Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aquests cap de semana ha tingut lloc a la seu de Rosa Sensat l’intercanvi d’experiències educatives transformadores organitzada pel projecte REDDSO (Regions pour l’Education au Developpement Durable et Solidaire), i impulsades a Catalunya per Lafede.cat-Organizacions per a la Justícia Global i el Departament d’Ensenyament.
A la sessió inaugural del divendres 10 d’abril, després duna conferècia de Célia Cañellas i Rosa Torán sobre “Una nova escola pública per a la formació cívica. Barcelona 1917-1939”, va haver-hi algunes breus intervencions que van posar de relleu els límits i les possibilitats del canvi educatiu. Antonio Alcántara, educador social del Circ de l’Ateneu Popular 9Barris i Empar Moreno, professora de Secundària, van explicar de quina manera l’escola es pot vincular amb l´entorn tot aprofitant els recursos d’aprenentatge comunitaris a través del treball en xarxa. Per la seva banda, Maria Carme Boqué, professora de la Universitat Ramon Llull, va destacar que per avançar vers una educació transformadora cal superar les diverses discontinuitats que existeixen avui: entre cos i ment, entre les etapes educatives, entre l´escola i la família, entre l’infant-jove i l’alumne, etc.
Laura Campo, coordinadora del Centre Promotor d’Aprentatge Servei, va comentar els avantatges d’aquesta proposta que relaciona l´educació formal amb el treball comunitari, la participación activa dels alumnes i l´educació en valors, amb propostes innovadores adaptades als diversos trams educatius. Per últim, Aina Tarabani, professora de Sociologia de la UAB, va centrar la seva intervenció en les condicions que han de reunir els centres per tal de realizar pràctiques transformadores. En aquest sentit, va assenyalar les dificultats que suposa l’aplicació de la LOMCE, les retallades del Departament d’Ensenyament i el model de l’ESO, massa rígid i academicista. I, al mateix temps, va subrratllar alguns dels elements en que calia incidir de manera especial: la formació del professorat, la distribució equitativa dels alumnes i la democrtatització dels centres.
A la segona sessió del dissabte 11 d’abril es van presentar diverses experiències educatives relacionades amb el medi ambient, la interculturalitat, la sostenibilitat econòmica i social, el gènere, la pau i els drets humans i la participació ciutadana. Es tractava de donar resposta a aquests interrogants: Com es pot obrir l’escola a l’entorn i fer de la ciutat currículum? Com treballen les ONG i centres educatius per transformar l’entorn? Quin rol juga cadascun dels actors de la comunitat educativa en la implementació de l´educació transformadora?
El Diari de l’Educació, 2025