Autor: Víctor Saura

El tancament de dues de les acadèmies d’anglès més antigues de Barcelona (International House i Merit School) és només la punta de l’iceberg d’un terrabastall que amenaça d’enviar al cementiri desenes de centres dedicats a l’ensenyament d’idiomes, informàtica, música, dansa, reforç escolar, formació continua, formació ocupacional, etc.

La transmissió de la Covid a les escoles està sent força baix, fins el punt de millorar les previsions que hi havia fa unes setmanes. Mentre a Catalunya el risc de contagi s’enfila a nivells preocupants, a les escoles tendeix a estabilitzar-se o baixar lleugerament. Una de les claus és l’augment dels cribratges en els centres situats a les zones més afectades.

La Fundació Bofill i Unescocat han presentat aquest matí una proposta dirigida a les formacions parlamentàries i al món local per tal que s’acordi un pla d’actualització del sistema educatiu. Proposen quinze compromisos clau fins al 2030, entre els quals un programa intensiu de transformació que arribi a més de 2.500 escoles i instituts.

La pandèmia ha relegat a un tercer pla una notícia i un debat que, en altres circumstàncies, avui seria protagonista: el pla pilot del Departament d’Educació per incorporar l’assignatura optativa de religió islàmica. El conseller afirma que l’escola pública hauria de ser aconfessional però que la llei no ho permet i per tant cal obrir-la a totes les religions.

El 2 i 3 d’octubre se celebra el Festival d’Educació per la Sostenibilitat (FES), un esdeveniment impulsat pel Museu de la Vida Rural (Fundació Carulla) amb la idea d’abatre els murs mentals que sovint separen la cultura i l’educació dels reptes ambientals i socials. Parlem amb la seva directora, Gemma Carbó, segons la qual a les escoles «la sensibilitat és extrema, perquè estem treballant amb nens i nenes que s’hi juguen el seu futur”.

El nombre de ‘grups bombolla’ confinats segueix creixent a un ritme exponencial una setmana després de l’inici de curs, però se suposa que la major part de contagis es produeixen a fora dels centres. Dilluns començaran els cribatges a diversos centres situats en barris i ciutats on la incidència de la covid és elevada.

L’escola concertada està vivint aquest inici de curs amb les mateixes incerteses que la pública, i amb algun altre ‘handicap’ afegit: les seves plantilles s’han vist menys reforçades i els sobrecostos derivats de les mesures sanitàries han anat a càrrec de la titularitat del centre. A banda, el professorat es jubila més tard i passa més hores amb els alumnes.

Tres professors de Ciències de l’Activitat Física i l’Esport de la UVic que a la vegada són pares de nens i nenes que practiquen esports federats publiquen ‘Des de la graderia’, un llibre en el qual reflexionen sobre els diversos aprenentatges que envolten l’esport base, reivindiquen el paper de les famílies i advoquen per uns clubs més oberts i comunicatius.

El sector de l’educació en el lleure està vivint amb gran preocupació aquest inici de curs, perquè un nombre considerable de centres està decidint que, per seguretat, aquest any no es faran ni colònies ni sortides, ni es contractaran tallers ni es cediran les instal·lacions per a extraescolars. Diverses veus recorden que el dret a l’educació no s’acaba a l’escola.

Comença el curs més incert, i més intens, amb l’educació al centre del focus mediàtic i polític, i amb missatges confrontats que transmeten a parts iguals entusiasme i alarma. Els primers 15 dies seran claus, diuen. Al diari ens hem apropat a l’institut escola Baldomer Solà, un centre de màxima complexitat de Badalona sud.