Autor: Xavier Martínez-Celorrio

La decisió de baixar ràtios passa per integrar i triangular els tres factors alhora en una seqüència multinivell (macro-meso-micro) des de criteris d’eficiència i equitat. És un tema complex que no admet les simplificacions habituals i requereix una mirada llarga i estratègica per fer governable la propera dècada. 1. Cau la natalitat i hi haurà baixada natural de ràtios en unes CCAA més que en altres La caiguda de la natalitat entre el 2008 i el 2020 ha estat del 34,8% a Espanya, situant-se com el segon país de la UE on més ha caigut. Entre les causes estructurals, destaca…

El repte de la desigualtat és el repte alhora de la innovació. Sense un canvi innovador i disruptiu de la matriu escolar tradicional no augmentarà l’equitat del sistema.

La majoria demogràfica de les primeres generacions universitàries i els seus bons resultats d’accés ha fet democratitzar també l’antiga concepció elitista de l’excel·lència acadèmica

Estem davant un dilema, encara per abordar amb valentia, d’una magnitud molt similar al que va plantejar Theodor W. Adorno amb ‘L’educació després d’Auschwitz’ (1966), amb el qual obria un debat moral d’enorme transcendència.

Les evidències empíriques demostren, tant en el terreny de l’equitat com en el de l’eficàcia al llarg del temps, l’avantatge pedagògic d’apostar per l’aprenentatge basat en projectes (ABP).

L’aprenentatge basat en projectes genera major equitat i una igualtat d’oportunitats més capacitadora que l’escola pública estandarditzada i acadèmica que es resisteix a transformar-se.

La personalització i l’atenció a la diversitat són més operatives educant per projectes i flexibilitzant el temps i els espais. Generant aprenentatges valuosos i un rendiment autèntic que capacita i potencia a tot l’alumnat.

Certes escoles i instituts públics tiren endavant projectes innovadors gairebé de forma clandestina, tan per ser poc coneguts com per haver d’esquivar el control restrictiu del Departament d’Ensenyament

El 12% dels adults espanyols manifesten haver tret sempre “molt bones notes”, una taxa d’excel·lència constant entre generacions que reflecteix la rutina selectiva del sistema educatiu.

Cal una nova aliança dels sectors professionals vinculats al benestar, la ciència, l’ensenyament i la cultura que posi la reforma fiscal en el centre de l’agenda.