Anàlisi

Catalunya s’ensorra en comprensió lectora

El nivell de comprensió lectora de l’alumnat de quart de primària (9 anys) a Catalunya s’ensorra fins a quedar entre els últims de l’Estat. Només Melilla i Ceuta queden per darrere.

Així ho indica l’informe PIRLS 2021 (Estudi Internacional de Progrés de Comprensió Lectora) en les dades desglossades per comunitats autònomes fetes públiques avui, que situa Catalunya en 507 punts, mentre que la mitjana espanyola és de 522, la de la Unió Europea és de 528 i la de l’OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics) és de 532.

En comparació amb les dades de l’estudi anterior, del 2016, Catalunya ha disminuït 15 punts i Espanya ha caigut set punts, una baixada que l’estudi atribueix, en part, a l’efecte de la covid-19. “Podria ser conseqüència de l’impacte que la pandèmia ha tingut sobre el normal funcionament dels centres escolars i, en conseqüència, sobre el procés d’aprenentatge”, remarca PIRLS. El confinament i el tancament dels centres escolars estarien entre les principals causes de la caiguda del rendiment acadèmic.

De les nou comunitats autònomes analitzades, les millors puntuacions són les d’Astúries (550), Comunitat de Madrid (539) i Castella i Lleó (538), seguides de Navarra (524), Andalusia (523) i Canàries. A la cua de la classificació se situen, a més de Catalunya (507), Melilla (498) i Ceuta (496).

L’alumnat català, un curs per darrera de l’asturià

L’Associació Internacional per a l’Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA), que elabora PIRLS, estableix que una diferència de 40 punts equival a un curs escolar, de manera que l’alumnat català aniria un any pel darrere de l’asturià.

En general, però, la davallada és comuna i Madrid és la segona comunitat que més empitjora el seu rendiment, amb 10 punts menys, mentre que Castella i Lleó n’ha baixat 8. El Principat d’Astúries sí que ha augmentat 2 punts.

A nivell internacional, despunten Irlanda (582), Irlanda del Nord (573), Gran Bretanya (561) i Croàcia, mentre que a la cua trobem França (510), la Bèlgica flamenca (510) i la Bèlgica francòfona (492).

La infància més vulnerable

En conèixer els resultats de l’informe PIRLS, la Fundació Bofill ha destacat que es tracta d’unes dades preocupants: “La diferència en els resultats entre els infants més i menys vulnerables es manté al voltant de 50 punts a Catalunya; una diferència que significa més d’un curs d’escolarització. La desigualtat en els resultats per raons socioeconòmiques a Catalunya és inferior que en altres països, però no s’ha reduït en els darrers 5 anys”.

La Fundació Bofill ha remarcat que és urgent que el Govern català impulsi polítiques directament adreçades a millorar la lectura durant les vacances per a l’alumnat més vulnerable, entre les quals ha citat l’obertura de biblioteques públiques i la programació específica d’activitats orientades a la reducció de la pèrdua d’aprenentatges produïda durant l’estiu.

En aquest sentit, l’entitat, a través del seu programa Lecxit i amb el suport d’Abacus i en col·laboració amb la Xarxa de Biblioteques Públiques, llança per quart any consecutiu la campanya “Guanyem un estiu lector” amb l’objectiu d’animar els infants en situació de més vulnerabilitat social a llegir durant les vacances.

Millorar l’hàbit lector

Per part seva, la Conselleria d’Educació ha explicat en un comunicat que posa en marxa un seguit de mesures per augmentar i millorar l’hàbit lector de l’alumnat, per tal que millori d’adquisició i l’ús d’informació.

Així, dins el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars, estrenarà un pla pilot a 50 centres amb dotació intensiva de recursos: econòmica, formació, programari i acompanyament professional, així com un pla d’impuls a 200 centres: programari de gestió, plataforma de lectura digital, treball en xarxa i detecció de bones pràctiques.

A més de fomentar les biblioteques escolars, s’implementarà metodologia de millora de la lectura als centres i s’afavorirà la implicació de les famílies. En el nous currículums hi haurà 30 minuts diaris de lectura a primària, i un espai setmanal de lectura a tots els cursos de l’ESO.

També es vol posar en marxa una campanya per a fomentar la lectura a casa entre les famílies, tenint en compte que la lectura en veu alta a casa o altres activitats de lectura milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques.

Aquestes actuacions s’emmaquen en el Pla Nacional del llibre i la lectura,  es presentaran properament amb el Departament de Cultura i per a l’elaboració del qual hi hagut la participació de diversos d’agents, com llibreters, editors, biblioteques o entitats pedagògiques.