Anàlisi

Per què baixa la comprensió lectora?

El nivell de comprensió lectora de l’alumnat ha disminuït, en general, en els últims anys, tal com mostren informes com l’elaborat per PIRLS, que en el seu últim estudi amb dades del 2021 alerta que ha baixat set punts als països de l’OCDE i a Espanya.

En conèixer-se les dades per comunitats autònomes d’aquest mateix informe, Catalunya ha estat una de les pitjors i se situa a la cua. Són diverses les veus que han anat alertant d’aquesta situació. En repassem algunes:

“Qui falla en comprensió lectora, falla en gairebé tot”

“La comprensió lectora és transversal; si falla, falla gairebé tot”, explica José Luis Castel. Aquest mestre jubilat fa molts anys que va centrar la seva activitat quotidiana en l’anàlisi i millora de la comprensió lectora de l’alumnat de primària. Ara és assessor del programa Lecxit, de la Fundació Bofill, el qual, després de diversos anys en funcionament amb bons resultats, es proposa ara fer un salt endavant per arribar a molts més dels 1.500 infants de 4t, 5è i 6è de primària als quals arriba en l’actualitat. El programa uneix escoles, alumnes amb dificultats de comprensió lectora, mentors voluntaris i espais on es poden trobar un cop per setmana en horari no lectiu (molt sovint, una biblioteca municipal). Castel dissenya les proves que es fan a començament i finals de cada curs per avaluar l’evolució de l’alumne pel que fa a la comprensió lectora.

Això de la lectura ens costa

La setmana passada vaig tenir una reunió amb la tutora del meu fill de 3r d’ESO. Segons la meva experiència, en aquestes reunions se sol parlar, a grans trets, sempre del mateix: seguiment acadèmic, comportament a l’escola i competència social. Per sort, en principi, no hi havia problemes rellevants ni grans novetats. Cap al final de la reunió li vaig preguntar a la tutora quines recomanacions tenia de cara al pròxim curs i com el meu fill podria aprofitar l’estiu.

“Seria bo que llegís durant les vacances… sempre ho diem, però això de la lectura ens costa amb els joves”. Òbviament, hi ha joves lectors a qui els hi encanta evadir-se en llibres i històries, però aquesta mitja frase em va transmetre una profunda frustració amb la falta d’interès en la lectura. Semblava que aquesta professora, que a més a més és professora de llengua, ha tirat la tovallola davant la realitat.

Vaig preguntar-me: quina societat estem creant si un alt percentatge de joves no llegeix?

Nuno Crato: «Cada cop som menys exigents, ho pagarem car»

Entrevistem Nuno Crato, ministre d’Educació de Portugal entre els anys 2011 i 2015, i considerat un dels artífexs de l’èxit educatiu d’aquest país. La seva recepta és senzilla: 1) currículum ben estructurat i exigent, i 2) una avaluació de sistema ben feta. L’exigència educativa, sosté, és la gran amiga de l’alumnat més desfavorit.

Jordi Musons: «En entorns més vulnerables és on necessitem escoles més revolucionàries»

Què està canviant en el sistema educatiu? En què coincideixen les escoles més innovadores de tot el món? Com afectarà l’ús continuat de la tecnologia en l’aprenentatge? De quina manera s’haurien d’abordar la desigualtat educativa i el fracàs escolar? Jordi Musons, director de l’Escola Sadako i membre del consell directiu de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), ha ordenat les seves idees sobre els diferents debats que envolten l’educació i les ha posat negre sobre blanc a ‘Reinventar l’escola’ (Arpa Editors). Ens citem al seu centre, segurament un dels concertats laics de més anomenada a casa nostra, i el primer que em diu és que en educació hi ha molta menys divergència i molta més entesa que en altres àmbits socials i polítics, i que una mostra seria la quantitat d’iniciatives que es publiquen en aquest diari. “Si tot el que heu publicat s’estigués practicant a les escoles tindríem un model educatiu extraordinari”, comenta.

El mirall finlandès: sistema educatiu, recursos i inclusió

En els debats sobre el futur de l’educació ha anat guanyant pes l’exemple finlandès, del qual se n’ha lloat la qualitat, la innovació pedagògica, el fet deposar l’alumnat al centre del projecte educatiu i un alt reconeixement a la tasca dels docents. La implementació d’aquest model és des de fa temps un tema habitual de discussió al nostre país, amb el benentès que no hi ha models perfectes i que cada context requereix respostes diferents.

Primer imaginar, després dibuixar i al final escriure

Es pot aprendre a llegir i escriure a través del dibuix? O dit d’una altra manera, és més senzill aprendre a llegir i escriure si paral·lelament s’estimula la imaginació i la creativitat? Roser Ballesteros no només n’està convençuda, sinó que creu que és la manera de solucionar un greu problema del nostre sistema educatiu: el baix nivell de competència escrita de l’alumnat. Ballesteros és mare d’un nen amb dislèxia i a conseqüència d’això l’any 2011 va començar a desenvolupar una nova metodologia d’aprenentatge de la lectoescriptura que va batejar amb el nom de PictoEscriptura. Aquest mètode, que actualment l’utilitzen ja una vintena d’escoles catalanes, li acaba de valdre el premi Ashoka a l’emprenedoria social.

Les biblioteques escolars i l’equitat: entorns lectors pels qui no van néixer envoltats de llibres

“En totes les edicions de PISA, des del 2000 fins al 2012, la variable sobre el número de llibres a casa ha mostrat tenir una relació positiva i significativa amb els resultats dels estudiants”, assenyala el Ministeri. El 2015, PISA va corroborar un cop més que el volum de llibres a la llar és un bon predictor del rendiment en les tres àrees avaluades: ciències, lectura i matemàtiques.