Actualitat

Cinc centres públics estrenen una ‘aula intel·ligent’: més confortable, polivalent i pedagògica

Com ha de ser una aula intel·ligent? D’acord amb la recerca que han dut a terme els investigadors del projecte Smart Classroom, ha de ser acollidora i polivalent. Per això, li calen mobles modulars que puguin canviar d’utilitat segons les necessitats formatives de cada moment, desprendre’s d’aquells elements que distreuen, i incorporar-hi aquells altres que s’associen a la comoditat: plantes, parets de colors clars, molta llum… I, per suposat, tecnològicament ben equipada. Així són les aules que proposa el projecte Smart Classroom, on alumnes i professors hi entren en mitjons, i que compten amb  una estació que mesura la humitat, la temperatura, la concentració de CO2 i el nivell del soroll.

L’Smart Classroom Project és un projecte de recerca científica amb participació de la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Barcelona, la Universitat de Vic, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat Simón Bolívar. Disposa del finançament de la convocatòria per a projectes de recerca de RercerCaixa (de l’Obra Social “la Caixa”) i de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP). Els primers centres on s’està provant són les escoles Roser Capdevila, de Sant Joan Despí; Miquel Martí i Pol, de Viladecans, i Lola Anglada, d’Esplugues de Llobregat; i els instituts Joaquima Pla i Ferreras, de Sant Cugat, i Icària, de Barcelona.

L’investigador principal del projecte és Guillermo Bautista, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). «És una recerca científica que ha donat com a resultat el codisseny i la creació d’«espais que permeten l’aprenentatge a partir del benestar de totes les persones que hi habiten», explica Bautista, segons el qual «s’ha avançat molt en la recerca de nous mètodes formatius i no tant en la dels espais on s’han d’aplicar». Per Bautista, «la majoria de les aules, tal com estan estructurades i dissenyades, no responen a les necessitats didàctiques actuals que requereix la metodologia que ja s’està implantant en molts centres».

Bautista explica que els investigadors han abordat el projecte des de tres dimensions: «La primera dimensió i principal és la pedagògica, però també s’han tingut en compte l’ambiental i la digital, la qual cosa ha permès una integració invisible dels elements tecnològics fonamentals per a donar una resposta a moltes de les innovacions que actualment s’implanten». En el procés de creació, segons comenta Bautista en el vídeo de presentació del projecte, hi ha participat tots els actors de la comunitat educativa de cada centre (professorat, famílies, alumnat), i cada aula s’ha concebut d’acord amb el projecte educatiu d’aquell centre.

“L’aula afavoreix que l’alumne se senti més còmode, i quan un se sent més còmode fent el que fa, lògicament està també més predisposat i obert a l’aprenentatge”, deia ahir Nacho Ledesma, tutor de 5è de l’escola Roser Capdevila en un reportatge sobre la nova aula emès per TV3. De fet, algunes d’aquestes aules es van presentar a les comunitats educatives dels diferents centres un cop es va tancar el curs 2018/19. Ja aleshores, la directora d’aquest centre, Gemma Magriñà, manifestava als investigadors que «nosaltres voldríem tenir una escola Smart, no només una aula Smart, perquè les condicions siguin a tot arreu i no només aquí dins».

Magriñà està convençuda que l’aula intel·ligent augmentarà el rendiment dels alumnes. Sònia Giménez, directora de l’escola Lola Anglada, comparteix la mateixa opinió: «Hi ha un clima molt més tranquil. Només la nova disposició de les taules ja fomenta el treball col·laboratiu i repercuteix en el benestar de l’alumne i del professorat, a més de fer-ho en la millora de l’aprenentatge, que és l’objectiu final». Quan acabi el curs serà un dels aspectes que caldrà avaluar d’aquests nous espais.

La ‘llarització’ de l’aula: els deu principis d’una aula intel·ligent

Tot i que cada aula és diferent i respon a les necessitats i les possibilitats de cada centre, les aules intel·ligents o smart classroom tenen elements comuns, segons explica la UOC en un comunicat. En primer lloc, totes responen al que els investigadors anomenen llarització de l’aula: un disseny, una decoració, una disposició dels objectes i un ambient que recorda més una habitació d’una casa familiar que una aula. Però a més, com explica Guillermo Bautista, tota aula intel·ligent segueix aquests deu principis:

1. Flexibilitat. L’espai no determina zones concretes per a cada activitat; d’aquesta manera és possible treballar diverses dinàmiques alhora. L’aprenentatge es fa en moviment —l’aula permet aprendre dret o manipulant objectes físics o experimentant-hi—, hi ha proactivitat i col·laboració entre els docents i els alumnes.
2. Adaptabilitat. Té en compte totes les necessitats educatives específiques per atendre la diversitat.
3. Confort. Permet una experiència d’aprenentatge en què preval el benestar físic i psicològic. Per això controla i permet regular tots els paràmetres ambientals.
4. Multiplicitat. Disponibilitat dels recursos adequats per a oferir les màximes possibilitats d’aprenentatge i un ventall molt ampli de propostes didàctiques. A més, en ser polivalent i flexible, afavoreix el treball per projectes i l’aprenentatge col·laboratiu i permet una intervenció dinàmica d’un professor guia i d’un acompanyant.
5. Connectivitat. Presència de connexió de màxima qualitat i de dispositius que la permetin establir de manera àgil i fàcil.
6. Personalització. Nivell alt d’identificació i sentiment de pertinença amb l’espai i les seves dinàmiques. Inclou també un espai personal per a desar-hi objectes.
7. Organització. Segueix criteris, estratègies i possibilitats que permeten organitzar els recursos i els elements que omplen i configuren l’espai per a augmentar-ne la facilitat d’accés i d’ús i la funcionalitat.
8. Obertura. La configuració i l’estructura de l’aula està oberta a l’exterior, i això facilita l’accés visual i físic de dins cap enfora i a l’inrevés.
9. Seguretat. Proporciona la sensació de confiança durant la utilització dels espais i dels elements que la formen.
10. Sostenibilitat. L’espai es dissenya i es fabrica amb elements no contaminants, sostenibles i respectuosos amb el medi ambient. També inclou espais per fomentar la cultura de la sostenibilitat i el reciclatge.