Actualitat

Les universitats quadrupliquen els diners que reben de la Generalitat quan es calcula el seu retorn social

La universitat pública catalana continua persistint en la idea que ha de ser entesa sobretot com una inversió, no només de futur, pel que puguin generar en coneixement i benestar els seus estudiants, sinó de present, ja que l’import del finançament públic té un retorn immediat en la societat que es pot calcular de diverses maneres. En un estudi presentat aquest matí, titulat El valor social de les universitats públiques catalanes, s’analitza no només el seu retorn econòmic, sinó tot allò que aporten qualitativament, però traduït en xifres.

“No som una despesa, sinó una inversió que crea un valor afegit per al desenvolupament econòmic i social del nostre país”, ha dit en la presentació Maria José Figueras, presidenta de l’ACUP i rectora de la URV. Figueras també ha subratllat que, als tres àmbits de l’activitat universitària, que són la docència, la recerca i la transparència, “se li ha d’afegir un quart vessant, que és el compromís social”.

L’informe presentat avui es divideix en dues parts, una primera d’anàlisi quantitatiu, que ha dirigit Silvia Ayuso (directora principal de la Càtedra Mango de Responsabilitat Social Corporativa d’ESCI-UPF), i una qualitativa, amb un recull de 30 casos pràctics i diversos d’experiències col·laboratives que ha fet la Comissió de Responsabilitat Social Universitària de l’ACUP i que en l’acte d’avui ha presentat la vicerectora de la URV Cori Camps.

La primera part és la més innovadora, ja que s’ha buscat la metodologia per monetitzar el que són variables no monetàries, és a dir, per objectivar i expressar en termes monetaris aquells aspectes sovint intangibles que valoren especialment els seus grups d’interès (stakeholders), és a dir, aquells sectors socials que es relacionen amb el sistema universitari. Aquí hi entren des dels estudiants i les seves famílies, fins al personal (PDI/PAS), passant pels proveïdors, les empreses amb les quals es relaciona la universitat, les administracions publiques i els exalumnes, entre altres.

Aproximacions prudents

A partir d’una enquesta oberta feta a tots aquests grups, l’estudi va identificar 23 variables de valor social, que és el que ha traduït a valor de mercat, amb dades del curs 2017/18. Per exemple, per calcular el valor “accés a un millor futur professional” s’ha tingut en compte el nombre de titulats de grau, màster i doctors d’aquell curs, combinat amb l’indicador que fixa la prima salarial d’aquests titulats en relació als estudis secundaris postobligatoris i filtrat per la taxa d’inserció laboral d’aquests col·lectius. I això ha donat com a resultat que el valor social d’aquesta variable es pot determinar en 338,6 milions d’euros. A totes les variables se’ls aplica un indicador, un sistema de monetització (proxy) i un càlcul de valor monetari (algoritme). “Hem volgut ser molt prudents en les nostres aproximacions, i per exemple, tot el valor corresponent als projectes de transferència de coneixement, els hem valorat segons el seu pressupost, no segons el retorn que creen”, ha precisat Ayuso.

En conjunt, les diferents variables sumen un valor social específic de 2.302 milions d’euros, que s’ha de sumar al valor social de l’activitat econòmica  que genera la universitat, i que ja s’ha calculat en altres ocasions, com l’Informe d’impactes socioeconòmics de les universitats i el sistema públic de recerca de Catalunya que es va presentar l’any 2017. En aquest cas es mesures variables purament econòmiques que genera l’activitat universitària, com la despesa en salaris, seguretat social, compres a proveïdors o tributació. Amb les dades de 2017, això es va traduir en 1.282 milions.

El valor social integrat és la suma d’aquestes dues xifres: 3.583 milions d’euros generats l’any 2017, que, d’acord amb les investigadores, representa més que duplica el pressupost total de les universitats aquell curs, i més que quatriplica el seu finançament públic. Així, per cada 100€ de pressupost de les universitats, es van generar 244€ de valor social integrat, dels quals els estudiants van ser els stakeholders que en van rebre la major part (112€). Però si s’agafa només els diners que la Generalitat va aportar al finançament universitari, aleshores per cada 100€ invertits es van generar 449€ de valor social integrat.  Els estudiants, seguits dels empleats (PDI i PAS), les empreses i les entitats, les administracions públiques, la societat i els alumni constitueixen, per aquest ordre, els grups d’interès que perceben un major retorn d’aquest valor.

Els autors de l’estudi adverteixen que els seus càlculs s’han limitat als centres propis de cada universitat, i no en els adscrits, ja que ha estat força complex trobar totes les dades que necessitaven de les vuit universitats. “Si ho haguéssim ampliat als grups universitaris, que inclouen altres centres de recerca o de docència lògicament aquesta xifra hauria esta superior”, ha precisat Ayuso.

Impactar en l’entorn

Pel que fa a la segona part de l’estudi, la Comissió de Responsabilitat Social Universitària de l’ACUP ha recollit, d’una banda, l’explicació i evolució de la política institucional i de governança de la responsabilitat social de les universitats i, d’altra banda, la descripció d’un ampli ventall de projectes i activitats rellevants, impulsats individualment o mitjançant la col·laboració amb altres centres o agents socials i econòmics del territori, que il·lustren la responsabilitat i el compromís d’aquestes universitats amb la societat. El resultat ha estat una llista d’un total de 30 casos pràctics que conformen experiències col·laboratives, innovadores i de tipologia diversa, en el sentit que aborden les quatre dimensions abans esmentades. A més, s’ha aprofundit en les dificultats i els reptes actuals i de futur per a fomentar el compromís social en el context del sistema universitari català.

De tot plegat se’n treuen conclusions que obren la porta a engegar noves línies de treball tenint en compte sempre l’Agenda 2030 i els ODS com a elements inherents de l’activitat pròpia de la universitat i com a marc de referència compartit amb altres universitats i institucions. D’entre aquestes conclusions, Cori Camps, vicerectora de Relacions Institucionals, Cultura i Compromís Social de la URV, ha destacat que “la finalitat última de la universitat és el progrés social, com agent social les seves activitats i infraestructures impacten directament en l’entorn (en l’aspecte social, econòmic i ambiental) alhora que l’entorn també la transforma. S’ha visualitzat una coincidència molt alta entre les visions de les diferents universitats, tant en la diagnosi com en la identificació de reptes de futur”.