Autor: Víctor Saura

L’alumnat amb necessitats de suport educatiu no ha de ser separat del seu grup estable amb l’excusa de les mesures de seguretat contra la Covid19. Aquesta és la indicació que dona el Departament d’Educació, però no és el que sembla que estigui passant arreu. A banda, els alumnes sords tenen un greu problema: la màscara impedeix la lectura labial.

El personal educatiu docent o no docent de l’escola pública que necessitarà una baixa mèdica serà, finalment, aproximadament l’1% de la plantilla, un percentatge força inferior a les estimacions inicials. De les 12.800 persones que han al·legat incompatibilitats amb l’ensenyament presencial a causa de la Covid19, 800 podran agafar la baixa laboral.

El rector de la UB, Joan Elias, ha explicat avui en roda de premsa que esperen una caiguda de la matrícula del 20% en els postgraus i màsters, mentre que en els graus la previsió és que es mantingui. Això, però, no fa perillar la plantilla, que fins i tot podria ampliar-se per atendre desdoblaments, ha dit. Aquest any l’ensenyament serà semipresencial, si bé “som una universitat presencial i ho tornarem a ser quan sigui possible”.

Escoles i instituts hauran de fer una inversió extra aquest curs en higiene, ja que aproximadament necessitaran entre un 20 i 25% més d’hores de personal de neteja. El Departament afirma que en aquesta qüestió no s’ha d’escatimar, però en una recent enquesta feta per CCOO el 85% dels centres afirmaven no tenir prou pressupost.

Un grup de famílies i docents ha decidit que, amb l’actual situació, la seguretat sanitària als centres educatius no està garantida, i que per tant el dia 14 es declararan en “vaga educativa”. Asseguren que ja són unes 2.500 persones, si bé no compten amb el suport explícit de cap federació de famílies ni sindicat de docents, i s’arrisquen a sancions.

Més enllà de la mascareta, el gel, la temperatura, la neteja i la ventilació, els grups de convivència estable seran la principal clau de volta de la nova l’organització escolar. Són factibles? Quines implicacions tindran en el projecte de centre? Ho preguntem a directors i directores, futurs ‘gestors Covid’, de centres educatius de tipologia molt diversa.

Els Departaments d’Educació i Salut han establert un protocol d’actuació que enviaran als més de 5.400 centres educatius perquè tinguin clar com han d’actuar en cas de sospita o confirmació d’un cas de Covid a les seves aules. Les direccions rebran una formació específica i els centres tindran un CAP, un rastrejador i una infermera de referència.

A partir del curs vinent, els ordinadors dels centres educatius públics connectats a internet no es quedaran ‘pensant’ perquè es reforçaran les connexions per fibra òptica i la potència del wifi. Aquest és un dels eixos del Pla d’Educació Digital, que també contempla que mai més els professors hagin d’usar les seves eines personals per teletreballar.

Raper i activista social, Llonch acaba de publicar ‘El rap a les aules’ (Rosa Sensat), en el qual combina reflexions crítiques sobre el model educatiu amb tècniques didàctiques per apropar l’escriptura i la música a l’alumnat a través del rap. En els seus tallers, diu, els rols a l’aula s’intercanvien i molt sovint acaben brillant els presumptament més desmotivats.

“El 80% dels joves amb experiència de malestar o trastorn de salut mental ha empitjorat la seva condició arran del confinament”, diu Anaïs Tosas, cap de projectes d’Obertament, l’aliança que lluita contra l’estigma. Aquesta entitat alerta que, després de les crisis sanitària, social i econòmica, la “quarta onada” seran les malalties mentals.