Autor: Víctor Saura

L’institut Josep Lluís Sert de Castelldefels construeix dues instal·lacions al seu pati fetes totalment de bambú, gràcies a un projecte del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya i l’arquitecta Greta Tresserra, la qual fa anys que es va especialitzar en aquest material. Una vuitantena d’alumnes han participat en tot el procés de construcció.

Tarragona ha vist néixer la primera ‘Barnahus’ (casa dels nens, en islandès), un espai perquè el sistema abordi els casos d’abús sexual infantil sense fer més mal a la víctima, i que és el resultat de la coordinació de cinc departaments de la Generalitat i el poder judicial per la prevenció, detecció i reacció davant de qualsevol cas. Parlem amb Ester Cabanes, directora general de la DGAIA.

La secretaria general d’Educació, Núria Cuenca, ha confirmat que s’està preparant un canvi de protocol perquè l’alumnat de secundària es faci la prova del frotis nasal ell mateix, seguint les explicacions del professor, que prèviament haurà rebut una formació per videotutorial. L’objectiu és alliberar recursos del sistema de Salut perquè es puguin destinar a altres fronts.

El Departament de Salut ha publicat un annex al protocol sobre com actuar davant d’un positiu per covid, amb noves estratègies per tractar d’agilitar-ne la detecció. Una d’elles afecta directament a la secundària i la postobligatòria, on es “recomana” que siguin els alumnes els qui es facin ells mateixos el frotis nasal, amb la supervisió d’un docent.

Les mascaretes s’estan convertint en una tortura per l’alumnat sord oralista. Perquè dificulten la dicció i distorsionen la veu del docent, i sobretot perquè impedeixen llegir els seus llavis. Les mascaretes transparents semblaven la solució, però la seva homologació s’eternitza. El problema és el plàstic d’aquestes mascaretes… i la parsimònia burocràtica.

L’institut Joan Salvat-Papasseit, un centre de màxima complexitat situat a la Barceloneta, està fent un gran esforç per deslliurar-se de l’estigma que provoca que ara mateix compti amb la meitat dels alumnes que podria tenir. L’estratègia passa per remodelar un immoble que feia anys que queia a trossos i per un nou projecte educatiu amb pedagogies actives.

El personal de risc de l’escola concertada (professorat de més de 60 anys, amb malalties cròniques o dones embarassades) es considera desprotegit i molt exposat al virus, segons una enquesta feta pels tres principals sindicats del sector. Amb el curs ja força endegat, el 69,14% d’aquest personal encara no ha estat avaluat per la mútua o no en té els resultats.

En els darrers anys un bon nombre de centres educatius s’han posat en mans d’artistes de primer nivell per reimaginar la seva imatge. Han fet pintar murs interiors i exteriors, gairebé sempre aconseguint resultats espectaculars. Parlem amb Joan Turu, Valentí Gubianas i Lily Brick sobre les seves sensacions a l’hora de pintar els murs d’una escola.

Jaume Funes es declara «objector de protocols» perquè, diu, estan pensats per identificar problemes i no deixen observar. Per Funes, avui tenim un gran repte que no apareix a cap protocol: com aconseguir que els alumnes mantinguin les ganes de fer-se preguntes quan acaben l’ESO; com aconseguir, diu, “que no marxin vacunats contra el desig de saber”.

Avui fa un mes que va començar el curs escolar, i el balanç és bo, afirmen autoritats i experts sanitaris, tenint en compte la incertesa que suposava mobilitzar 1,5 milions d’alumnes. Però hi ha una dada que a les xarxes segueix generant controvèrsia: per què no tanquen centres amb 5, 10, 15 i més positius… malgrat el que es va dir el mes d’agost?