Bernat Pèlach i Saget és portaveu de la sectorial d’educació de La Intersindical. És professor de matemàtiques a l’Institut Laia l’Arquera de Mataró, llicenciat en Matemàtiques i Màster en Visió per Ordinador i Robòtica (Vibot), pare de l’escola pública Germanes Bertomeu i membre de diferents col·lectius de l’Esquerra Independentista.
Què distingeix la seva proposta de la resta?
Som l’únic sindicat de classe d’àmbit català que es presenta. Això ens permet tenir una visió com a classe treballadora, no només com a docents, i tenir llibertat per defensar el català i la independència sense patir pel que ens diguin de Madrid. Som molt crítics amb la manca que recursos que destina la Generalitat a l’educació, però sense amagar que amb el dèficit fiscal que patim tots els catalans i sense la independència és impossible arribar al model educatiu que defensem.
Nosaltres no depenem de cap partit polític i plantarem cara a l’hora de defensar els drets dels docents, però volem defugir la crítica permanent d’altres sindicats. Com a sindicat nacional i classe entenem que també tenim un deure envers l’alumnat, la llengua i el país. I, com a sindicat feminista, defensem que és urgent acabar amb les desigualtats que perduren (desproporció en les direccions, permisos desiguals, penalització de l’embaràs i la maternitat, etc.).
Quin és el problema més greu i urgent del sistema educatiu, i per què?
La falta d’una política educativa clara que tingui consens, prou recursos i estabilitat en el temps. Fa temps que es posen pedaços a base de programes de curta durada als quals es destinen molts recursos que només són útils fins que s’acaba el programa. Al mateix temps, els canvis constants generen un excés de burocràcia i una sensació entre els docents de fer feina que no serveix per a res mentre tenen dificultats per preparar bé les classes.
Quin és el problema laboral dels treballadors de l’ensenyament públic que caldria resoldre amb més urgència?
L’estabilitat del personal i la capacitat de decisió dels claustres. El model de direccions i la quantitat d’interins han fet que els claustres hagin perdut tot el poder. Això provoca que els docents cada cop se sentin menys partícips dels projectes, i que hi hagi menys crítica constructiva i més individualisme. En molts centres això genera tensions constants, abusos de poder i malestar.
El discurs que el problema de l’educació és la formació del professorat és tendenciós
En general, els seus afiliats de base demanen suport al sindicat quan passa què?
En general, per resoldre dubtes de permisos o quan alguna direcció no respecta els seus drets laborals. Malgrat que la majoria de direccions fa bé la seva feina, el poder que els atorga el decret de direccions fa que sovint hi hagi abusos de poder. És per això que creiem que el model de direcció del departament és nociu per al sistema educatiu.
Els sindicats han d’opinar sobre aspectes pedagògics, si aquests no afecten les condicions laborals dels treballadors?
Nosaltres som un sindicat de classe, i defensem que la classe treballadora ha de poder tenir una formació que sigui transformadora i que ajudi a acabar amb les desigualtats. No ens limitem a defensar els drets dels docents.
D’altra banda, és il·lús pensar que els models pedagògics, la burocràcia i la càrrega de feina no afecten les condicions laborals. De fet, en bona part són la causa que molts docents acabin cremats.
Digui’ns alguna cosa positiva que hagi fet el conseller Gonzàlez-Cambray o el seu equip.
Es fa difícil valorar positivament un conseller arrogant que sembla que es cregui millor que la resta, però és cert que, com a mínim, ha reconegut que hi ha un problema greu amb el català. Fins ara, els consellers lloaven les virtuts de la immersió i feien veure que desconeixien que en molts centres del país la immersió no s’ha aplicat mai. Ara només falta que tingui prou valentia per posar-hi solució. Si ho fa, tindrà La Intersindical al costat en aquesta qüestió. En cas contrari, ens tindrà de cara i exigint-li mesures valentes. Hem treballat i continuarem treballant sempre per la llengua.
Digui’ns alguna cosa que el professorat, com a col·lectiu, hauria de fer millor.
Em sembla fora de lloc fer generalitzacions en un col·lectiu de més de 80.000 persones. Hi ha molta gent que s’hi deixa la pell i que fa molt bé la seva feina malgrat la manca de recursos i la crítica de part de la societat que sempre es veu amb cor d’opinar, donant a entendre que abans l’educació era millor.
Avui el sistema educatiu públic té més professionals que mai a la història, les ràtios han començat a baixar començant per I3, s’ha recuperat l’hora lectiva que faltava, es tornarà als estadis de sis anys… Es pot afirmar que les condicions laborals dels docents estan millorant?
En tot cas, les condicions estan tornant als nivells del 2007. Però és que, a més, la pèrdua de poder dels claustres envers les direccions i l’excés de burocràcia també tenen un efecte en les condicions laborals. La gent que fa més de 25 anys que exerceix no té la percepció que les condicions hagin millorat, i això és simptomàtic.
D’altra banda, és evident que cada cop hi ha d’haver més professionals als centres educatius perquè la societat ens delega cada cop més funcions. L’educació inclusiva requereix aquest augment de dotacions per no esdevenir un nyap.
En molts centres no s’aplica la vehicularitat de la llengua catalana
Un MIR per al professorat novell és una bona idea? I una ‘ITV’ per al professorat veterà?
Nosaltres apostem per un model en què el professorat novell pugui tenir un bon acompanyament al centre, que els seus tutors tinguin prou hores per fer aquest acompanyament i que, si superen les avaluacions, obtinguin la plaça de funcionari de carrera. Cal tenir clar, però, que aquest model no pot implicar una precarització de les condicions laborals dels docents novells.
El professorat veterà, per la seva banda, es fa un tip de fer formacions. El discurs que el problema de l’educació és la formació del professorat és tendenciós i vol amagar la manca de recursos i les polítiques erràtiques del departament. No ens oposem que s’estableixi un nombre mínim d’hores de formacions, però cal que aquestes siguin de qualitat. Algunes formacions obligatòries del departament són, sovint, una pèrdua de temps.
Què poden fer els sindicats de docents per contribuir a donar un impuls a l’escola inclusiva?
Exigir més recursos, més professionals i més materials per poder-la aplicar correctament. No podem normalitzar que a l’aula hi hagi alumnes als quals no podem donar l’atenció que es mereixen perquè implica que la resta de l’aula queda desatesa o que els docents haguem de dedicar hores i hores a adaptar materials perquè ningú ens facilita materials per atendre alumnat amb necessitats molt concretes.
Evidentment, nosaltres anem de bracet amb les famílies per exigir que l’escola inclusiva sigui una realitat, i no només paraules boniques que acaben buides de continguts.
Acabi la frase
- L’aprenentatge basat en projectes és… una metodologia que, com altres, pot donar bons resultats amb recursos i personal suficient, però que amb els recursos actuals pot ser un nyap, fer que l’alumnat no rebi tots els continguts i que augmentin les diferències socioculturals.
- L’escola concertada aconsegueix… que la majoria dels polítics del parlament hi portin els fills i filles i que, per tant, no s’hagin de preocupar en excés per la manca de recursos a l’escola pública.
- Les avaluacions externes són… una eina que sovint s’utilitza per justificar allò que vol fer el departament, però que són obviades quan els resultats són contraris als seus interessos.
- La neurociència ens permet… entendre millor com funcionen els processos d’aprenentatge i, si s’analitzen conjuntament amb els contextos econòmics i socioculturals, ens permet millorar les metodologies.
- La jornada intensiva té… l’avantatge de focalitzar la jornada i que les famílies puguin passar les tardes amb els infants. Evidentment, cal millorar les condicions de conciliació de tothom.
- El debat sobre coneixements o competències… s’ha de poder tenir amb calma i sense falsos dilemes. Sovint es dimonitzen els coneixements associant-los a unes classes magistrals que fa temps que no existeixen. Sense coneixements, les competències només creen mà d’obra dòcil; sense competències, els coneixements perden utilitat.
- La pandèmia ha posat de relleu… les mancances estructurals del sistema i les diferències socioculturals de l’alumnat.
- La baixada en l’ús del català a l’escola es reverteix… amb valentia i més recursos per explicar com fer la immersió, controlar que es faci i potenciar el català al pati i a totes les activitats dels centres docents.
- Les famílies han de saber… que en molts centres no s’aplica la vehicularitat de la llengua catalana, i que això impedeix que els seus fills i filles acabin l’escolarització amb un coneixement suficient de la llengua.
- La societat reconeixerà la feina dels docents el dia que… el departament posi en valor la seva tasca en comptes de culpar-los de les mancances del sistema.
