Autor: Víctor Saura

El decret d’escola inclusiva no s’està desplegant prou bé o amb prou eficàcia. Això ja fa temps que ho venen dient moltes persones i entitats, inclòs el Síndic de Greuges, i a aquesta constatació s’hi ha sumat avui la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat), formada per les federacions i entitats d’acompanyament a la infància que formen part de la Taula del Tercer Sector Social de Catalunya. Aquesta plataforma ha presentat un informe (el número 65 de la col·lecció ‘Catalunya social’), elaborat per la periodista i professora associada de la UOC Núria Martínez, en el qual s’analitzen els cinc anys d’aplicació…

«La reducció de l’hora lectiva és una mesura que, ben implementada, tindrà un impacte positiu en el sistema», però a la vegada «xoca amb la seva inadequada implementació: a meitat de curs i mal comunicada als equips directius. Quin propòsit pedagògic té reestructurar horaris, matèries i professorat i que l’alumnat hagi de canviar de docents a meitat de curs?». Això és pregunta en un comunicat Clam Educatiu, un col·lectiu que, segons expliquen en el seu web «neix de les converses informals que diverses professionals del sector hem mantingut a partir de les mobilitzacions docents del curs 21-22». En aquest web…

Un tribunal acadèmic és en teoria un òrgan imparcial, que valora els mèrits dels diferents candidats amb objectivitat i neutralitat. A la pràctica, però, pot ser tot el contrari, gràcies al fet que té la potestat de fixar a conveniència els criteris específics que guiaran la seva avaluació, sumat al fet que abans de fer-ho ja coneix la trajectòria i el perfil de cada aspirant (malgrat que suposadament no sigui així). Per tant, pot ajustar fàcilment una cosa (els criteris) amb l’altra (el perfil). El cas del Programa de Talent Intern impulsat des del rectorat de la UB n’és un…

L’abandonament escolar prematur (AEP, concepte en el qual s’inclouen tots els estudiants que no completen cap formació postobligatòria, és a dir, ni batxillerat ni un cicle de grau mitjà) és “el problema objectiu més greu de l’educació a Catalunya quan compares la nostra situació amb la d’altres països europeus”, afirma Ismael Palacín. La prova és que a Catalunya es va situar l’any 2021 en el 14,8%, una dada que a tota Europa només supera un país com Romania (15,3%). Traduït en xifres absolutes, això vol dir que a Catalunya cada any al voltant de 74.000 joves deixen d’estudiar abans dels…

Barri de la Salut. Badalona. Prop de 20.000 persones apilades en mig kilòmetre quadrat de forts desnivells (mal) urbanitzats majoritàriament durant el tardofranquisme. En els últims vint anys una nova immigració multiètnica ha anat reemplaçant la vella immigració peninsular dels anys cinquanta i seixanta. Avui, acull fins a 74 nacionalitats diferents censades i el 24% de la seva població té menys de 18 anys. Un barri amb múltiples locals amb la persiana baixada, on s’hi veu alguna pintada condemnant la presència de narcopisos i en el qual hi ha una única i desangelada plaça, si és que se’n pot dir…

Jaume Funes (Calataiud, 1947) escriu i parla, i parla i escriu, i quan les neurones li diuen prou, aleshores pinta. I tot ho fa amb la mateixa intensitat. En el seu últim llibre, Quan la vida ens dol (Rosa dels Vents), exposa la seva manera d’entendre la salut mental, perquè ningú s’escapa del que anomena “els malestars”; la qüestió, sosté, és com s’aborden des d’una visió integradora i humanística. Funes es presenta sempre com a psicòleg, educador i periodista, encara que possiblement sigui moltes coses més, i els últims anys s’havia centrat en l’adolescència, de la qual s’ha convertit en…

Cinc anys després de l’aprovació del decret 150/2017, continuen havent-hi infants que passen bona part del seu temps escolars en «el SIEI», concebut com una aula d’educació especial i no com un recurs per a la inclusió. Continuen havent-hi infants amb NESE que són convidats a no anar al centre per la tarda. O a no quedar-se a dinar perquè no hi ha monitors de suport. Altres són convidats a passar a una escola especial un cop han acabat la primària (o abans). Continuen havent-hi d’altres que no poden participar en una activitat complementària, com una sortida d’un dia o…

Alba López (16 anys, a punt de 17) i Angie Paola Oliva (17) van acabar l’ESO el curs passat, en un institut de Sant Quirze del Vallès. Ni van graduar ni pensaven continuar estudiant. Però van tenir una bona orientació que les va redirigir cap al PFI d’Informàtica que es fa al Centre de Formació Municipal d’Adults L’Olivera de la mateixa localitat. Són les úniques noies d’aquest PFI, ara començaran unes pràctiques en una empresa de la zona, i asseguren estar motivades per seguir estudiant (“alguna cosa que m’agradi”, diu l’Angie) quan l’acabin. “Està més ben vist que un noi…

La situació actual és crítica. Ho expliquen fonts del grup de treball de l’Atenció Educativa Domiciliària del Departament d’Educació. Crítica perquè, malgrat que la corba de casos s’ha enfilat, la seva estructura segueix sent ínfima. A Barcelona ciutat hi ha al voltant de 250 infants i joves escolaritzats a casa, però el servei el formen 9 docents de forma estable (3 de primària i 6 de secundària), als quals se sumen al voltant d’un centenar de docents domiciliaris passavolants que surten de la llista de la borsa d’interins i substituts, i que no tenen cap experiència ni preparació pel que…

“Cal un canvi cultural”. “Cal canviar la mirada”. “O potser el que cal canviar són les ulleres”. “I calen més recursos”. “Però sobretot cal no malbaratar-los o usar-los pel que no són”. “Si tot va de recursos ja podem plegar”. “Cal més complicitat amb les famílies, una comunicació més positiva i que no culpabilitzi, perquè cap nen no és un problema i el desconeixement porta a la desconfiança”. “La família pateix, però el docent que creu que no està ajudant aquell nen també pateix”. “Calen més estratègies, més formació”. “I cal creure-s’ho, perquè és un benefici pel conjunt de l’alumnat”.…