Autor: Víctor Saura

Vint-i-quatre hores després de l’anunci del pla per a la reobertura dels centres educatius, que començarà l’1 de juny en els territoris que entrin en fase 2, el Diari de l’Educació demana una “valoració urgent” a representants de diverses entitats de la comunitat educativa. Ningú està content, però no sempre per raons coincidents.

Els 1,5 milions d’alumnes catalans d’ensenyaments no universitaris tindran l’ocasió de tornar al seu centre educatiu abans d’acabar el curs. Una opció que serà sempre voluntària, per activitats no lectives, i condicionada al fet que els centres arribin a la fase 2 i es vegin capacitats de complir les mesures de seguretat sanitàries.

Si s’han de buscar culpables d’aquesta crisi sanitària, l’escriptora Gemma Lienas els conjuga en primera persona del plural: nosaltres. La llista de coses que fem malament és llarga, però es resumeix en un consum desbocat. “Als meus néts els dic que s’hauran de comprometre i començar a treballar per fer una societat diferent”, afirma.

El sistema de preinscripció online generarà dinàmiques segregadores si les administracions no hi posen remei. Aquest és el diagnòstic que fa la Fundació Bofill, la qual ha analitzat l’evolució de tots els municipis de més de 10.000 habitants pel que fa a l’evolució de la segregació escolar al seu municipi. N’hi ha 44 que treuen molt mala nota.

Del BOE a l’aula hi ha un món i això s’està fent evident aquests dies, en els quals els centres que es troben en territoris que han entrat en la fase 1 del desconfinament estan començant a fer tímides passes per retornar a l’activitat. Parlem amb dos centres públics de Terres de l’Ebre i Alt Pirineu i Aran, i amb un centre concertat del Camp de Tarragona.

El Govern comença a perfilar com hauran de ser els casals i colònies d’aquest estiu: només les podran organitzar territoris que estiguin en fase 3 (si tot va bé, al juliol hi seran tots) i s’hauran de mantenir estrictes mesures de prevenció. El sector veu amb preocupació, per irrealitzable, l’obligació de mantenir una distància de dos metres entre infants.

Les escoles d’estiu no seran presencials. El Departament d’Educació ha preferit evitar riscos. La notícia va caure com un gerro d’aigua freda entre els diferents MRP quan la van saber, però ràpidament s’han reorganitzat i la major part seguiran oferint una formació virtual, readaptada a les circumstàncies i amb una part del programa compartit.

Les autoritats educatives posen l’èmfasi en l’estiu i la idea que sigui un moment de reconnexió amb els infants que pitjor hagin viscut el confinament. Les entitats que organitzen casals, colònies, campus esportius i camps de treball són conscients del repte i treballen per tenir-ho tot a punt, però admeten que ara mateix ningú sap si es podran fer.

Una entitat de Madrid acusa el Govern espanyol de voler aprofitar l’Estat d’alarma per tancar tots els centres d’educació especial amb nocturnitat i traïdoria. Malgrat el ràpid i reiterat desmentiment oficial, l’acusació ha quallat amb força entre les famílies amb fills amb discapacitat. La Fundació Aspasim ho qualifica de ‘fake news’.

La neurobiòloga Mara Dierssen espera que d’aquesta crisi aprenguem la necessitat de canviar la nostra forma de vida, que les decisions polítiques s’han de basar en el coneixement i que hem de col·laborar. “Que ni en moments així siguem capaços d’unir-nos, als ciutadans ens crea una gran sensació de desassossec”, afirma.