Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Quant li queda a la teva vida? I a la meva? Què faràs amb aquest poc temps, com viuràs? Qui té el control? Feliç, viu feliç. Com? Com viure feliç? Cobrint les pròpies necessitats i contribuint a cobrir les dels altres des del respecte. Segueix els savis: Sòcrates, Plató, Jesucrist, Buda, Mahoma, Freud, Beethoven, Mandela, Gandhi, Dostoievski, Benedetti, Cohen… I al Ferran, a l’Antoni, la Laura, l’Agnès… al pare i a la mare, a l’avi… Què t’han dit? Ho saps, clar que sí. Tots diuen el mateix. Estima. Primer a tu, cuida’t. Perquè si no ets capaç d’estimar-te a tu no podràs estimar als altres. I després als altres. Comparteix el que tinguis, sense esperar res, sense reclamar res. Sigues treballadora. Honrat. Digne de confiança. Saps molt bé com fer-ho.
Perdona, no siguis rancuniós. Ni tu ni jo som perfectes i d’altres ens han perdonat moltes vegades. Passem molt poc temps aquí com per perdre’l barallant-nos els uns amb els altres. No val la pena. Aprèn a acceptar, a ser humil, encara que no estiguis d’acord. No jutgis ni et jutgis. Somriu, encara que no tinguis ganes, perquè no hi ha millor carta de presentació. No et conformis, sigues curiós, no donis res per sabut. Aquest és el motor de la creativitat, el que farà que cada dia sigui diferent gràcies a la capacitat d’apreciar els petits detalls. Petits detalls que fan grans i diferents els dies. Així mai cauràs en la monotonia.
Sigues sincer, sempre. A la llarga t’estalviarà problemes. No caiguis en materialismes absurds. Necessites poc per ser feliç, ho saps. Viu amb sobrietat. Comparteix, gaudiràs més. Esforçat en tot el que facis, un guerrer no és el que fa el que estima, és el que estima tot allò que fa. Si no saps fer alguna cosa no passa res, ningú neix ensenyat. No tinguis vergonya d’equivocar-te, de preguntar. Demanar ajuda és de valents.
Estima incondicionalment i sense aferrar-te a res ni a ningú, perquè tot és passatger. Què fàcil i què difícil, oi? No et preocupis, no ho miris de comprendre. Ocupa’t, tenim tota la vida per seguir millorant i molts recursos pràctics per seguir creixent. Només una cosa t’ha de quedar clara: el teu benestar depén del que tu facis, de les teves accions. No dels altres, no del que pensis, no del futur.
