El Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) va celebrar la segona Escola d’Estiu a Barcelona durant la primera setmana de juliol, dedicada a “la Intel·ligència Artificial (IA), una mirada des de l’educació i la investigació”. Més de 100 persones del món de la docència i de la recerca van participar de forma presencial en CaixaForum-Palau Macaya, en un programa amb dos itineraris interrelacionats: la investigació i la docència. D’entre els objectius, els principals van ser educar en IA i els seus reptes i formar el professorat per transmetre a les noves generacions com viure una vida mediatitzada per les tecnologies intel·ligents d’una manera ètica. Tot amb educadors i investigadors connectats que s’han de contaminar entre ells, segons alguns ponents. Es va insistir molt en un necessari canvi de paradigma: considerar els centres educatius no universitaris com autèntics centres de recerca, on investigadors i educadors haurien d’estar més fusionats per treballar a la par, aprendre mútuament, compartir classes, optar a ajuts, reconeixements i subvencions. També, sistematitzar tants coneixements com es generen en les seves aules i promoure la seva difusió en obert perquè tothom els pugui utilitzar.
Presències
La presència de la IA en les nostres vides, ja des de fa anys, sembla que s’ha descobert ara amb la popularització de l’ús del XatGPT i DALL E en les seves versions de la mà de l’empresa Open AI, de Saul Altman. La seva notorietat s’ha degut a la difusió i insistència per tot arreu, per un ús repetitiu i compulsiu, per voler saber què ens descobreix una intel·ligència creada per humans, que s’alimenta de tot allò que troba en Internet i que tothom hem anat incorporant per vies molt diverses i aparentment innòcues.
Després de les sorpreses inicials, amb proves diverses perquè ens elabori textos, ens respongui a tot tipus de consultes, ens ajudi a explorar preguntes divergents o a resoldre feines diverses, apareixen sospites, interrogants sobre com funciona, com evolucionarà en un futur, quins interessos pot haver-hi darrera, què suposarà en les nostres vides la quantitat d’aplicacions i perills que té, com poden legislar les autoritats per protegir la ciutadania o com es respecten els drets d’autoria de les fonts informatives que utilitza.
Mentrestant, investigadors com els del CSIC van mostrar alguns resultats de la seva dedicació i recerca en aspectes que lliguen amb l’educació: La IA en les ciències de la vida, la IA subsimbòlica, IA generativa, IA en les ciències físiques, en les ciències socials, l’aprenentatge automàtic a l’aula i les matemàtiques com la base imprescindible de tot.
Sabers
“Sapere Aude” (Atreveix-te a saber) era la frase en llatí, original del poeta Horaci, popularitzada pel filòsof Kant, que figurava en la samarreta de les jornades. Va ser una gran aposta, un repte global per a tothom, en espais on la investigació i la docència van compartir sabers. La IA intervé i ajuda a progressar en recerques científiques i en aplicacions a les aules de la mà de persones expertes, docents i un públic (presencial i virtual gràcies a l’streaming) versat o interessat en la temàtica, amb moltes reflexions com per pensar, per exemple: ”La IA ens deixa saber més sobre nosaltres mateixos”. Les conferències, focus-grups, pòsters i tallers van tractar, entre d’altres temes, sobre les polítiques públiques educatives per a l’ensenyament de la IA; l’aprenentatge automàtic; la seva presència en les ciències de la vida; la IA simbòlica, subsimbòlica i generativa, oportunitats i limitacions a l’aula; cocreació de materials didàctics; l’ètica en la IA.
Aprenentatges
Participar en aquestes jornades com a docent és descobrir la quantitat d’investigadors que aprofundeixen en temes que després repercutiran en les nostres vides, i d’educadors compromesos que tenen moltes inquietuds i que volen traslladar a les aules (o ja ho fan) continguts que sovint ja han provat els alumnes i les alumnes i estan preparats per reflexionar sobre les seves implicacions, evolucions i com tot serà imprescindible en la seva formació. Davant el neguit, la por o el dubte, cal saber.
D’entrada, la IA pot posar en qüestió i desorientar la labor del docent, o veure-la com una amenaça. Quan es coneixen els ensenyaments d’experts del CSIC que porten molts anys fent-la servir, es demostra que la seva utilitat inicial ajuda en les explicacions, en els exemples i en aprendre a mostrar errades o a trobar-les a partir dels textos que la IA ens elabora.
Quan es trasllada el tema a les polítiques educatives, sorgeixen incògnites vers els continguts de la nova i propera assignatura anomenada Digitalització, saber si incorporarà la IA, o com es pensa planificar el desenvolupament sostenible, equitatiu i ètic de les tecnologies amb IA. O la seva relació amb un tema transcendental, segons diferents experts presents en les jornades: les dades, el seu tractament, permisos, protocols. O els aprenentatges amb l’aplicació de la IA i el seu gran suport per a la personalització de l’aprenentatge, per exemple en la definició d’ajuts específics a alumnat amb dificultats, detecció amb temps i prevenció de l’abandonament escolar. O en la presa de decisions per part dels equips directius si poguessin tractar amb IA tantes dades com disposen els centres educatius en els seus historials, establir prioritats, ajudar en la definició d’actuacions, automatització d’aspectes concrets de l’avaluació. Si la IA porta anys canviant-lo tot, l’educació ha d’aprofitar els canvis, ensenyar sobre el seu funcionament, entendre com funcionen algoritmes que ens guien, XatGPT, DALL-E , IA Generativa, etc. No és una altra opció: és l’opció.
Més aprenentatges referits a l’àmbit de l’educació trets de les jornades, en format argumental o amb preguntes per incentivar la curiositat i recerca personal:
- Davant els eterns debats entre educació analògica i/o digital, la tecnologia suma en les aules, millora els escenaris i no substitueix els recursos analògics. El món és més digital com més ús es fa de la IA, en constant i imparable augment. Les actuals propostes per prohibir llibres digitals, mòbils a les aules, censures diverses de tot tipus i les que puguin venir, no tenen sentit en un món obert i lliure.
- Vivim en una alfabetització desigual amb la IA. D’altra banda, com més intel·ligent és la IA, més persones treballadores hi ha al darrere, moltes mal pagades, explotades en països del Tercer Món al seu servei, implicades en alimentar sistemes tecnològics que gasten molta energia.
- Alguna vegada ens hem preguntat sobre la potència dels sensors del nostre cos i quants gigues li passen al cervell per segon?
- Potenciar la creativitat en les aules és molt important. A vegades, pot significar un risc per al docent, no per a l’alumnat. En tot cas, com es modifiquen o es multipliquen els processos creatius quan s’utilitzen eines amb IA?
- Hi ha qui s’atreveix a qüestionar la presència de la IA a les aules, però no la seva absència.
- Suprimir la tecnologia en els centres va en contra dels drets de l’alumnat i contra el seu futur, on seguirà sent imprescindible.
- Una pregunta difícil plantejada pel públic, per consultar la seva resposta fins i tot a XatGPT: És possible deslligar un biaix humà d’un algoritme complex?
Com a propostes finals, a més de les que es poden deduir de les idees anteriors, es van apuntar algunes: s’ha de potenciar l’educació digital de forma holística i obligatòria des de la infància fins a tots els cursos posteriors, incidint en la seva transmissió també al públic adult, el qual no ha tingut massa oportunitats de ser educat abans d’estar envoltat de tecnologies que s’utilitzen sense tenir un manual d’instruccions previ que formi en ètica, respecte, límits, humanisme i convivència. També, el món docent necessita directrius clares sobre el tractament i ús de les dades i responsabilitats. A més, davant la tecnologia cal més treball en equip, la potenciació de la comunicació, la transparència, la transversalitat i la reflexió mirant el futur de forma positiva.
I ja que hem recollit preguntes tretes de les jornades, pensem en el repte final: el XatGPT menteix millor que els humans?
