Autor: Víctor Saura

Milà està dividit en 137 zones d’escolarització, però s’afavoreix la llibertat d’elecció de centre, en un context d’elevada oferta d’escola concertada, i això fa que la meitat de les famílies italianes i el 40% de les estrangeres escullin una escola diferent de la que els correspondria. A Oslo la normativa limita molt la capacitat de les famílies de triar centre, i per tant cada infant està assignat a l’escola municipal de la seva zona (n’hi ha 115), amb una molt baixa oferta d’escola concertada, però en canvi, al contrari que Milà, hi ha una elevada segregació residencial. Barcelona es troba…

El primer curs de gratuïtat a l’escola bressol de 2 anys (o Infantil 2) està suposant, de fet, un sobrecost pels municipis que són titulars d’escoles bressol públiques, ja que aquesta gratuïtat per a les famílies, a la qual no es poden negar, està comportant que hagin de pagar un percentatge del cost molt més elevat del que feien fins al curs passat, quan es dividia en tres parts entre ajuntament, Generalitat i famílies. Així, la Diputació de Barcelona calcula que avui dia la gratuïtat de l’I2 l’està suportant en un 60% el municipi, mentre que la part restant de…

Tots els grups parlamentaris han votat aquest matí a favor d’una proposta de resolució presentada pel PSC, i que, segons ha explicat en la comissió la seva portaveu, Esther Niubó, havia estat sol·licitada per les entitats Dincat i LADD (Associació en Defensa dels Drets de les Persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament). Es tracta de posar fi a una situació que fa molts anys que s’arrossega i que ja s’ha explicat diversos cops en aquest diari: l’alumne segueix tot el seu itinerari curricular, amb o sense adaptacions, i és avaluat d’acord amb els criteris fixats al pla individual. I…

Marta Vinardell-Maristany va néixer sorda en una família de pares oïdors fa 49 anys. “Haviem tingut algun avantpassat amb sordesa a la família, però a casa jo era l’única, i la meva sort va ser que els meus pares sempre han tingut una mentalitat molt oberta i han fomentat molt l’input visual a més de ser persones molt actives, he tingut una família hiperestimuladora”. La va afavorir l’entorn. I al llarg de l’entrevista ho repetirà un i mil cops. L’entorn és clau en l’aprenentatge dels alumnes amb sordesa, i en especial l’entorn lingüístic, perquè el més necessari per ells és…

L’any 2009, Catalunya va invertir una mitjana de 4.707 euros per estudiant escolaritzat en el sistema públic no universitari, una xifra molt similar a la mitjana estatal (4.757). Durant els nou anys posteriors, la caiguda d’aquestes xifres va ser del 20,9% en el cas català, fins a assolir una mitjana de 3.724 euros per alumne, i del 12,6% en l’estatal (4.156). Al seu torn, a l’escola concertada no es van notar aquests efectes. Si bé la inversió per estudiant era notablement inferior el 2009 (3.121 euros a Catalunya, 3.005 en el conjunt estatal), durant els següents anys aquestes xifres pràcticament…

Irene Murcia Burgalés és professora de matemàtiques a instituts públics des del 1995 i presidenta de l’Associació OCRE (Observatori Crític de la Realitat Educativa), una entitat que neix el mes d’abril passat a València des de la Plataforma No als Àmbits Imposats, col·lectiu sorgit fa uns anys per mostrar el rebuig d’un sector del professorat valencià a l’obligació d’organitzar les matèries de 1r d’ESO per àmbits. Aquesta associació va sintonitzar de seguida amb la catalana Fundació Episteme, i ja al maig totes dues entitats van organitzar a València un I Congrés d’Experts Docents, per a una anàlisi crítica de l’educació.…

L’Associació de Mestres Rosa Sensat ha celebrat aquest dimarts a l’Escola Jaume I del barri de Sants la primera trobada de ‘Repensem-nos’, que vol ser un procés de reflexió sobre la raó de ser de l’entitat. Té sentit avui dia? Cap a on ha de dirigir els seus esforços? Ha de seguir prioritzant la formació i la recerca de l’acció educativa? Ha de promoure més activitats associatives? Ha d’accentuar la seva vocació d’incidència política? Ha de reforçar el seu perfil en els grans debats educatius, socials i de país? Ha d’obrir-se a nous àmbits educatius? Com s’articula amb la resta…

Van néixer a principis de 2018 amb el nom de RAI, sigles que responien a “referents d’atenció educativa inclusiva”. Però un any més tard les sigles van mutar en FEI: “formadores en educació inclusiva”. La seva funció és ser agents que ajudin els centres educatius a posar en pràctica el nou decret 150/2017, d’escola inclusiva. En total, 19 docents: dues per cada servei territorial, excepte Terres de l’Ebre, que en té 1. Deia la nota de premsa que l’aleshores Departament d’Ensenyament va enviar el 5 de febrer de 2018: “Els RAI han de donar a conèixer pràctiques de referència en…

El protagonista d’aquesta història és un professor de matemàtiques que està a punt de jubilar-se. Parla molt sovint amb una companya de departament que acaba d’aterrar al centre després d’uns anys d’interinatge, i que com a tutora d’un grup de 1r d’ESO s’entrevista sovint amb tota mena de famílies i en alguns moments li demana consells. I al llarg de deu capítols, tants com mesos té un curs, van passant pel seu davant una gran varietat de circumstàncies i tribulacions familiars: matrimonis convencionals, matrimonis trencats, matrimonis al límit, parelles de separats i rejuntats, parelles gais amb un fill adoptat, famílies…

El decret d’escola inclusiva no s’està desplegant prou bé o amb prou eficàcia. Això ja fa temps que ho venen dient moltes persones i entitats, inclòs el Síndic de Greuges, i a aquesta constatació s’hi ha sumat avui la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), formada per les federacions i entitats d’acompanyament a la infància que formen part de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta plataforma ha presentat un informe (el número 65 de la col·lecció ‘Catalunya social’), elaborat per la periodista i professora associada de la UOC Núria Martínez, en el qual s’analitzen els cinc anys d’aplicació…