Actualitat

Cantata ‘La Clika’, valors universals per infants de 7 i 8 anys a través de la cançó

La cantata La Clika publica avui, en format digital i en obert, un doble cd amb les onze cançons del seu repertori interpretades per la banda de la Clika i col·laboracions estel·lars com El Pot Petit, Dàmaris Gelabert, Auxili, Roba Estesa, Doctor Prats, Gertrudis, Xiula, Ebri Knight, Jazzwoman i Joan Colomo. Un pas més en l’evolució d’un projecte que va néixer fa només quatre anys per fer arribar valors universals com la solidaritat, la diversitat o l’ecologia als infants de 2n i 3r de primària. El primer curs (2017/18) hi van participar només quatre escoles, el segon ja van ser 60, l’any passat 86 i aquest curs ja superen el centenar, de les quatre demarcacions catalanes, però també del País Valencià, les Illes Balears i Catalunya del Nord.

La idea d’aquesta cantata és una iniciativa de la Xarxa de Cases de la Música, una associació cultural en la qual participen diverses administracions locals, empreses del sector musical i la Generalitat a través de l’Institut Català de les Empreses Culturals, i que ja l’any 2008 i següents havien participat en l’organtizació de cantates amb els infants de la Bressola, l’associació d’escoles en català de la Catalunya del Nord. “El projecte és totalment gratuït i està obert a totes les escoles, que només s’han d’inscriure a la web de La Clika abans d’acabar l’any”, explica Yolanda Moreno Eddowes, coordinadora del projecte. A banda del missatge de les cançons, que parlen sobre qüestions com el bullying, l’amistat, el gènere o el respecte al medi ambient, el projecte també treballa altres aspectes, com la lectoescriptura o el moviment, amb l’ajuda d’uns personatges de còmic de 2n de primària que reflecteixen diferents realitats socials.

“Aquest any som conscients que hi ha moltes especialistes de música que estan fent de tutores –comenta Moreno–, i per això hem adaptat el paquet de recursos pedagògics, de manera que estan molt enfocats a l’alumne i que no faci falta que la mestra que ha de guiar el projecte hagi de ser necessàriament l’especialista”. Aquests recursos pedagògics estan dividits en cinc àmbits: la cançó, la coreografia, la lletra, el missatge i l’assaig general. La idea és que aquests materials vagin evolucionant i que, si pot ser el curs vinent, “els infants mateixos facin la composició i triïn els temes i les lletres de les cançons”.

Encara no saben si aquest any l’actuació final podrà ser en viu i en directe, “una experiència única tant pels infants com per les famílies i els músics”, diu Moreno. La del curs passat  va poder ser en directe… però en línia. “Teníem tots els teatres reservats per les actuacions finals i ho vam haver de cancel·lar. Però els infants feia molts mesos que treballaven el repertori i ens sabia greu que es quedessin sense aquesta actuació, o sigui que vam fer la prova de fer-la en streaming, amb ells cantant des de casa, i va ser un èxit”. Molts dels alumnes que van participar en aquesta cantata online després van enviar les imatges als organitzadors, els quals amb aquest material van muntar un vídeo (que fa posar la pell de gallina) amb 120 infants cantant des de casa una de les cançons: Capità.

Aquí teniu la versió real de la mateixa cançó, la lletra de la qual parla de la responsabilitat que té cadascú de cuidar el món per canviar-lo.

La resta de cançons tenen títols com Bona nit, Colors, Jo vull jugar o Un món més real, estan composades per Gertrudis, Xiula i Xerramequ i, segons Yolanda Moreno, “busquen ser la font d’un nou cançoner popular adaptat a la canalla actual”. Per la mestra Míriam Alella, especialista de música de l’Escola El Far, de Calella, “va ser una pena no poder fer la cantata al teatre, perquè les famílies estaven molt implicades, però en el concert en streaming també vam tenir molta participació i les famílies em van enviar molts vídeos dels nens cantants i ballant a casa”. Aquesta escola va ser una de les que es va incorporar l’any passat per primer cop, amb dos grups de segon. “Els va encantar l’experiència i les cançons, tant les més lentes com les més marxoses –diu Míriam Alella–, les lletres ens van servir per tocar temes com el bullying o les desigualtats, i fins i tot per treballar algun cas que teníem a classe, però sobretot el projecte va ser molt motivador, els agradava tant que em demanaven les cançons a totes hores”.