Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
The Librarians és el nou documental de Kim A. Snyder. Hi explica la baralla que des de fa més de tres anys estan lliurant anònimes bibliotecàries escolars per defensar el dret a la llibertat d’expressió i d’informació allà on treballen. Des de Texas fins a Vermont, els Estats Units estan censurant, prohibint o dificultant l’accés a milers de títols.
“No és una cosa que passi només allà”, assegura Patric de San Pedro, de l’editorial Takatuka. Afirma no ser expert en el tema, però estan patint a les seves carns el resultat d’una campanya orquestrada per l’extrema dreta a Amèrica del Nord. La distribuïdora amb què hi treballen hi ha llibres que òbvia del catàleg, i com explica De San Pedro, ho fa davant el risc de perdre la possibilitat de distribuir qualsevol títol en un estat sencer.
Un d’aquests títols que ja no pot distribuir allà és Amy i la biblioteca secreta. Narra la història d’una nena que descobreix que el seu llibre favorit ha estat retirat de la biblioteca a la qual va. Ella i els seus amics decideixen crear una biblioteca secreta on es guardin tots els títols que s’han anat prohibint. De San Pedro explica que hi ha dos motius pels quals se n’hagi prohibit la distribució als Estats Units. El primer, que el llibre està dins una llista de 50 títols, tots ells, vetats per diferents motius. El segon, perquè crida a la desobediència, en incitar a crear una biblioteca secreta per rescatar els volums.
The librarians no només estableix el paral·lelisme de la situació que estan vivint amb l’Alemanya nazi i la prohibició de milers de títols, crema inclosa. Aquesta, ha passat a Tennesse, per exemple. També repassa el temps del macartisme, la pel·lícula Farenheit 451 i el tret de sortida de tota aquesta qüestió, una llista de 850 llibres, la llista Krause, que pretenia i ha aconseguit frenar l’accés a molts. Llibres com una novel·la gràfica sobre Ana Frank, prohibida perquè en una de les seves pàgines es veuen estàtues clàssiques en un parc de deïtats gregues, nues.
A The Librarians, les bibliotecàries expliquen com són amenaçades en els consells escolars en què es treu el tema de la prohibició de llibres. Se les acusa de pornògrafes o de pedòfiles pel fet que hi hagi títols relacionats amb el col·lectiu LGTBIQA+ o sobre diversitat afectivosexual. També s’han prohibit títols sobre raça, volums signats, indica De San Pedro, per Martin Luther King, Nelson Mandela, Malala o Michele Obama, o biografies com la de Celia Cruz “perquè inciten a la rancúnia racial”.
Sembla que això queda lluny, però aquest editor sospita que s’acabarà passant, encara que sigui amb diferències, a Espanya. Amb arguments similars als que utilitzen a Texas el grup ultradretà Moms for Liberty (Mams per la llibertat), representants de Vox porten intentant i de vegades aconseguint, torpedinar la difusió de tots aquells que els sona a “woke”.
Contingut pornogràfic?
Van aconseguir paralitzar momentàniament la distribució de diversos lots de llibres a les biblioteques públiques de la ciutat de Castelló. La justícia es va esmenar a si mateixa i van acabar a les prestatgeries dels espais esmentats.
Però aquí ja van donar el tret de sortida. A Borriana van seguir que la biblioteca municipal retirés de la secció infantil i juvenil diversos llibres de temàtica LGBTI per “escandalosos” o “pornogràfics” per reubicar-los en altres seccions de la biblioteca. Al cap de poc temps ho van intentar també a l’ajuntament de la capital provincial.
Segons l’organització PEN America, dedicada a la lluita per la llibertat d’expressió als Estats Units, aquest curs 2024-25 s’han prohibit gairebé 7.000 títols al país, a 23 estats. La taronja mecànica (Anthony Burgess), Xoc de Reis , el segon llibre de la Saga de Joc de Trons (George RR Martin), El conte de la criada (Margaret Atwood), Una Cort de Roses i Espines ( Sarah J. Maas), Americanah (Chimananda Ngozi Adich cindo (Kurt Vonnegut)… Llibres sobre diversitat, raça o gènere, però no només. També biografies d’artistes com Renoir o Rembrant, llibres sobre l’Holocaust. Fins i tot 20.000 llegües de viatge submarí (Julio Verne) ha estat o està al punt de mira.
Hi tenen dret les i els nens?
Per a Patric de San Pedro, el problema no només és si un llibre ha de ser accessible o no per a la infància o la joventut. Amb aquest tipus d’accions se soscava el mateix dret de la infància en relació amb la informació. “Podem deixar en mans de les persones adultes què llegeixen els nens, quins continguts s’ensenyen o no a les escoles?” es pregunta aquest editor, fent referència clara a la pretensió d’organitzacions d’extrema dreta de naturalitzar eines de censura com el veto (pin) parental. I es pregunta si efectivament nenes i nens són subjectes de drets o si aquests sense o han de ser decidits per les seves famílies.
Recorda De San Pedro que als Estats Units les i els professors es juguen multes econòmiques si parlen de segons quins títols a classe. En alguns casos, poden arribar a enfrontar penes de fins a un any de presó.
Tot sembla molt estrany i llunyà, però De San Pedro recorda el que passa a països com Bulgària i Polònia, on continguts relacionats amb el col·lectiu LGTBI són prohibits de la vida pública. Els casos a Espanya, encara que semblen haver disminuït allà hi són, amb una línia molt similar al que està passant als Estats Units. Amb excepció que hi ha diferències com que en els consells escolars el públic, fins i tot les famílies, tenen un pes relatiu en la presa de decisions relatives als títols que es tenen a les biblioteques escolars.
