intrínsecs a la persona, molt vinculats entre ells i que poden ser detectats abans del que s’acostuma a fer. Després d’anys de recerca, el professor Josep Maria Serra Grabulosa ha impulsat una eina perquè famílies i escoles tinguin fàcil accés a un primer diagnòstic sobre discalcúlia i a partir d’aquí, si cal, es pugui començar a intervenir.

Els cribratges massius que el Departament de Salut prepara pels centres educatius preveu fer la PCR en tres setmanes a 170.000 persones, xifra que inclou tothom: personal docent, administratiu, d’atenció educativa, monitors de menjador i lleure, i des d’escola bressol a FP, pública i privada. Serà voluntari i per automostra de frotis nasal.

Un estudi de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques constata que els seus vuit membres (totes les universitats públiques més la UOC) retornen a la societat 449 euros per cada 100 de finançament públic que reben. Aquesta dada es basa en el càlcul d’un nou concepte: el valor social integrat.

Tots els centres educatius tenen molt clar que aquest any les aules han d’estar molt ben ventilades, malgrat els inconvenients que això comporta: fred, vent i soroll. Però no tothom ventila seguint el mateix patró. Ara que ha arribat l’hivern de veritat, és el moment de fer la pregunta: I tu, com ventiles? Hem trobat un munt de variables.

Josep Maria Alaña va ser el primer nan a l’Estat dedicat a la docència. I amb plaça de funcionari. Corrien els setanta i Alaña no donava cap importància a aquest fet. Llicenciat en Biologia i en Pedagogia, durant vint anys va ensenyar Ciències Naturals a secundària i després va treballar al Departament d’Educació fins a jubilar-se. Ara ho explica en un llibre. Parlem amb ell coincidint amb el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat.

El Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu ha introduït una sorprenent variable en l’anàlisi de les proves diagnòstiques de 6è de primària i 4t d’ESO: comparar els resultats de l’alumnat de centres de la XCB i EN21 amb la resta. La comparativa s’ha presentat al Consell Escolar aquest dimarts; en canvi, no es van facilitar a la premsa fa un mes, quan es van anunciar els resultats de les proves.

Les associacions i entitats que organitzen activitats extraescolars tenen una sensació ambivalent: contentes d’haver pogut reprendre la major part d’activitats aquest dilluns, i a la vegada angoixades perquè la nova limitació de sis alumnes crea més dificultats a un curs on la pandèmia ja havia provocat una davallada dràstica d’inscripcions.

Els subscriptors del Diari de l’Educació ja estan rebent aquests dies el número 5 de la revista ED, un diccionari per fer memòria, imaginar el futur i comprendre el present a partir de 25 articles inèdits i de 26 extractes d’entrevistes publicades durant el confinament. Una revista per agrair el suport als subscriptors i per animar els qui no ho són a fer-se’n avui mateix. Us necessitem.