Opinió

Cinc criteris per la reforma horària a l’educació

Tenim una bona notícia. El país es proposa abordar la reforma horària.

Si la reforma és necessària pel conjunt de la societat, ho és especialment per la infància i pel seu procés educatiu, de salut i de creixement personal.

Els horaris dels infants i adolescents del nostre país no són saludables. Tal i com ho tenim organitzat, molts van a dormir tard i, sovint, les hores de son són insuficients. De la mateixa manera, l’hora de sopar també es retarda en excés. Tampoc tenim especialment ben distribuïts els temps educatius, els lectius i els no lectius, els períodes escolars i els de vacances, els horaris familiars i els d’activitat fora de casa, els horaris de la televisió i d’esbarjo.

Tanmateix el món educatiu no pot ser el motor de la reforma horària. És una peça més. El canvi horari en els temps educatius dels infants només es produirà en la mesura que ho faci també i a l’hora, el món productiu, del treball, comercial i dels mitjans de comunicació.

Des de la mirada de l’educació en el lleure, voldriem compartir amb la resta de la comunitat educativa cinc criteris a tenir en compte en el moment de prendre decisions sobre els horaris que afecten a la vida dels infants i adolescents.

1. L’interès superior de l’infant

Convé recordar que el nostre ordenament jurídic ens parla de preservar en tota l’activitat legislativa “l’interès superior de l’infant”. La Convenció Internacional dels drets dels infants en el seu article 3.1, l’article 39.4 de la Constitució, l’Estatut de Catalunya en el seu article 40.3 i la Llei d’infància (de drets i oportunitats) en l’article 5 ho senyalen expressament.

Comentem aquest aspecte perquè entenem que sent conscients dels interessos diversos que conflueixen en la qüestió horària, aquest principi, el de l’interès superior del menor, ens obliga especialment a preservar el punt de vista dels infants pel damunt d’altres consideracions.

2. Horari educatiu vs horari escolar

Els murs entre el temps lectiu i el no lectiu s’estan esvaint. La vida del infant i l’adolescent és a l’aula, però també al menjador i al pati. A casa, al club esportiu, al esplai i al carrer. El temps educatiu en la vida dels infants és plural. Hi ha el temps de l’escola, però també el de fora l’escola, el de les tardes, els caps de setmana o fins i tot el dels períodes de vacances escolars de dotze setmanes l’any i que constitueixen un 25% de la vida anual dels infants. Els 175 dies de curs escolar són menys de la meitat dels dies totals de la vida de l’infant durant un any.

De fet, estudis recents destaquen que les oportunitats educatives en el temps de lleure son del tot decisives en els itineraris vitals dels infants i adolescents. Determinades competències, valors i actituds s’adquireixen especialment en les activitats de lleure.

Si compartim aquesta idea i pensem en la perspectiva dels infants, la reforma horària del nostre país ha de parlar d’horaris educatius més que d’horaris escolars.

3. La inclusió, l’equitat i la igualtat d’oportunitats

Ens preocupen especialment les desigualtats socials i educatives en que viuen els infants de la nostra societat. També l’exclusió que pateixen determinats col·lectius o els escenaris de segregació per diverses condicions d’origen, condició socioeconòmica, funcional o residència que es produeixen en l’àmbit educatiu.

Alhora també sabem, que és en el temps de lleure, i en el no lectiu en general, on avui es produeix i s’amplifiquen les desigualtats, en la mesura que l’accés a les mateixes depèn dels factors socioeconòmics familiars. 

Comentem aquesta qüestió perquè entenem que qualsevol modificació horària que afecti els temps educatius dels infants i adolescents ha de tenir en compte les repercussions en l’àmbit de la salut i particularment en l’equitat en l’accés a les activitats que avui per avui l’estat no les garanteix de forma universal a tota la població.

L’experiència de la reforma horària que es va produir als instituts de secundària públics al compactar l’horari fins les tres de la tarda ha generat i amplificat les desigualtats tant en l’alimentació dels adolescents com en l’accés a les oportunitats educatives a les tardes.

Reformes horàries en l’àmbit educatiu en països veïns com França han anat acompanyades d’importants dotacions pressupostàries públiques i aliances i recursos organitzatius amb municipis i entitats diverses per atendre adequadament l’educació dels infants en els temps no lectius.

4. El temps del migdia. Temps educatiu vs “temps per a dinar”

De vegades el debat de la reforma horària ha tingut una mirada excessivament “adulta” i s’ha equiparat l’excés de temps dedicat al menjar i reparar forces dels treballadors en el seu àmbit laboral al dels infants a l’escola.

El temps del migdia dels infants a les escoles és un temps educatiu on més enllà d’ingerir aliments, és un temps de joc, d’esbarjo, d’educació alimentària, de sociabilitat i en que es desenvolupen activitats i espais, formals i no formals, de gran valor educatiu que te sentit per si mateix i no només en funció del que passa abans i després a les classes.

L’experiència dels qui ens dediquem a garantir educativament el temps del migdia ens diu que un temps necessari per a desenvolupar aquestes funcions és de dues hores de mitja, en el benentès que en raó de les edats dels infants pot tenir oscil·lacions que poden anar de les dues a les dues hores i mitja.

Finalment, un apartat específic és el que es refereix a la secundària, particularment aquella que te una jornada compactada. Som de l’opinió que el temps del migdia, també amb la funció de menjar, s’ha d’integrar en la jornada habitual i garantir-lo per a tots els adolescents als centres de secundària. Actualment aquesta és una font de problemes de salut i escenaris de desigualtats molt significatiu, agreujats per aquells que s’han de desplaçar fora el municipi.

5. Projecte educatiu de centre i territorial. Autonomia i coordinació

L’organització dels horaris dels infants és un aspecte del projecte educatiu del centre i s’ha d’establir en funció del mateix. També la determinació dels espais lectius i no lectius, la seva seqüència, durada i coordinació.

De la mateixa manera, cal establir la coordinació territorial a nivell de poble o ciutat, tant pel que fa a l’organització col·lectiva d’activitats complementàries, extraescolars o de vacances com l’establiment de dies festius, de lliure disposició o d’altres aspectes que puguin afectar a la vida familiar.

Un plantejament educatiu al servei dels infants i que afecti als seus diversos temps educatius demana l’establiment d’un projecte educatiu territorial que sigui compatible i complementari amb els projectes educatius de centres. L’organització horària dels infants ha d’estar en consonància amb el projecte educatiu de centre i territorial. La legislació per tant ha de permetre la flexibilitat corresponent per fer-la possible.

Per concloure, sovint, el debat dels horaris i l’escola s’ha reduït a la conveniència o no de la jornada compactada. El repte de la reforma horària ens obre la porta a parlar de la millora de la vida dels infants i adolescents i dels seus temps educatius, dins i fora l’escola.